'Pallarina, poeta i puta', una crítica i àcida mirada femenina

La crisi dels 50 i la situació de la dona en la societat actual arriben al Grec ambPallarina, poeta i puta, un original muntatge basat en un text de la poeta Dolors Miquel (Missa pagesa, La dona que mirava la tele) que debuta en el teatre. La directora del muntatge, Magda Puyo, va ser qui la va animar a escriure per a l'escena. La proposta de La Seca-Espai Brossa «crea una poètica pròpia més enllà del gest i de la paraula», diu Puyo. La coreògrafa Mar Gómez s'encarrega del moviment.

«Aquest espectacle no és de poemes, ni de ballet ni de contenidors», diu Puyo en al·lusió a les fotos promocionals en què l'equip apareix tirat en un contenidor. «És com els seus personatges, que no saben què són, però sí el que volen arribar a ser i que, quan ho aconsegueixen, se'n cansen i volen ser una altra cosa». Són una arqueòloga i ballarina que per sentir-se alliberada es converteix en treballadora domèstica (Daniela Feixas), una puta que decideix fer política per ser diputada (un transvestit Pep Jové) i una poeta nacional considerada la veu de la cultura oficial (Tilda Espluga). Són dones sense pèls a la llengua que plantegen preguntes sobre els mecanismes que converteixen uns individus en amos i altres, en servents.

Notícies relacionades

Secrets d'autobús

'Metamorfosi' aèria

QUAN TOT CAU //Carn avall,el text original de Dolors Miquel, parla de com a partir dels 50 tot comença a penjar al cos, i planteja temes com la identitat i el mal que fan estructures com la família. Hi ha una crítica a la societat, al rol de la dona i a la masculinització en l'art i la cultura. «No deixa canya dreta», diu Mar Gómez.Pallarina, poeta, putavol explorar nous llenguatges escènics. «Ha sigut un treball artesà, fet d'una manera

directa, humil i senzilla», destaca Magda Puyo. «Té diverses lectures i inclou diverses referències a Brossa».