Mor Enrique de Melchor, 'tocaor' singular

Enrique de Melchor, un dels grans guitarristes flamencs i admirat per altres genis de les sis cordes com Paco de Lucía i Manolo Sanlúcar, va morir ahir als 61 anys a la madrilenya Clínica La Luz. Amb ell se'n va una manera singular d'interpretar la guitarra, sempre rica en matisos, i un músic que combinava amb encert la seva faceta de compositor i solista amb la d'acompanyant. Amb el seu inspirattoqueva embolcallar Antonio Mairena, Camarón de la Isla, La Perla de Cádiz i José Menese, entre altrescantaores, així com María Jimenez, Rocío Jurado i El Fary, i intèrprets lírics com Montserrat Caballé i Josep Carreras.

Nascut a la localitat sevillana de Marchena (on avui s'ha proclamat dia de dol oficial), es va establir a Madrid als 12 anys i aviat va treballar al mítictablaoLos Canasteros de Manolo Caracol. Fill d'un altretocaoril·lustre, Melchor de Marchena, Enrique Jiménez (com figurava al seu DNI) va saber continuar el moviment guitarrístic de concert que va esclarir Sabicas el 1961 amb el seuFlamenco Puro,i van continuar Serranito, De Lucía i Sanlúcar, i que avui segueixen transitant Riqueni, Tomatito i Vicente Amigo. Una poètica en eltoque, a l'abast de molt pocs.

Com a solista va actuar en escenaris com el Queen Elizabeth Hall de Londres, el Teatro Real de Madrid, el Liceu de Barcelona i el Carnegie Hal­l de Nova York. L'última gravació de De Melchor va ser amb elcantaorAntonio Suárez Salazar, conegut per Guadiana, però abans va publicar discos comBajo la luna(1989),La noche y el día(1991) iCuchichi (1992). El seu treball més celebrat va serArco de las rosas(1999), que incloïaLa danza de los gitanosamb Amancio Prada i Paco Rabal.

Notícies relacionades

De l’angoixa a la calma

Ombra aquí, ombra allà

DOL FLAMENC / Ahir diversos companys de professió van voler mostrar el dolor i la ràbia que sentien per aquesta nova pèrdua en el flamenc. Sanlúcar va assegurar haver rebut la notícia de la seva mort «amb rebel·lia, perquè no es pot prendre d'una altra manera el fet que el càncer, la malaltia que els ha costat la vida a ell i a Moraíto Chico, castigui així un músic amb una actitud tan responsable i magistral davant la guitarra. Era un home que portava totes les arrels tradicionals però buscava l'avantguarda».

Altres que també van voler fer sentir el seu lament van ser elcantaorJosé Menese, que va formar «parella inseparable amb aquest gran guitarrista quan ell tenia 15 anys», i el conseller de Cultura Paulino Plata: «Era un dels grans; l'última baula d'una dinastia detoqued'acompanyament clàssic».