Anna Roig, sense artifici

La decisió que t'impulsa a fer aquell primer pas indispensable per avançar. Acceptar amb serena alegria el que et depara el camí. Aquestes han estat les premisses que Anna Roig i la seva banda, L'Ombre de ton chien, van seguir per a la concepció del seu tercer disc, Un pas i neu i un pas. La presentació serà divendres que ve, dia 16, a l'Auditori.

Es tracta del compacte més intimista i menys cabareter de l'expressiva cantautora del Penedès, que segueix combinant el francès i el català amb total naturalitat. Un treball amb pòsit filosòfic i imatges molt poètiques.

Anna Roig aclareix que tenia ganes de treure's de sobre «tot el que fos artifici». «Després d'haver experimentat al màxim amb historietes i personatges, necessitava parar. Passejar-me per la vida per veure què em suggeria. I així va ser com vaig escriure aquestes lletres senzilles, com vaig reflectir aquestes emocions i reflexions que van sorgir sense buscar res», aclareix.

El filtre ja no és la seva rica imaginació. «Pot semblar un disc senzill, però és profund també», comenta. Anna Roig va descobrir un nou ressort per a la seva inspiració. «Em feia gràcia fixar-me en detalls que et permeten explicar una cosa en la seva globalitat. I aquest disc està fet de coses així. De preguntes sobre cap on va la vida, però sense grans dissertacions».

El destí, com a paraula i concepte, és present a tot l'àlbum. Un exemple és el final de la lletra del tema que elegeix per cantar en acústic als estudis d'EL PERIÓDICO, Que bé, ser aquí: «Que bé, ser aquí./ Que bé que això estigués escrit al meu destí». «He intentat entendre com funciona la vida -insisteix la cantautora-. Posar ordre per veure quines són les pautes que em mouen. I m'he adonat que hi ha coses que vols ordenar amb molt d'esforç i que potser el millor és deixar-les estar. És evident que necessitem saber d'on venim si volem que ens passin coses. Cal obrir-se al futur».

Llach, en la memòria

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Una de les cançons d'aquesta nova fornada té una estrofa que remet a una peça de Lluís Llach, Un núvol blanc, i que diu el següent: «Senzillament i com si res,/ la vida ens dóna i pren papers». La cançó de la cantant es titula Així és la vida i diu: «la vida decideix el que ens pren i el que ens dóna,/ la vida decideix el que ens ha de passar». «Hi ha vegades que no decideixes tu. Hi ha vegades que en el moment més inesperat et succeeix just allò que t'havies imaginat. I normalment, res és immediat. Les coses passen quan han de passar. El millor és acceptar que estàs bé en el teu moment present. Deixar que la vida et sorprengui. I confiar que té coses boniques per a tu».

Vegeu l'acústic de 'Que bé, ser aquí' amb el mòbil o a e-periodico.cat