Dani Flaco: "Sóc xarnego i amb molta honra"

--Cada vez más flaco... I un altre dels seus discos el va batejar Cada vez más flacoXarnego

--En aquest cas el títol no és meu. Un dia, prenent copes amb Quique González, li vaig proposar tres títols possibles, a veure què li semblaven, i ell em va suggerir aquest altre. Just abans d'agafar un taxi em va mirar i va dir"cada vez más flaco", i em va semblar genial. La va encertar: és el disc en què sóc mésflaco. No més prim [rialles], em refereixo a més jo mateix.

--¿I això de reivindicar-se xarnego?

--Perquè sembla que si la teva llengua materna és el castellà no ets català del tot, quan jo em sento tan català com qualsevol d'un poble de l'interior. Xarnego, i amb molta honra. Es pot fer cultura des de Catalunya tant en català com en castellà: Manuel Vázquez Montalbán, per exemple.

--Convé recordar que en aquell disc va traduir al català les seves cançons, buscant solucions no sempre fàcils: Fuerzas de flaqueza va passar a dir-se Fuerzas de flaqueza El cor per la boca

--És curiós: el castellà em sembla més agressiu que el català. Sona pitjorhijo de putaque 'fill de puta'.

--I va versionar Que tinguem sort

--Va ser graciós. perquè diverses persones em van felicitar pensant que era meva. Em deien: 'Han posat la teva cançó. Deus estar flipant, ¿oi?'. I jo els vaig contestar: 'Sí, que diguis això'".

--¿I no es planteja ara compondre en català?

--No m'ho demana el cos, però no tinc cap tabú sobre això. A les cançons exhibeixo els meus sentiments, i si tinc una nòvia que parla català, igual me'n surt una.

--Per cert, li diuen que és un melancòlic crònic. ¿Tant li agrada cantar-li al desamor?

--M'agrada més fer l'amor.

--¿I també de ser un enfant terrible

--Ho sóc només sobre l'escenari, quan com en el futbol tot s'hi val i el que passa al camp es queda al camp. Allà puc dir qualsevol barbaritat i no passa res.

--A propòsit, vostè havia de ser futbolista i l'Espanyol volia fitxar-lo.

--Això va ser quan era molt jovenet. Però sí, vaig tenir lesions diverses i ho vaig deixar.

--Com el seu treball a la Seat. ¿Què li van dir els companys quan se'n va acomiadar fa només un any, després d'enllaçar diverses excedències?

--"Et dono sis mesos perquè tornis". Però com que jo sóc un cabut, els vaig dir que no tornarien a veure'm. Allà vaig estar a la cadena de muntatge, descarregant camions, portant el toro, davant de l'ordinador... Vaig fer de tot.

--I ara per llançar aquest àlbum en directe, amb quatre cançons inèdites, s'autoprodueix i autoedita. ¿No és un salt sense xarxa?

--Realment fa por treure un disc sense el suport d'una discogràfica, apostant tot els teus diners. Pot sortir malament o bé, però jo assumeixo les victòries i les derrotes, i intento posar-hi remei.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

--Vostè, que és nascut a l'Hospitalet i que tantes vegades ho esmenta a les seves lletres, ¿què opina que acabin de tancar Ràdio l'Hospitalet?

--Em sembla fatal. Sent com és una població tan gran, la gent ha d'estar informada, tenir una infraestructura informativa pensada per als seus ciutadans. Primer van tancar la tele i ara la ràdio. Una cosa bastant surrealista. Hi ha molts llocs on retallar en lloc d'assumptes que tinguin a veure amb la cultura, amb la informació, o amb la sanitat i l'educació. Igual amb una d'aquestes jubilacions dels banquers es podria mantenir Ràdio l'Hospitalet i alguna més.