Governança intel·ligent

Últimament es parla molt de ciutats intel·ligents. El president Barack Obama anunciava un pla nacional amb més de 160 milions de dòlars per al desenvolupament de ciutats intel·ligents als EUA. La UE ha posat en marxa diferents programes sobre aquest tema en el marc H2020. I al IESE participem en un projecte dirigit des d'Estocolm en què prenen part Colònia i Barcelona: el GrowSmarter; i en l'elaboració de la proposta, ja en segona fase, d'un altre projecte. Espanya no es queda enrere amb el seu pla nacional de ciutats intel·ligents. Hi ha bones raons per a aquest interès, plasmades en dues grans tendències que afecten les ciutats.

Per un costat, el gran repte que representa la creixent urbanització i la seva rapidesa. Algunes estadístiques parlen que del 50% de població mundial urbanitzada el 2008, passarem al 70% el 2050. Tenint en compte el creixement esperat de la població, això representa urbanitzar uns 3.000 milions de persones en poc més de 40 anys. Gairebé el mateix nombre de persones urbanitzades en tota la història de les ciutats. Un gran repte que afecta de forma desigual ciutats en el món desenvolupat, més urbanitzat, i en països emergents, amb un gran creixement urbà.

L'altra gran tendència és la digitalització, que està canviant el món. El gran augment de la connectivitat comporta un brutal increment en la densitat digital i permet l'emergència de nous models de negoci en totes les activitats, incloses les ciutats. La tecnologia ens permet fer les coses millor, de forma més eficient, aplicant intel·ligència a les ciutats i sobretot al seu govern intel·ligent. Així doncs, els dos reptes convergeixen en un únic: la governança intel·ligent per a les ciutats.

Les ciutats fa temps que experimenten amb iniciatives intel·ligents, normalment en camps on la ciutat específica té un problema a solucionar. Iniciatives com la gestió intel·ligent del trànsit o l'eficiència en l'enllumenat públic són relativament fàcils de posar en marxa, ja que la seva responsabilitat recau en unitats verticals ben organitzades en la majoria de ciutats. Així, una ciutat pot substituir la il·luminació incandescent per tecnologia led i estalviar per sobre del 40% del consum energètic, xifra que arriba a ser bastant superior si a la vegada s'instal·len sensors que detectin vehicles o vianants per il·luminar millor l'espai temporalment. Es pot pensar que es tracta d'una solució poc intel·ligent, però representa un gran estalvi per als ajuntaments, amb uns pressupostos que tenen serioses limitacions. Molts ajuntaments afegeixen fórmules de finançament amb un proveïdor del servei, que recupera la seva inversió amb una part de l'estalvi, de manera que l'ajuntament pot posar en marxa aquest canvi sense augmentar el seu nivell d'endeutament.

Un altre camp important és en les dades obertes. Aquest moviment liberalitzador de dades públiques ha empès els ajuntaments a un ús més efectiu de la tecnologia en la prestació de serveis i a un clar moviment cap a l'administració electrònica. Però també ha permès l'emergència de nous models de negoci i aplicacions desenvolupades per emprenedors i que es difonen ràpidament de ciutat en ciutat. Apareixen aplicacions que ens busquen aparcaments; que identifiquen la seguretat d'alguns barris; que classifiquen els restaurants pel seu nivell d'higiene; o que identifiquen espais buits amb la millor localització per al seu negoci.

Els nous models de negoci també emergeixen sense dades obertes, però es beneficien d'aquest entorn. Models de car-sharing o car-pooling, aplicacions com Uber o Airbnb, revolucionen la manera com organitzem les activitats a les ciutats. Aquests mecanismes d'economia col·laborativa mostren que les coses poden canviar a mesura que aprofundim en el potencial de la tecnologia per recolzar un govern smart. Potser aviat podrem tenir cotxes elèctrics amb conducció autònoma i models de sharing que revolucionin la mobilitat a les ciutats.

Però, ¿què requereix una verdadera governança intel·ligent a les ciutats? Entre altres coses, el diàleg amb els stakeholders de la ciutat i una planificació estratègica a llarg termini. Però aquesta combinació és difícil, ja que han de ser compatibles amb l'elecció periòdica dels governants o la diversitat d'interessos dels diferents stakeholders. Encara que tots dos són fonamentals per construir una ciutat intel·ligent i compartir una visió de ciutat sostenible inclusiva, pròspera i que vagi més enllà dels interessos individuals.

La col·laboració és vital per aconseguir-ho i les ciutats experimenten amb diferents fórmules de partenariat publicoprivat. Així, infraestructures i serveis públics poden beneficiar-se del finançament, eficiència i competitivitat de l'empresa privada, sense perdre la seva naturalesa, control i regulació pública. A més a més, la col·laboració ha d'incloure les persones, emprenedors i les noves fonts d'innovació, com l'economia col·laborativa. L'individu és part de la solució a problemes comunitaris.

Però avançar en la intel·ligència de les ciutats també requereix integració, connectar i aprofitar interdependències, dins i fora dels ajuntaments. I aquests ajuntaments moltes vegades tenen sitges històriques que dificulten la integració o múltiples barreres a la col·laboració metropolitana o regional que s'han d'eliminar.

Barreres al desenvolupament

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Per últim, es necessita entendre l'impacte de la digitalització. La necessitat d'infraestructures TIC essencials, de sensorització i d'interconnexió, cosa que implica inversions i dependència de les empreses tecnològiques que venen solucions. Un món difícil, que es fa més complicat en el desenvolupament de nous models de negoci basats en aquesta tecnologia, que permetin fer les coses de forma diferent. Sense la idea de negoci, no entens quina tecnologia necessites. Sense la tecnologia, no entens quin model nou de negoci has de posar en marxa. Si l'entens, sembla arriscat posar-lo en marxa. I així emergeix una gran barrera al desenvolupament de ciutats intel·ligents.

Desenvolupar ciutats intel·ligents té un gran potencial, però també tremendes barreres en la recerca de la visió compartida; en l'execució d'activitats que ens acostin a aquesta visió, amb integració i col·laboració; i en el desplegament d'infraestructures i nous models de negoci que facin factible el canvi. ¿Estem preparats per a la governança intel·ligent que es necessita? Potser com a ciutadans hem de pensar com elegir el lideratge adequat per a aquest repte.