Una empresa minera que va protagonitzar un abocament a Mèxic el 2014 obté la gestió d'Aznalcóllar

Disset anys després d'una de les pitjors tragèdies mediambientals d'Espanya, els ecologistes tornen a posar les seves mires en el riu Guadiamar i la mina d'Aznalcollar. L'agrupació empresarial Mèxic Minorbis ha guanyat el concurs internacional convocat per la Junta d'Andalusia per reobrir la mina. Però l'adjudicació no ha tingut en compte que una de les dues empreses que conformen aquest consorci, Grupo México, va protagonitzar l'any passat al riu Sonora un vessament similar a l'espanyol, i que és considerat el principal desastre mediambiental al país asteca.

La reobertura de la mina d'Aznalcollar, un cop s'ha recuperat mediambientalment la zona, va ser un projecte impulsat per l'actual executiu regional per fomentar l'ocupació a la zona, molt castigada sobretot des que el vessament, que va arribar a les portes de Doñana, va deixar al carrer centenars de treballadors després del tancament de la mina.

Sindicats, patronal i partits polítics aplaudien la reobertura del complex miner amb la utilització d'una altra de les vetes de la zona, la coneguda com Los Frailes, i que segons les estimacions de l'executiu regional compta amb unes reserves de coure, plom i zinc que ronda els 30 o 35 milions de tones i altres 45 de "recursos probables".

Dues empreses van quedar finalistes del concurs que es va resoldre divendres: l'esmentada México Minorbis, amb un projecte que va aconseguir una puntuació de 75,9 punts sobre 100, i l'empresa Emerita Forbes Manhattan, que es va quedar amb 73,6 punts. Segons va informar la Junta, s'han valorat aspectes com la quantia que es destina a investigació, el pla d'explotació pròpiament dit o la viabilitat economicofinancera del projecte.

L'ombra del vessament del 1998 --i la dificultat encara no resolta perquè l'empresa assumís el cost de la recuperació ambiental de l'espai-- sobrevolava tot el projecte, de manera que el plec de condicions prestava especial atenció a la seguretat de la nova explotació, fixant que l'adjudicatària havia de garantir que les seves actuacions “no afectaran els espais naturals protegits” i que havia d'assumir la restauració de la zona després de concloure la seva activitat. Entre les millores proposades, Minorbis-Grupo México també es comprometia a assumir el passiu ambiental que fins ara estava sota la responsabilitat de la Junta, com el manteniment i control de les cortas, d'una escombrera o de la planta depuradora d'aigües, així com la presa d'estèrils clausurada on es van emmagatzemar els fang tòxic i la bassa d'escorrenties.

FALLADA TÈCNICA

Tot bé sobre el paper, en principi. El problema ha arribat quan s'ha furgat una mica en l'historial de l'empresa guanyadora, Grupo México, la tercera productora mundial de coure. A l'agost de 2014, a la mina de Buenavista del Cobre ubicada a Cananea (estat de Sonora) es va produir un abocament de 40.000 metres cúbics de sulfat de coure barrejat amb àcid sulfúric i altes concentracions de metalls pesants. El vessament es va estendre ràpidament per tota la llera del riu, i va provocar la contaminació de pous de consum i també de reg de set municipis, i va causar la mort de peixos i bestiar. A pesar dels treballs per contenir el vessament, en dies posteriors es van registrar noves fuites tòxiques a causa de les fortes pluges, que van alertar fins i tot les autoritats nord-americanes a causa que un dels rius afectats arribava a l'estat d'Arizona.

El govern mexicà va obligar Grupo México a indemnitzar els més de 20.000 afectats i reparar els danys amb un fideïcomís de 2.000 milions de pesos (uns 150 milions de dòlars). L'empresa, per la seva part, va atribuir l'accident a una combinació del clima i una fallada tècnica, consistent en un defecte de construcció en el segell d'una canonada del riu, i s'enfronta a una multa d'altres tres milions.

Notícies relacionades

Cinc plantes amb flors per al mes de maig: origen i cures

L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà

Després de conèixer la resolució del concurs, associacions ecologistes com WWF han lamentat la "curta memòria" del Govern andalús i consideren que ha sigut "un dia negre" per al medi ambient a Andalusia, de manera que han anunciat que reclamaran a l'adjudicatària que de complerta informació sobre el projecte i en el Consell de Participació de Doñana.

Per si no fos prou, l'empresa que ha perdut el concurs critica el procés de contractació i estudia una possible querella criminal contra els membres de la taula tècnica que van decidir l'adjudicació per si poguessin haver comès un "il·lícit penal". Entenen que "en cap moment ha complert amb la transparència anunciada de l'obertura de les ofertes amb relació als criteris avaluables en el procés" i una sèrie d'anomalies en la primera fase, negant a més el procés d'obertura pública de les ofertes, ja que tot es va limitar a llegir l'acta ja preparada.