La calor va matar més de 2.000 persones a Espanya el 2024, el 90% amb més de 75 anys

L’estiu del 2024 ha sigut el sisè més letal des del 2015: 2020 persones, el 90% amb més de 75 anys, van morir per complicacions derivades de les altes temperatures, el 60% a l’agost; de totes, 17 van perdre la vida directament per un cop de calor.

Així ho revela l’informe final d’avaluació del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut 2024 del Ministeri de Sanitat, que posa en marxa cada any des del 2004 per mitigar l’impacte de l’excés de temperatura en la salut de la població.

L’any passat hi va haver un total de 179 dies amb algun de risc per a la salut actius (baix o groc, moderat o taronja, i màxim o vermell).

En els mesos d’estiu, es van activar 2.897 avisos grocs; 859 pel moderat o taronja i 501 vermells, i el Litoral sud de València, el Centre d’Osca i la Ribera de l’Ebre de Navarra les zones meteosalut amb més nombre d’avisos. El centre d’Osca va ser, així mateix, el que més alertes vermelles va comptabilitzar.

L’estiu del 2024 es van produir dos períodes de calor, un a finals de juliol i un altre a principis del mes següent.

Així, el de l’any passat ha sigut el sisè estiu més letal; el primer continua sent el del 2022 (4.789 defuncions imputables a les onades de calor), seguit del 2023 (3.035).

Més grans de 75 anys

La immensa majoria de morts es van concentrar en els més grans de 75 anys (1.785), dels quals 1.340 en tenien més de 85.

L’impacte també va ser bastant heterogeni geogràficament; les comunitats amb més raó de Mortalitat Estandaritzada (RME, un indicador estadístic que serveix per mesurar si s’han produït més morts de les que s’esperaven) van ser La Rioja, Galícia i Cantàbria, i les que menys, Múrcia, les Balears i les Canàries.

Per províncies, van encapçalar la taula Palència, Toledo, Alacant i Segòvia; en l’altre extrem, Cadis, Sevilla, Còrdova, Jaén, Badajoz, Múrcia, València i Lleó.

17 morts per cop de calor

L’informe també recull informació sobre morts específiques o directes, les produïdes per cop de calor.

Els serveis sanitaris de les comunitats van notificar al Ministeri un total de 17 morts per aquesta causa, cosa que suposa un descens respecte a anys precedents (24 el 2023, 20 el 2022, 5 el 2021 i 6 el 2020). La mitjana d’edat dels morts era de 68 anys i la mitjana de 76 anys; per sexes, ells van representar el 76%.

D’aquests, 7 es van produir a Andalusia; 3 a Extremadura; 2 a Castella i Lleó; i 1 a Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya, Navarra i el País Valencià.

Notícies relacionades

Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu

Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor

En 7 de les víctimes es va confirmar un factor de risc individual, 8 en presentaven dos i en un no existien. Els més freqüents van ser malalties mentals (5), malalties cardiovasculars (5), consum d’alcohol i/o altres drogues (4), tractaments mèdics (2), malalties cròniques (2), respiratòries (2) i trastorn de la memòria (1).

A més, en sis dels casos es presentava un factor de risc ambiental o social, en cinc derivats de l’exposició a la calor per activitats esportives o de lleure, en quatre casos no existia factor de risc relacionat i en 1 es va donar un factor laboral.