Ampliar o no ampliar el Mataró Parc, l'etern dilema a la capital del Maresme

És una de les qüestions clau que sobrevola la capital del Maresme des de fa anys. Es tracta d’acceptar o no la proposta d’ampliació d’ampliació  en 30.000 m²que l’amo del centre comercial Mataró Parc, l’empresari murcià Tomás Olivo, ha posat sobre la taula del govern municipal en repetides ocasions, la primera pocs anys després del 2000, quan va obrir aquest equipament al nord de la ciutat, per sobre de l’autopista C-32.

Però és que aquesta no és una qüestió puntual sobre una zona de Mataró, sinó que parlar de l’ampliació del centre comercial Mataró Parc és parlar a fons de per quin model comercial aposta la capital del Maresme en les pròximes dècades, ja que amb aquesta operació es doblaria l’espai comercial ocupat actualment.

I parlar de comerç és també referir-se a l’ocupació, un dels grans problemes que té la ciutat, ja que –segons dades d’abril de 2019 de l’Ajuntament– Mataró és la segona ciutat de la província de Barcelona de més de 50.000 habitants amb més atur (un 13,74%, just després de Manresa, amb 13,77%, que fins a l’any passat ocupava la segona posició). 

El comerç és el primer àmbit productiu de la ciutat: el 18,29% dels empleats que treballen a Mataró ho fan en aquest sector, segons dades municipals de finals de 2018. La dependència del món del tèxtil primer, fins a l’última dècada del segle passat, i de la construcció, després, durant la primera dècada dels anys 2000, ha generat un panorama gens encoratjador respecte el futur de l’ocupació a la ciutat.   

La qüestió, doncs, és molt central en relació amb el futur de la ciutat. En principi, l’ampliació comportaria uns mil llocs de treball més per a –majoritàriament, se suposa– ciutadans de Mataró (i altres tants d’indirectes). Llavors, ¿quin és el problema? Que els botiguers del centre de la ciutat i també dels eixos comercials dels barris com Cerdanyola o Rocafonda atribueixen el tancament de molts dels seus negocis i en general la depauperació del model comercial de proximitat a l’efecte “aspiradora” que hauria dut a terme el centre comercial periurbà en les seves gairebé dues dècades d’existència. Com si els mataronins haguessin girat l’esquena als comerços de tota la vida i haguessin apostat majoritàriament pel centre comercial, tot i que des de Mataró Parc s’assegura que només el 20% dels seus usuaris són de Mataró –el 60% és de la resta del Maresme i el 20% restant de fora de la comarca–.

“Nosaltres no estem a favor de l’ampliació, creiem que no s’hauria de dur a terme si primer no es fa una millora important del centre de la ciutat”, declara Jordi Novo, president de la Unió de Botiguers, que es remet a les recomanacions que en aquest sentit fan alguns dels projectes presentats al concurs del Pla d’Impuls del Centre. “No creiem que l’ampliació sigui un projecte viable i sostenible per a la ciutat ja que és un altre concepte de comerç. Si se’ls dona avantatge a ells, va en perjudici nostre; aquí també necessitem inversions”, reclama.

La percepció de què hi ha hagut un “efecte aspiradora” es basa en el tancament de diverses botigues de roba del centre de la ciutat, que fins a un moment determinat mantenien locals tant en el centre comercial com a la zona històrica: va tancar el Massimo Dutti a la Rambla, el Bershka a la Muralla de Sant Llorenç, després el Zara de la Riera... i últimament el carrer de Barcelona, històricament l’equivalent local al Passeig de Gràcia, mostra cada vegada més botigues amb el cartellet “es lloga”. Alguna cosa passa, òbviament, al comerç local, tot i que és veritat que moltes d’aquestes botigues són del grup Inditext, que ha apostat en els últims temps per mantenir la seva presència només en els centres comercials –amb botigues més grans– en aquelles ciutats on tenia doblada l’oferta, com va passar també a Tarragona i Reus.

La necessària revitalització del centre de la ciutat pel que fa al comerç

De fet, el mateix govern municipal –tant els tripartits del 2003 al 2011 com el de Joan Mora (CiU) entre aquesta data i el 2015 i ara el socialista de David Bote– admet que cal donar un tomb a la dinàmica comercial del centre de la ciutat per pal·liar aquests efectes, tot i que persisteix el dubte de si passaria el mateix si no hi hagués un Mataró Parc tan –relativament– a prop, com afirmen alguns experts. Per aquest motiu els diferents governs apostaven per instal·lar El Corte Inglés al centre de la ciutat, perquè funcionés com a “locomotora comercial”, projecte que –de moment– es dona per fracassat, tot i que l’alcalde David Bote assegurés poques setmanes enrere que s’havia reobert una via de diàleg amb l’empresa.

Com a opció substitutòria al fracàs de l’arribada d’El Corte Inglés, el govern municipal del mandat –amb CiU quan hi era dins i després sense els nacionalistes– ha impulsat l’esmentat Pla d’Impuls del Centre Històric, per al qual es va obrir un concurs d’idees. En aquests moments, està en fase de definició de quina actuació –dins de les propostes guanyadores– s’executa en primer lloc. “Tècnicament cal veure per on és més oportú començar”, comenten fonts municipals, que recorden que el pressupost de 2019, aprovat al març, inclou una partida de 300.000 euros destinats a aquesta comesa.  

Com un reforç d’aquesta iniciativa, Esquerra Republicana ha encapçalat la idea d’implantar al centre de Mataró un Business Improvement Districte (BID), una fórmula per la qual una zona comercial delimitada passa a funcionar com un centre comercial tot i que sigui “a l’aire lliure”, amb promoció i mesures de dinamització comunes. Una idea que pot ser un punt de trobada de les diferents opcions polítiques, ja que ha tingut un bon funcionament als Estats Units i el nord d’Europa.

El que sí que s’ha fet en les últimes setmanes, concretament al març, és firmar un nou Pacte pel Comerç i l’Hostaleria, que hauria de dibuixar també un marc de trobada entre els diferents actors implicats.

Un decret polèmic a 50 dies de les eleccions

En tot cas, el debat principal continua sent què fer amb la proposta d’ampliació del Mataró Parc. L’alcalde David Bote –després de titubejar sobre això durant tot el mandat– va firmar 50 dies abans de les eleccions un decret pel qual havien de començar els treballs previs a la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) a la zona C1, que és el pas necessari per avalar l’ampliació del recinte –després hauria de venir l’aprovació del Departament de Territori de la Generalitat–.

Era la forma més clara que va trobar Bote per llançar clarament un missatge a l’opinió pública en el sentit següent: “Si em votes, Mataró ampliarà el seu centre comercial de referència”. Fent-ho, l’alcalde convertia les eleccions en –també– un plebiscit sobre aquesta qüestió. Així, si hi ha una majoria devastadora seva, l’alcalde donarà per fet que el gruix de la ciutadania avala la seva proposta.

En tot cas, en relació amb la modificació del PGOU, la clau està en com es reparteix el plenari del nou consistori que sortirà de les eleccions del 26 de maig perquè el ‘quid’ de la qüestió és que les modificacions urbanístiques necessiten 14 vots sobre 27 en el ple municipal, i una cosa és ser declarat alcalde al tenir un vot més que el segon classificat i l’altra aconseguir una majoria absoluta del ple en un tema tan sensible com aquest. Complicat. Molt complicat.

En Comú Podem, possible soci de Bote, no ho veu gens clar

A més, qui s’intueix com a principal possible soci de Bote en el cas que guanyi les eleccions, En Comú Podem, ha sigut molt crític amb aquesta qüestió i ja va titllar Bote d’“electoralista” quan aquest va llançar el decret pro Mataró Parc, un mes enrere. En el seu programa afirma taxativament que s’oposarà a qualsevol ampliació de l’esmentat centre comercial: “Rebutjarem la instal·lació i/o ampliació de grans superfícies comercials fora de la trama urbana, o que malgrat que es trobin dins de la mateixa, no representin una integració real amb el teixit comercial i l’espai públic existent”. Els socialistes, en canvi, diuen en el seu: “Desenvoluparem el sector C1, Cirera Nord, fent viable una ampliació del Mataró Parc compatible amb el comerç urbà i promourem nous equipaments i zones verdes”.  

En aquest terreny, en realitat, els socis naturals de Bote són Ciutadans i el Partit Popular, sense cap tipus de dubte, que fan de la creació de llocs de treball el seu principal indicador. “En principi estem d’acord amb l’ampliació, però volem saber quin tipus de botigues i de quins formats parlem, perquè som conscients que això pot tenir conseqüències als comerços del centre i dels barris”, afirma Cristina Sancho, candidata de Ciutadans.  

“L’ampliació del Mataró Parc és un fet que jurídicament no es pot rebutjar, però a més és necessari per exercir la capitalitat comercial al Maresme i el Vallès Oriental. Però vetllarem perquè això no vagi en detriment del comerç tradicional al centre i als eixos comercials dels barris”, afirma el programa dels populars, amb José Manuel López al capdavant.  

Però el suport d’aquestes forces és contradictori amb el del món dels ‘comuns’, amb la qual cosa escometre la modificació del PGOU en l’àmbit del Mataró Parc pot ser el primer –i gran– maldecap per a Bote, si és alcalde.

La gran majoria dels altres grups, començant per l’Esquerra de Francesc Teixidó, són més escèptics respecte a la qüestió. Així, els republicans afirmen dues coses en el seu programa electoral: “Afavorirem, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta”, a més d’afegir que repensaran “globalment l’orientació dels sectors del Sorrall, IVECO-PEGASO, l’entorn de l’Hospital i el Mataró Parc, de la Ronda Barceló, i també dels seus respectius equipaments”.   

Per la seva part Vox Mataró se situa en una posició semblant a Esquerra. “Estudiem les propostes que generin ocupació i noves oportunitats, sobretot aquelles que tinguin un valor afegit. Una ampliació a d’estar lligada a això i aquestes incògnites encara no s’han desvelat. Tota proposta ha d’anar acompanyada al fet que no s’oblidi el centre comercial urbà de Mataró i que es donin solucions urbanes i de promoció econòmica viables”, afirma la candidata Mónica Lora.

A l’extrem se situa la Candidatura d’Unitat Popular, que no vol sentir res sobre l’ampliació. Durant la presentació de la llista de la CUP, el número 2 Juli Cuéllar va exposar les propostes de la CUP en defensa del comerç de proximitat i va advertir: “Una de les nostres línies vermelles és impedir l’ampliació del centre comercial Mataró Parc”. Des de VoleMataró, formació quen comparteix ‘frame’ ideològic amb la CUP, asseguren que el seu partit “no està ni a favor ni en contra del projecte” perquè no en tenen cap informació: “Exigim al senyor Bote que mostri a la ciutadania i als partits polítics el projecte d’ampliació del Mataró Parc. S’ha d’obrir un procés participatiu”, reclamen.

Així les coses, qui podria ajudar a decantar la balança és Junts per Mataró, l’hereva de Convergència i Unió, que quan estava al govern, concretament el 2013, va fregar amb els dits –la roda de premsa de presentació de l’acord estava coreografiada– un pacte entre els diferents agents comercials, inclòs Mataró Parc, per satisfer totes les necessitats. Ara, en el seu programa electoral els hereus de CiU són deliberadament ambigus. Després d’analitzar la situació del comerç a la ciutat, critiquen el “poc o nul desenvolupament” del Pacte pel Comerç per part de l’Ajuntament i parlen de la “succió del Mataró Parc” i l’alça del comerç electrònic. 

En declaracions a EL PERIÓDICO, Alfons Canela aclareix la seva posició: “No es donen les condicions per debatre sobre el tema, globalment. ¿Com podem parlar de l’ampliació del Mataró Parc quan tenim els comerços del centre i dels barris morint-se? Sempre estarem a favor del que generi riquesa i ocupació, i tenim clar que el Mataró Parc ho fa, però tenim la responsabilitat de vetllar pel conjunt de la ciutat. Fins que no hi hagi un plantejament clar per vigoritzar el comerç local o no hi hagi un pla de compensacions des de Mataró Parc... no prendrem cap decisió sobre això”.        

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

L’ampliació o no del Mataró Parc a partir del pròxim mandat promet, doncs, continuar donant declaracions, titulars, reunions, debats... i moltes coses més. Primer caldrà esperar a la nit del 26 de maig.  

Més notícies de Mataró