Gantz abandona el gabinet de guerra d’Israel per la gestió de Netanyahu

"Netanyahu ens impedeix poder avançar cap a una veritable victòria; per aquesta raó, avui abandonem el Govern d’Emergència, amb el cor afligit, però amb tot el cor". Aquestes van ser les esperades paraules de Gantz. Fa unes dues setmanes, l’exgeneral, juntament amb el també excap militar i membre observador del gabinet de guerra Gadi Eisenkot, van donar un ultimàtum a Netanyahu. Tots dos van condicionar la seva marxa el 8 de juny al fet que el primer ministre presentés un "pla d’acció integral" amb sis objectius ben clars: tornar els ostatges a casa, enderrocar i desmilitaritzar Hamàs a Gaza, establir un Govern alternatiu a l’enclavament palestí, garantir la tornada dels residents a la frontera nord, normalitzar relacions amb l’Aràbia Saudita i aconseguir que tots els israelians "serveixin l’Estat i contribueixin a l’esforç nacional".

Però el rescat dels quatre ostatges dissabte va retardar l’anunci de Gantz a ahir, dia que comença la setmana a Israel. La bona notícia per a la societat israeliana es va saldar amb més de 270 gazians morts i centenars de ferits en una operació amb bombardejos de l’Exèrcit israelià. Durant la major part de la guerra, Gantz ha sigut l’opció política preferida dels israelians amb un Netanyahu àmpliament impopular que s’acusa com a principal culpable de la massacre del 7 d’octubre i com a perpetuador de la guerra contra Gaza per garantir la seva supervivència política. També els funcionaris nord-americans el consideren el seu interlocutor preferit dins del gabinet de guerra, de manera que Gantz va informar la Casa Blanca dels seus plans de dimitir. Segons informen els mitjans israelians, a Washington li van dir que si bé no tenien intenció d’intervenir en la política israeliana, van assenyalar el fràgil estat de les converses sobre ostatges i alto el foc, que afegirà més pressió nord-americana sobre Netayahu.

Retrets i exigències

Després de la sortida de l’Executiu de Gantz i Eisenkot, el primer ministre israelià només compta amb el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, al gabinet de guerra. El més probable és que Netanyahu opti per tancar-lo i tornar al seu antic mètode, en què discuteix temes de seguretat en un fòrum limitat abans de les reunions regulars del gabinet. En aquest fòrum es prenen les decisions importants i després Netanyahu intenta que el gabinet les aprovi. El gest de Gantz va motivar el Poder Jueu, formació ultradretana liderada pel ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, a tornar a donar suport a Netanyahu. Ben Gvir es va comprometre a votar amb la coalició a la Knéset, el Parlament israelià, mentre "no hi hagi un acord [de treva] imprudent sobre la taula".

Notícies relacionades

Hamàs alliberarà un ostatge israelià-nord-americà, negociat amb EUA

Mark Carney pren possessió com a primer ministre del Canadà

"Com a ministre del Govern, president d’un partit i soci principal de la coalició, amb aquesta carta exigeixo unir-me a aquest gabinet per ser un soci en la determinació de la política de seguretat d’Israel en els temps actuals", va exigir, en una carta a Netanyahu, Ben Gvir, que va acusar el gabinet de guerra d’"excloure i dividir els principals ministres del Govern". Malgrat la pèrdua de suports socials al primer ministre i les amenaces dels seus socis, la seva coalició continua comptant amb una majoria de 64 escons a la Knéset. Gantz, que abans del 7 d’octubre era a l’oposició, va ser l’únic líder que va accedir a la petició de Netanyahu de formar un govern d’unitat nacional en temps de guerra. El líder opositor, el centrista Yair Lapid, que ahir va aplaudir el gest de Gantz, es va quedar fora d’aquesta petició.

Mentre els carrers continuen plens de ciutadans exigint un acord sobre els ostatges, Netanyahu no s’acovardeix. "Benny, aquest no és el moment d’abandonar la campanya, és el moment d’unir forces", va dir el primer ministre a la xarxa social X després de l’anunci de la dimissió, recordant que "Israel és en una guerra existencial a diversos fronts". Gadi Eisenkot i Chili Tropper, els ministres sense cartera del partit de Gantz, Unitat Nacional, que també formaven part del gabinet de guerra, van presentar la seva renúncia poc després.