El Regne Unit estudia utilitzar braçalets electrònics per controlar els immigrants irregulars

El Govern del Regne Unit està estudiant utilitzar braçalets electrònics per controlar el parador dels immigrants que arribin de manera irregular al país. Una mesura que podria posar en marxa en els pròxims mesos i que s’enmcarca en la polèmica llei d’Immigració Il·legal, aprovada pel Parlament el juliol passat, i que preveu la detenció i deportació de totes les persones sense la documentació en regla. El Govern està esperant que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre els plans de deportar migrants a Ruanda per implementar la nova llei, una cosa que passarà previsiblement a l’octubre.

La ministra de l’Interior, Suella Braverman, ha assegurat que l’Executiu està estudiant «totes les opcions» per evitar que els sol·licitants d’asil desapareguin del radar de les autoritats. Una de les principals prioritats és ampliar la capacitat dels centres de detenció, que actualment ronda les 2.500 places, una xifra molt inferior al nombre d’immigrants que estan esperant una resposta a la seva sol·licitud d’asil, que segons les últimes dades va superar les 175.000 persones a finals de juny. L’ús de braçalets es presenta com una possible solució a l’escassa capacitat dels centres de detenció.

Traves legals

A més d’aquesta mesura, el Ministeri de l’Interior també ha plantejat la possibilitat de retirar el suport econòmic als migrants que no es presentin de manera regular davant les autoritats, tot i que aquesta solució seria previsiblement discutida davant els tribunals pel risc que els sol·licitants d’asil acabin en la indigència. A més de les possibles traves legals, l’ús de braçalets també ha plantejat dubtes sobre la capacitat logística i econòmica de Downing Street per posar-la en pràctica.

Les organitzacions de defensa dels drets humans han criticat amb duresa els plans de l’Executiu. «[L’ús de braçalets] suposa tractar les persones com a objectes i no com a homes, dones i nens vulnerables a la recerca de seguretat. Han de ser tractats amb compassió i humanitat», ha dit el director executiu del Consell per als Refugiats, Enver Salomon, al diari ‘The Times’. Altres organitzacions com Privacy International han alertat de l’enorme estigma associat a l’ús d’aquests braçalets i als impediments que suposa en la realització de tasques quotidianes.

Arribades irregulars

La mesura forma part dels plans del primer ministre, Rishi Sunak, de reduir el nombre d’arribades irregulars a través del canal de la Mànega. Unes arribades que van arribar a la seva xifra més alta l’any passat, amb 45.756 persones, i que voregen les 20.000 des de principis d’any. L’objectiu del Govern és provocar un efecte dissuasori i acabar amb l’arribada de petites embarcacions –que s’ha disparat en els últims anys– amb la implementació de mesures polèmiques com l’ús de barcasses per allotjar migrants i les deportacions a Ruanda.

Notícies relacionades

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

Brussel·les amenaça Trump amb noves tarifes per valor de 95.000 milions

L’Executiu afirma que aquestes mesures ajudaran a reduir la despesa destinada a allotjar i recolzar els sol·licitants d’asil, que va superar els 4.000 milions d’euros el 2022. Però per ara el nombre de sol·licituds no ha parat de créixer, malgrat els reforços del personal encarregat de la seva tramitació i de l’augment en el nombre de sol·licituds mensuals tramitades per cada funcionari. Sunak confia que el Tribunal Suprem doni llum verda a la deportació de migrants a Ruanda per reduir al més aviat possible les arribades a través del canal de la Mànega i recuperar la confiança dels votants més acèrrims del Brexit, desencisats amb les promeses incomplertes dels governs conservadors. 

La ministra Braverman ha dit que l’Executiu farà «tot el que sigui necessari» per tirar endavant els seus plans i ha evitat descartar la sortida del Regne Unit del Conveni Europeu dels Drets Humans, que impedeix als països signataris deportar sol·licitants d’asil a països en els quals els seus drets no estiguin garantits. Aquest és, per ara, el cas de Ruanda, segons la justícia britànica.