La política migratòria del Regne Unit confirma el gir del Partit Conservador cap a la dreta radical

Diferent líder, mateixes polítiques. Malgrat el seu perfil aparentment moderat, l’arribada de Rishi Sunak a Downing Street no ha canviat gens ni mica el full de ruta fixat per Boris Johnson a la campanya per a les eleccions generals del 2019, en les quals els ‘tories’ van obtenir una aclaparadora majoria, i que va posar com una de les principals prioritats posar fi a l’arribada irregular d’immigrants al Regne Unit. Una proposta que ha evidenciat el gir del Partit Conservador cap a la dreta radical i que ha deixat el sector més moderat de la formació, representat al seu dia per l’ex primer ministre David Cameron, en una discreta segona fila.

L’aprovació de la polèmica llei d’immigració il·legal al Parlament, que preveu la detenció i deportació d’immigrants en situació irregular, ha sigut un clar exemple de la mà dura que Sunak i la ministra de l’Interior, Suella Braverman, estan disposats a aplicar malgrat la resistència de les organitzacions de drets humans i de la justícia. La llei ha provocat crítiques fins i tot dins del Partit Conservador, inclosa l’ex primera ministra Theresa May, que va criticar amb duresa la nova norma a la Cambra dels Comuns poc abans que s’aprovés assegurant que «permetrà guanyar més diners als traficants de persones a costa de la misèria humana». 

Proclames incendiàries

Les advertències d’alguns diputats ‘tories’, no obstant, no han frenat el sector més dur de la formació, que ha agafat les regnes del Govern amb una sèrie de proclames incendiàries destinades a recuperar els votants que van donar la majoria absoluta a Johnson el 2019. I al capdavant hi ha Sunak, que malgrat tenir una postura menys populista i un caràcter més contingut i prudent que el seu predecessor, va ser un dels primers diputats conservadors a recolzar el Brexit, cosa que el va ajudar a guanyar pes dins de la formació. 

«Sunak pot fer l’efecte de ser una espècie de tecnòcrata moderat, però en realitat és un conservador social i fiscal», explica a EL PERIÓDICO Tim Bale, professor de la Universitat Queen Mary de Londres i autor del llibre ‘The Conservative Party after Brexit’ (‘El Partit Conservador després del Brexit’). «Sap que el seu conservadorisme fiscal no és particularment atractiu per a molts dels votants que es van passar als conservadors el 2019, però confia desesperadament que parlar de delinqüència, d’immigració i del seu rebuig de les zones de baixes emissions sí que ho sigui. També hi ha un efecte bola de neu: una vegada que un partit comença el viatge cap al populisme de dreta radical, és difícil d’aturar».

«Mur vermell»

Un dels grans objectius de Sunak és mantenir els votants del «mur vermell», les zones del centre i del nord del país, que compten amb una classe treballadora majoritària i tradicionalment laborista però conservadora en el terreny social. Uns votants que el primer ministre pretén atraure amb el discurs dur contra la immigració, malgrat que això suposi una possible pèrdua de vots entre els simpatitzants del Partit Conservador més pròxims al centre liberal. «És un risc que [Sunak] està disposat a assumir: els ‘tories’ tenen grans majories en les circumscripcions del sud, més acomodades i en molts casos més liberals i contràries al Brexit, i per això es pot permetre perdre-hi més votants que en els escons més marginals del nord, menys acomodats i culturalment conservadors, que van votar a favor del Brexit», assegura Bale.

Faccions del Partit Conservador com els Blue Collar Conservatives, formades per diputats de les circumscripcions del centre i del nord d’Anglaterra i defensores de la mà dura contra la immigració, han guanyat pes els últims anys. Entre els membres més destacats hi ha Lee Anderson, un dels vicepresidents de la formació, que fa tot just uns dies va assegurar que els sol·licitants d’asil que es neguin a instal·lar-se a la barcassa ‘Bibby Stockholm’, coneguda com la «presó flotant»per acollir-hi immigrants, poden «anar-se’n a la merda i tornar a França».

Política climàtica

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

A part de les polítiques migratòries, Sunak ha demostrat que té una posició menys contundent del que s’esperava en la lluita contra el canvi climàtic. La concessió de més d’un centenar de noves llicències per a l’extracció de gas i petroli al mar del Nord ha despertat les crítiques d’alguns dels companys de partit, entre ells qui va ser secretari d’Estat de Medi Ambient i Energia fins al juny, Zac Goldsmith, i els representants del grup Conservative Environment Network, format per més de 150 diputats ‘tories’.

El primer ministre insisteix que l’objectiu d’arribar a la neutralitat d’emissions el 2050 continua sent assequible gràcies a les inversions en plantes de captació de carboni, però cada cop són més les veus, tant dins com fora de la formació, que opinen el contrari i que temen que les posicions radicalitzades del Govern en aquesta matèria espantin l’electorat més moderat.