Commoció a França per la dimissió d’un alcalde assetjat per la violència ultradretana

«Un retrocés de la República». La dimissió de l’alcalde de Saint-Brévin,Yannick Morez, ha commocionat l’opinió pública francesa. Ha deixat en una posició més que incòmoda el Govern d’Emmanuel Macron, acusat d’inacció davant l’assetjament ultradretà que va patir aquest regidor per acollir a la seva localitat un centre de refugiats. Aquesta petita ciutat del nord-oest de França es va convertir en els últims mesos en l’escenari de protestes i accions violentes de grups neonazis i de militants del partit xenòfob Reconquesta d’Éric Zemmour. L’anunci de la seva renúncia representa un preocupant episodi de l’ofensiva ultra contra petites localitats, com Saint-Brévin o Callac, convertides en un laboratori de l’oposició al «gran reemplaçament».

«He pres aquesta decisió per motius personals, sobretot a causa de l’incendi criminal comès contra el meu domicili i a la falta de suport de l’Estat», va assegurar dimecres a la nit Morez en un missatge a Facebook en què va anunciar la seva dimissió. L’alcalde, que no milita en cap partit i dirigia l’ajuntament des de feia sis anys, va indicar, a més, que se n’anirà de la ciutat per garantir la seguretat de la seva família. A finals de març, havia patit un important incendi a la part exterior de casa seva. Dos dels seus vehicles van quedar calcinats i les parets del seu domicili també van patir danys.

Amb poc més de 13.000 habitants i situada a uns 50 quilòmetres a l’oest de Nantes, la localitat costanera de Saint-Brévin va ser en els últims mesos l’escenari d’una espiral de ràbia i violència ultradretana. Abans de l’incendi al seu domicili, l’alcalde ja havia rebut nombroses amenaces, fins i tot a la seva bústia personal. També es van succeir les protestes organitzades per grups ultranacionalistes i xenòfobs. A la manifestació del 30 d’abril va participar un candidat en les últimes legislatives del partit de Zemmour, que va obtenir el 7% dels vots en les presidencials del 2022. Sindicats i col·lectius d’esquerres havien respost amb contramanifestacions en suport a l’alcalde.

Laboratori xenòfob

Laboratori xenòfobEl flagell de l’odi i el ressentiment ultra va sacsejar Saint-Brévin –una ciutat d’estiueig ubicada a la desembocadura del riu Loira– a causa de la presència d’un centre d’acollida de sol·licitants d’asil (CADA, per les seves sigles en francès). L’Estat havia inaugurat aquesta estructura la tardor del 2016, després del desmantellament de la Jungla de Calais, un dels campaments de refugiats improvisats més grans a Europa. 

Llavors, la creació del centre havia provocat el rebuig del predecessor de Yannick Morez a l’alcaldia, el conservador Yannick Haury, actualment diputat del partit de Macron. Fins i tot un home va disparar amb una arma de foc contra la façana del centre, sense causar víctimes. Malgrat aquesta hostilitat, unes 400 persones que van demanar asil a França van ser allotjades en els últims sis anys en aquesta residència d’estiueig de l’empresa elèctrica EDF reconvertida en centre humanitari. I aquests refugiats i migrants «mai van provocar el mínim incident», va defensar l’alcalde. 

Això no va impedir que els ultres s’oposessin amb ferocitat al centre. Les seves protestes es van produir, pràcticament, en paral·lel amb un altre cas molt semblant a la ciutat bretona de Callac. Allà les concentracions i l’assetjament xenòfob van forçar l’alcalde a renunciar al gener a la construcció d’un centre d’acollida de migrants per part d’una fundació privada. Sense cap diputat a l’Assemblea Nacional després del seu pobre resultat a les legislatives, el partit de Zemmour s’ha concentrat en accions d’aquest tipus. I ha convertit Saint-Brévin i Callac en laboratoris de la seva la lluita contra el «gran reemplaçament», una teoria conspiradora que considera que els francesos blancs es veuran substituïts per persones amb orígens extraeuropeus.

«M’he sentit abandonat»

«M’he sentit abandonat»Malgrat haver estat en el punt de mira dels ultres, l’alcalde de Saint-Brévin va denunciar no haver rebut cap suport per part de l’Estat ni del Govern de Macron. No disposava de protecció policial personal. «M’he sentit abandonat. L’Estat imposa als representants locals els CADA, però després deixa als alcaldes que s’espavilin pel seu compte», va criticar l’abril en un reportatge del programa Envoyé Spécial de la cadena pública France 2.

« J’ai prévenu la gendarmerie »

« Il s’est passé quoi ? »

« Rien »

« Rien ? »

« Rien »#SaintBrevin #YannickMorez
pic.twitter.com/Cm2dGsoEL5

— Paul Larrouturou (@PaulLarrouturou) 11 de mayo de 2023

«Els atacs contra Yannick Morez [...] i la seva família són indignes», va afirmar Macron a Twitter aquest dijous al migdia. Molts internautes li van retreure que no hagués expressat aquest missatge de solidaritat a finals de març, quan l’alcalde va patir l’incendi al seu domicili. «Si el va sentir [aquest sentiment d’abandonament], és probable que, en part, sigui cert», va reconèixer el diputat macronista Sacha Houlié.

Notícies relacionades

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

"Et sents com un presoner"

«És una vergonya per part de l’Estat que no sabés mesurar l’amenaça que pesava sobre ell i que no li donés suport», va denunciar el secretari general del Partit Socialista, Olivier Faure. «Immensa responsabilitat de Darmanin (ministre de l’Interior) i Dupond-Moretti (ministre de Justícia), que es van negar a actuar i a protegir-lo», va assegurar Thomas Portes, diputat de la França Insubmisa (afins a Podem). Després de l’anunci de la seva dimissió, els diputats van ovacionar dimecres a la nit l’alcalde, amb l’excepció dels representants del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen que es van quedar asseguts i silenciosos als seus escons. 

La renúncia d’aquest alcalde té lloc pocs dies després que generés controvèrsia una manifestació el 6 de maig d’uns 500 militants d’extrema dreta pels carrers del Barri Llatí a París. Mentre en les últimes setmanes es van multiplicar els decrets de l’administració per prohibir cassolades i concentracions de sindicalistes, aquesta protesta d’encaputxats es va celebrar sense cap impediment. Cada vegada més veus a França acusen Macron de mostrar-se més dur amb l’esquerra i els sindicats que amb l’amenaça ultradretana.