El règim iranià surt molt més afeblit de la guerra amb Israel

Quan l’alto el foc entre l’Iran i Israel va ser anunciat, Sera, una iranianonord-americana va sentir una barreja d’alleujament i tristesa. Alleujament, és clar, perquè els bombardejos acabaven i les possibilitats que els seus familiars —ella havia sortit del país— a l’Iran morissin desapareixien. Almenys ara per ara.

Però tristesa, també, perquè el règim iranià continuava dempeus. "No crec que la manera de poder enderrocar el govern sigui amb bombardejos, però alhora crec que s’ha de fer tot el possible per acabar amb la República Islàmica. Els iranians hem fet molts sacrificis perquè caigui el règim, moltes persones han mort en protestes, però per desgràcia estem sols", diu Sera, de camí de tornada als Estats Units, on resideix.

Ha sigut el dubte d’aquesta guerra de 12 dies: el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president nord-americà, Donald Trump, en les seves declaracions constants, anades i vingudes dialèctiques, han apostat per l’enderrocament del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, per a més tard assegurar que no, que la seva intenció no havia sigut mai aquesta, sinó destruir el programa nuclear.

Dues setmanes i 638 morts després —la majoria a l’Iran— Khamenei continua al comandament, tot i que afeblit i, malgrat haver declarat victòria, amb una cúpula militar delmada i escapçada. "Cal veure encara l’impacte que tindrà la guerra a mitjà o llarg termini, però els militars assassinats eren gent irreemplaçable en el sentit de l’experiència que tenien, dels contactes que tenien i de les coses que sabien", assegura Javier Gil Guerrero, investigador de l’ICS de la Universitat de Navarra i expert en l’Iran.

"Cop devastador"

"Malgrat que políticament no hagi sigut probablement un cop gaire dur contra Khamenei ja que Israel no ha matat cap polític excessivament rellevant ni, per exemple, a cap candidat a succeir l’aiatol·là quan mori, sí que militarment i sobretot nuclearment l’Iran ha quedat molt més afeblit. En tot el que té a veure amb l’aparell de seguretat de l’Estat, és un cop devastador".

El gran dubte, ara, és quin és l’estat del programa nuclear iranià. Trump, en les declaracions, ha assegurat que Washington ha destruït completament tot el programa nuclear iranià i els llocs atacats, i que Teheran ha sigut enviada a la casella de sortida si volgués desenvolupar la bomba nuclear. Un informe filtrat a la premsa de l’Agència d’Intel·ligència de Defensa del Pentàgon, però, assegura que el programa iranià d’enriquiment d’urani ha sigut tan sols retardat un o dos mesos.

"Ara mateix hi ha d’haver un descontentament enorme entre els militars de la Guàrdia Revolucionària pel fiasco que ha sigut tot. No solament les últimes dues setmanes, sinó ja des de la guerra d’Israel contra Hamàs, contra Hezbol·là, la caiguda d’Assad a Síria... Ha sigut una pèrdua rere l’altra de pilars bàsics de la seguretat i l’hegemonia regional de l’Iran. I després hi ha la penetració d’intel·ligència que ha aconseguit Israel. Ara hi ha una desconfiança i un nerviosisme gegants a Teheran", explica Gil Guerrero.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Repressió

Així, des de l’inici de la guerra amb Israel, l’Iran ha detingut més de 700 persones dins de les seves pròpies fronteres, acusades suposadament d’espiar per Tel-Aviv. En aquest mateix període de temps, sis persones han sigut executades per això, en judicis expeditius.