Netanyahu s’encoratja
El primer ministre israelià intenta erigir-se en l’únic protector de l’Estat mentre la guerra constant li permet postergar les eleccions.

D’ençà de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, que va destruir més de 1.100 vides israelianes, Benjamin Netanyahu gairebé no feia rodes de premsa. En canvi, les últimes dues setmanes, el primer ministre israelià ha fet com a mínim dues entrevistes més a la televisió, tot i que amb periodistes fidels. Les paraules que més repeteix són l’Iran i victòria. "Netanyahu torna al seu relat, presentant-se com a mister Seguretat i com l’únic protector d’Israel", explica la doctora Gayil Talshir, professora de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
"La història que explica el primer ministre és que Israel va experimentar una amenaça existencial durant l’Holocaust que va portar a la creació de l’Estat d’Israel i, ara, ell s’ha encarregat de desfer-se de l’amenaça existencial que eren les [potencials] armes nuclears de l’Iran", relata aquesta politòloga i experta en tendències i opinió pública israelianes a EL PERIÓDICO. El 13 de juny el govern de Netanyahu, el més ultradretà de la història d’Israel, va llançar un atac contra el règim dels aiatol·làs.
Després d’afegir-se a l’ofensiva israeliana bombardejant instal·lacions nuclears, el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar un alto el foc dos dies després. Al seu final, va batejar el conflicte com "la guerra dels 12 dies".
Tots dos bàndols han declarat la victòria en els enfrontaments, que han deixat 600 morts a l’Iran i una trentena a Israel. Per a Talshir, i per a molts israelians, el conflicte era necessari, perquè Tel-Aviv "va trobar una oportunitat històrica per llançar aquest atac que es va dirigir estrictament contra el programa nuclear". Però molts d’altres, sobretot fora de les fronteres israelianes i la minoritària oposició que hi ha a l’interior, opinen que hi ha un interès personal de Netanyahu en la perpetuació de la guerra. El conflicte amb l’Iran va tenir lloc mentre l’Exèrcit israelià bombardeja diàriament Gaza i el Líban, fa batudes violentes a la Cisjordània ocupada, ocupa territori sirià i ataca el Iemen.
Al darrere, alguns assenyalen els càlculs polítics de Netanyahu. "La guerra constant permet al primer ministre postergar les eleccions que exigeix la societat israeliana", apunta Dani Filc. Ara, per primera vegada des d’octubre de 2023, el Likud de Netanyahu ha experimentat un augment de popularitat.
En principi, les pròximes eleccions a Israel s’han de celebrar l’octubre del 2026. Repetides vegades al llarg de la seva carrera, Netanyahu ha aconseguit esquivar un final que semblava evident i que després va resultar que no ho era pas tant. "L’únic interès que hi pot haver d’anar a eleccions anticipades és que, si tenen lloc d’aquí a quatre mesos, una part dels costos socials i econòmics de la guerra amb l’Iran encara no se sentiran amb tota la intensitat", constata Filc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Protesta Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- INFRAESTRUCTURES El Govern donarà avui llum verda a dos intercanviadors ferroviaris al Vallès