La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó

Durant dècades, la conversa sobre la fertilitat ha girat entorn d’una figura gairebé mítica: el «rellotge biològic» femení. Les dones han carregat amb la major part del pes, la pressió i la informació sobre com l’edat afecta la capacitat de concebre i portar un embaràs a terme. Però, ¿i el pare? ¿La seva edat realment no compta, com sovint s’ha assumit?

Un estudi revolucionari presentat al prestigiós Congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE) 2025 a París ha posat el focus on menys s’esperava, i ha demostrat amb una claredat sense precedents que el rellotge biològic de l’home no només existeix, sinó que és un factor decisiu.

La investigació, liderada pel Grup Eugin, va abordar una pregunta crucial: ¿quin és l’impacte real de l’edat paterna, independentment de l’edat de la mare? La resposta va arribar gràcies a un disseny metodològic brillant: analitzar 1.712 cicles de reproducció assistida utilitzant exclusivament òvuls de donants joves i sanes. ¡Eureka! Al neutralitzar la variable materna, qualsevol diferència en els resultats només es podia atribuir a un factor: l’edat del pare.

Els resultats són contundents:

En parelles en què el pare tenia més de 45 anys, la taxa d’avortament espontani es va disparar a un 23,8 %, davant el 16,3 % en homes més joves.

Conseqüentment, la taxa de nascuts vius va caure al 35,1 % en el grup de pares grans, comparat amb el 41 % en el grup més jove.

Aquest estudi desmantella la creença que recórrer a òvuls joves resol tots els problemes de fertilitat. Demostra que la qualitat de l’esperma del pare és un pilar fonamental que l’òvul, per molt sa que sigui, no sempre pot compensar. L’èxit no és només fecundar, és aconseguir un nadó sa.

La paternitat tardana

Aquest descobriment arriba en un moment crucial. A tot el món desenvolupat, la decisió de tenir fills es posposa cada vegada més. Factors com l’estabilitat professional, educativa i econòmica impulsen homes i dones a esperar, xocant de cara amb les nostres realitats biològiques. A Espanya, per exemple, l’edat mitjana de la mare primerenca voreja ja els 31,5 anys, i la dels pares segueix una tendència similar. ¡El 95,1 % dels homes menors de 30 encara no són pares!

Aquest retard massiu significa que una part creixent de la població s’enfronta als riscos associats a l’edat, tant materna com –ara sabem– paterna. Irònicament, aquest canvi demogràfic ha generat les dades necessàries per revelar l’impacte patern, un factor que abans estava ocult rere l’ombra del «rellotge» femení. La salut reproductiva masculina no és només un assumpte personal, és un factor clau en la «crisi de natalitat» que preocupa Europa.

Esperma envellit

La clau no està en la quantitat, sinó en la qualitat. A diferència de les dones, que naixen amb els seus òvuls, els homes produeixen espermatozoides contínuament. Aquest procés constant de divisió cel·lular, si bé permet la fertilitat a edats avançades, també obre la porta a una acumulació d’errors al llarg del temps:

L’ADN fragmentat: pensa en l’ADN com el pla de construcció d’un nadó. Amb l’edat, aquest pla pateix ruptures o «fragmentació». Un òvul jove pot reparar-lo fins a cert punt, però si el mal és excessiu (comú en esperma de pares majors de 45), el «pla» és irreparable, fet que porta a avortaments o fallades d’implantació.

Errors de còpia: cada divisió cel·lular en la producció d’esperma és una oportunitat per a un error de còpia en el codi genètic. Als 50 anys, un home ha passat per unes 800 rondes de divisió i, per tant, acumula més «errors d’ortografia» genètics. Aquests errors espontanis poden causar malalties genètiques en el nen (com alguns tipus de nanisme).

‘Cicatrius epigenètiques: L’epigenètica no altera el codi genètic per si mateix, sinó com es «llegeix». És com l’entonació d’una frase que canvia el seu significat. L’edat deixa «cicatrius» epigenètiques en l’esperma, alterant com s’activen o desactiven els gens. Això s’associa amb un risc més gran de trastorns complexos en la descendència, incloent autisme i esquizofrènia.

Aquesta és la paradoxa: la capacitat de produir esperma per vida, percebuda com una fortalesa, és precisament el mecanisme que permet l’acumulació d’errors genètics i epigenètics.

L’impacte arriba a la mare i al nen a llarg termini

La influència del pare no acaba amb la concepció. Investigacions recents mostren que la seva edat té un «efecte dòmino» que afecta tot l’embaràs i la salut futura del nen:

Riscos per a la mare: ¡sorprenentment, l’edat del pare s’associa amb un risc més gran de diabetis gestacional i preeclàmpsia en la mare! ¿Per què? La placenta té l’ADN patern i una placenta formada per esperma envellit podria funcionar pitjor, afectant el metabolisme matern.

Resultats del part: els nadons de pares grans (especialment >45) tenen més probabilitats de néixer prematurs, amb baix pes o necessitar cures intensives.

Llegat de salut per al nen: l’edat paterna avançada està vinculada a un risc més gran, tot i que generalment baix a nivell individual, de trastorns del neurodesenvolupament (TEA, esquizofrènia), certs càncers infantils i malformacions congènites.

¿Què poden fer les parelles?

Informar-se: ser conscients que el rellotge biològic afecta tots dos.

Avaluar: existeixen proves, com l’anàlisi de fragmentació de l’ADN espermàtic, que van més enllà del seminograma bàsic.

Ser proactius: un estil de vida saludable (dieta, exercici, evitar toxines) pot millorar la qualitat de l’esperma. Investigacions sobre antioxidants i tècniques avançades de selecció espermàtica estan en marxa.

Notícies relacionades

Retirat un altre fuet tallat per salmonel·la: ja són tres marques afectades per aquesta raó

Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar

Considerar opcions: en casos justificats o per als qui planegen retardar significativament la paternitat, la congelació d’esperma a una edat més jove podria ser una opció a discutir.

L’estudi Eugin trenca definitivament la narrativa unidimensional del «rellotge biològic». La paternitat és, biològicament parlant, un «esport d’equip». L’èxit d’un embaràs i la salut futura d’un fill depenen fonamentalment de la qualitat del material genètic dels dos progenitors. És hora que el «rellotge biològic del pare» surti de l’ombra i ocupi el lloc que li correspon en la discussió sobre la planificació familiar, la fertilitat i la salut de les futures generacions. Calen dues persones per ballar el vals de la vida, i ara sabem que es necessiten dos rellotges per marcar el seu ritme.