Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

Hi ha molts aspectes a millorar en la primària, però el principal –i aquí és on se centrarà aquesta tan ambiciosa reforma, després de 40 anys sense tocar el sistema– és reduir les llistes d’espera (és a dir, millorar l’accessibilitat al metge de capçalera) i frenar el constant tràfec de pacients a les mútues. Una realitat que, segons el doctor Del Castillo, posa en «risc» la «sostenibilitat social» del sistema. A Catalunya, un 32 % dels ciutadans tenen una assegurança privada. A més de millorar l’accessibilitat, els CSIR també tindran més autonomia organitzativa i de gestió, un desenvolupament més gran de les competències professionals i una millor orientació a la salut comunitària i millor integració sanitària i social.

Com ha dit aquest dimarts, en una atenció a periodistes, Aina Plaza, directora general de Planta a Salut, «l’atenció primària és una prioritat del Govern i del departament». Segons ella, l’acord de Govern d’aquest dimarts, que «aprova les mesures de transformació de la primària», permetrà tenir centres de salut «més autònoms, més comunitaris i més productius». «Estaran més integrats amb la salut mental i amb els diferents serveis que atenen els pacients crònics», ha explicat Plaza.

¿Quin serà el canvi principal que viuran aquests centres? «Canviarà l’organització», ha respost Del Castillo. «No tenim una falta de recursos, tenim una organització millorable. El 2019 hi havia a Catalunya uns 115.000 sanitaris. Aquest any ja en són 145.000. Hi falta una millor organització», ha dit el president de Cairos. Segons l’anàlisi de Cairos, amb aquesta reforma els centres podran atendre els seus pacients en 48 hores des que demanen cita (un dels compromisos del Govern de Salvador Illa). Però amb precisions. «Per a algunes coses, l’atenció serà immediata. D’altres, les que es puguin, tardaran cinc dies. Per descomptat, les demandes urgents o agudes seran resoltes de manera immediata», ha dit Del Castillo.

Canvis poblacionals

Notícies relacionades

Entre sis i set mesos: així és la llarga espera per aconseguir un diagnòstic d’Alzheimer a Espanya

La demanda d’antidepressius a les farmàcies creix un 24% l’últim any i les dones en lideren el consum

Segons l’anàlisi de Cairos, els canvis poblacionals, la fragmentació sanitàriai social i la rigidesa del model organitzatiu, són darrere de la falta d’accessibilitat de la primària. El ‘model Cairos’, com ha explicat Del Castillo, es basa en quatre ‘C’: coneixement («Hem escoltat molta gent, a més de 300 entitats, sindicats, gerents, exconsellers...»), confiança («En els professionals: els CSIR els donen autonomia per organitzar de la millor manera l’atenció»), constància («Canviar les coses no és fàcil. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l'Aquas, avaluarà les experiències dels CSIR) i continuïtat (“Això no és un canvi per avui, sinó per al futur, i per això hem creat Cairos Jove”).

Eines com la intel·ligència artificial i el pes més gran dels administratius (que ajudaran a «desburocratitzar» el treball de metges i infermeres) serviran per millorar la situació. «Creiem que la de l’administratiu serà una figura clau en aquest nou funcionament. Haurem d’ajudar els companys dins de les consultes perquè tinguin un altíssim valor clínic i que puguin fer de metges i infermeres», ha dit per la seva banda Miquel Prats, de l’àrea d’Atenció a la Ciutadania al CSIR Comte Borrell.