La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»

Fa més de 20 anys que Younes Oucharaa va arribar a Espanya. Ho va fer amb visat, comprant un fals contracte de treball d’una de les empreses subcontractades investigades a les obres del Camp Nou. Va ser una estafa, la primera de tantes, que almenys li va permetre després poder treballar legalment en bars i restaurants de Barcelona. El 2016, va començar en un local de la Barceloneta regentat per un marroquí. «Em va llogar un pis a l’Hospitalet de Llobregat», afegeix. Cobrava 1.200 euros però 500 s’anaven per pagar el pis. Allà van néixer i van créixer els seus tres fills. Veïns de Santa Eulàlia, són coneguts per tots. Especialment la dona del Younnes, que ajudava habitualment les persones sense llar del barri. «Els donàvem menjar, roba… Pel Ramadà els portàvem la ‘harira’ per trencar el dejuni o durant les festes del xai els donàvem una mica de carn», explica el pare.

Fa un any, el maig del 2024, el Younnes va contreure una baixa per un mal d’esquena que encara avui l’impossibilita. Va ser en aquell moment quan el seu cap li va dir que volia recuperar el pis. «Em va dir que em donaria un any per buscar un altre lloc, que no tenia pressa. Però dies després em vaig trobar una carta del jutjat dient que em volien desnonar», assegura. Explica que va continuar pagant fins que li va tocar anar a la vista oral i es va adonar que el desnonament era imminent. El juny del 2024 la família va demanar un pis de protecció oficial als serveis socials de l’Hospitalet.

El març del 2025, el jutjat va notificar a la família que el 5 de maig havia d’abandonar el pis. «Aquella nit vam preparar les maletes i al matí vam deixar els nens al col·le. Vam intentar fer la màxima normalitat, no volíem que ho veiessin», diu el pare entre llàgrimes quan ho recorda. Van aconseguir repartir la roba en cases d’amics, on durant un temps també van viure els tres nens i la dona. El pare va estar tot el temps al carrer. En concret, dormint davant el pati de l’escola dels seus fills.

A mesura que passaven els dies, la situació es va fer insostenible. Ja no podien seguir en cases de familiars o amics. «Van venir a veure’m els nois de la ferralla que la meva dona havia ajudat i em van oferir anar a viure amb ells», explica, entre llàgrimes de nou. Es tracta d’un habitacle d’uns 10 metres quadrats que bé podria ser un garatge, un traster o fins i tot un local comercial. En realitat, tan sols és un lloc ple de matalassos, on ara les restes de ferralla conviuen amb tres motxilles escolars i joguines de plàstic. «¿Fins quan hem d’estar així?», es pregunta el pare, conscient que els seus fills no poden viure en un lloc així.

Younnes s’ha plantat en diverses ocasions davant la comissaria de la Guàrdia Urbana demanant una solució. «Sempre diuen el mateix, que no poden fer-hi res», lamenta. La mateixa resposta que li donen els serveis socials. El pare, ara de baixa cobra, uns 900 euros al mes. «És impossible trobar un pis que pugui pagar, en una habitació no ens deixen entrar amb tants nens», explica.

Fa unes setmanes li va semblar trobar una solució desesperada: gastar-se els pocs estalvis que li quedaven i pagar 1.200 euros per entrar en un pis ‘ocupa’. «Vam estar-hi dues hores, de seguida va arribar la policia i ens van treure d’allà», segueix. Van tornar a picar a les portes de la Guàrdia Urbana i van tornar a quedar-se al carrer.

A aquest pare de família se li esgota la paciència. L’associació Itaca, una entitat de suport als menors als barris de Collblanc i la Torrassa que ja atenia el seu fill petit, és l’única que els ha ofert menjar i la possibilitat que tota la família es pugui dutxar diàriament. Esperen que l’Ajuntament els ofereixi un sostre. La família assegura que a l’alberg hi ha places disponibles. No entenen per què no els han permès entrar en un espai pensat per a famílies desnonades inaugurat fa dues setmanes.

«No entenc per què els serveis socials ens diuen que no poden fer-hi res. Només Itaca ens ha ajudat», es queixa el pare. D’una manera totalment altruista, aquesta entitat va pagar una nit d’hotel a aquesta família perquè poguessin descansar. També han inclòs les dues germans grans en les activitats d’estiu del casal perquè no es quedin tot l’estiu sense fer res, tot i que serveis socials no ho hagi permès ni autoritzat.

Notícies relacionades

Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis

El consum d’ultraprocessats pot augmentar fins a gairebé quatre vegades el risc de desenvolupar asma infantil

Els nens aprofiten les hores de sol jugant en un parc davant el lloc on dormen. Quan veuen que el seu pare es torna a desmuntar, li donen ànims. Especialment la més gran, que ja comença a ser conscient de tot el que està passant. «¿Per què no tornem a casa?», es pregunten els més petits. El pare s’esfondra. No sap què respondre. Es limita a dir que no són els únics, que els baixos dels locals a l’Hospitalet estan plens de famílies amb menors que com ells han sigut expulsades del mercat de l’habitatge com ells. «¿Com és possible que la meva filla m’hagi de tranquil·litzar mentre en els serveis socials saben el que està passant i els és igual?», es pregunta l’home.

Ouacharaa també està preocupat perquè alguns pares de l’escola ja l’han vist sortint del local i li han preguntat per la seva situació. «L’escola ho sap i m’estan ajudant en tot el que poden però em fa por que corri la veu i que es fiquin amb els meus fills i es riguin d’ells per això, que massa estan patint».