El Govern francès ajorna l’examen d’una polèmica llei migratòria a causa de la crisi política

Monotonia, pocs anuncis i continuïtat malgrat la forta contestació social. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, ha presentat aquest dimecres la seva agenda legislativa per als pròxims mesos. L’anunci d’aquest ‘full de ruta’ s’emmarca en la voluntat del president Emmanuel Macron de girar full de la crisi per la reforma de les pensions, una de les pitjors de la seva presidència i que va dur la seva popularitat als seus nivells més baixos des de la revolta dels Armilles Grogues el 2018. Malgrat l’onada d’indignació, el dirigent centrista no vol modificar les seves polítiques. I això es va reflectir en la roda de premsa de Borne, en la qual no hi va haver anuncis significatius i es va constatar l’actual debilitat de l’Executiu. 

Un dels principals titulars, de fet, de la compareixença de la primera ministra ha sigut que l’examen parlamentari d’una polèmica llei migratòria queda ajornat per a la tardor. «No és un bon moment per impulsar un debat que podria dividir el país», va reconèixer Borne en la roda de premsa, celebrada al migdia des del palau de l’Elisi després del Consell de Ministres. En canvi, va informar de l’enviament de 150 agents i gendarmes suplementaris per reforçar els controls fronterers entre França i Itàlia.

Anunciat a la premsa al novembre, aquest text pretén, d’una banda, facilitar les expulsions de migrants en situació irregular o que cometin delictes greus i, d’una altra, crear un permís de residència especial, amb menys drets que un permís tradicional, per a aquells estrangers que treballin en professions amb escassetat de mà d’obra. Segons va reconèixer la primera ministra, encara no han arribat a un acord sobre aquesta mesura amb Els Republicans (afins al PP), i el macronisme necessita els seus vots a l’Assemblea Nacional, on no disposa de majoria absoluta i l’aprovació d’una altra llei rellevant amb el polèmic decret 49.3 resultaria molt impopular.

Una nova reforma laboral

Una nova reforma laboralLa imposició de la pujada de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa) a través del ‘decretàs’ ha deixat en una profunda empremta el país veí, tant en la societat com en una part considerable de la classe política. Malgrat això, Macron aposta per continuar com si res. Borne va presentar una agenda legislativa en què no s’entreveu cap influència significativa de l’onada de protestes dels últims tres mesos, la més multitudinària al segle XXI al bulliciós país veí. De fet, va fer marxa enrere sobre la seva promesa a finals de març que només utilitzaria el 49.3 per als textos pressupostaris.

Per als anomenats ‘100 dies de calma i acció’, el Govern prepara una nova reforma laboral. Aquest text comportarà l’obligatorietat de treballar o formar-se durant 20 hores setmanals per a tots aquells que cobrin l’equivalent gal de l’ingrés mínim vital, d’uns 600 euros mensuals. Una mesura destinada a «millorar la inserció professional», però que corre el risc d’obligar a treballar a canvi de cap salari persones en situació de gran precarietat. Aquesta reforma laboral, menys ambiciosa del que es va esbossar fa uns mesos, també comportarà un canvi de nom a les oficines d’atur. Passaran a dir-se França Treballa i se’ls demanarà més cooperació i control amb aquells altres organismes que donen ajudes socials.

Les cassolades continuen a l’espera de l’1 de maig

Les cassolades continuen a l’espera de l’1 de maigBorne, a més, va anunciar la presentació d’una altra llei en les pròximes setmanes en matèria salarial. Bàsicament, inclourà un acord assolit al febrer entre la patronal i sindicats moderats sobre l’extensió a les petites i mitjanes empreses d’un mecanisme perquè donin a finals d’any una prima als seus treballadors, la quantitat de la qual depèn de les negociacions internes. També va indicar que a mitjans de maig s’examinarà al Consell de Ministres una legislació sobre la «indústria verda». Tindrà per objectiu principal reduir les emissions de CO₂ del sector secundari.

Notícies relacionades

L’aposta nuclear de França avança amb peus de plom

Les complexes relacions amb la Xina

Respecte a les relacions amb els sindicats, molt deteriorades, la primera ministra va assegurar que «volem reprendre un diàleg tranquil i constructiu i deixar-los més iniciativa» als actors socials. No obstant, aquesta recuperació del diàleg social s’augura complicada. Després que el president es negués a rebre’ls durant el pols per les pensions, els dirigents sindicals ja van advertir que no tornaran a reunir-se amb l’Executiu fins passat l’1 de maig, quan es preveu «una mobilització històrica», segons els serveis d’intel·ligència. 

Mentrestant, els detractors de la reforma acompanyen tots els desplaçaments del dirigent centrista i d’alguns dels seus ministres organitzant cassolades. La forta indignació persegueix el debilitat Govern de Macron, que podria canviar de primer ministre en els pròxims mesos. Molts periodistes i analistes polítics especulen amb la data de caducitat de Borne.