Nova designació
Li Qiang: un primer ministre pragmàtic per reflotar l’economia xinesa
El número dos del Partit Comunista és elegit primer ministre, un càrrec empetitit per l’auge de Xi Jinping
El nou primer ministre xinès es diu Li Qiang, té 63 anys i va néixer a Wenzhou, bressol dels negociadors més durs si atenem la creença popular. Agafa el timó tres mesos després que la Xina virés la prioritat des de la protecció contra el virus a l’estímul de l’economia. Hi ha pocs dubtes sobre les seves aptituds, n’hi ha molts més sobre el seu marge d’acció des d’un càrrec empetitit després de la irrupció de Xi Jinping en l’escenari polític.
Li ha sigut elegit aquest matí per l’Assemblea Nacional Popular amb 2.936 ‘sís’ i tot just una dotzena de ‘nos’ i abstencions. Es donava per descomptat des que va ser aixecat a la segona posició del partit en el congrés de la tardor. Aquest conclave li va servir a Xi per expurgar del Comitè Central del Politburó els dos corrents que s’havien repartit el poder les últimes dècades: el clan de Xangai, liderat per l’expresident Jiang Zemin, i la Lliga de Joventuts Comunistes, apadrinat per l’expresident Hu Jintao. El primer ha mort recentment i el segon té severes xacres de salut.
La missió encarregada és de mil dimonis. L’economia xinesa només va créixer el 3% l’any passat, perjudicada per les tancades de la política zero covid, el consum intern afeblit, turbulències en sectors tan rellevants com l’immobiliari i els pals a les rodes dels Estats Units, cada vegada més hostil en la seva guerra comercial i tecnològica. Li arriba al càrrec amb un currículum heterodox: no hi havia hagut primers ministres sense experiència en el Consell d’Estat ni ha exercit a les províncies rurals, un requisit exigit als més alts càrrecs per assegurar-se que tenen tot el país al cap. Compta, a canvi, amb la plena confiança presidencial.
Amistat amb Xi Jinping
Li es va especialitzar en mecanització agrícola i va treballar en una empresa d’irrigació. La seva anodina carrera política va florir quan a Zhejiang, la seva província natal, hi va arribar com a secretari general un jove prometedor d’alt llinatge revolucionari. Era Xi Jinping i el 2002 van forjar una amistat estreta. De la fidelitat de Li no n’hi ha dubtes: l’any passat va aplicar amb entusiasme la política de zero covid durant els dos mesos que es va tancar Xangai.
Diuen de Li que és pragmàtic i defensa l’espai del sector privat. Tant a Zhejiang com a Xangai, dos pols econòmics de la costa oriental, hi va lluitar contra la paralitzant burocràcia xinesa, reduint els tràmits per al registre d’empreses i agilitzant els mecanismes productius.
A la capital financera xinesa hi va multiplicar la inversió estrangera i va afavorir l’obertura de la macrofàbrica de Tesla, la primera fora dels Estats Units. És un entusiasta de la transformació digital i s’ha reunit en diverses ocasions amb els empresaris del sector més rutilants: Pony Ma, de Tencent, Robin Li, de Baidu, Jack Ma, d’Alibaba... La seva biografia, doncs, revela potencials friccions amb Xi Jinping: pragmatisme contra ideologia, entusiasta del sector privat sobre la maquinària estatal i pròxim a una indústria tecnològica que ha sigut embridada els últims anys per Pequín. El temps dirà si compleix el seu full de ruta o si sucumbeix com el seu predecessor, Li Keqiang.
Notícies relacionadesAquest ha sigut probablement el primer ministre més irrellevant de la història xinesa. Deu anys enrere, quan va ser elegit com a parella de Xi, s’esperava que avancés el seu programa reformista. El resultat és desolador. El president, alfa i omega de l’escena política, va anar arraconant-lo des del primer dia fins al seu recent comiat en l’obertura de l’assemblea com un home vençut. Les seves discrepàncies eren manifestes. Li desconfiava de les dades econòmiques oficials i va recordar que milions de xinesos vivien amb unes desenes de dòlars quan Pequín proclamava la victòria contra la pobresa.
En contra de Li hi juga un càrrec rebaixat que al seu dia van ocupar individus tan capaços i estimats com Zhou Enlai, Zhao Ziyang i Wen Jiabao. A favor hi juga la seva fidelitat a Xi Jinping, el valor més segur que es despatxa avui en la política xinesa.
