Anne Carson hipnotitza al CCCB

Es preguntava fa uns dies el filòsof Georges Didi-Huberman sobre el paper de la poesia en temps de malestar, dubte existencial que Anne Carson (Ontario, 1950) va deixar ahir àmpliament resolt i aclarit. Perquè a la canadenca, poeta de la intuïció i el vers hàbilment acoblat, alquimista de les metàfores impossibles i experta a transfigurar la cultura clàssica, la poesia li va servir per fer emmudir el hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i hipnotitzar un públic tan jove com nombrós.

"Un pronom que balla és tangible a molta distància", va dir la canadenca a Possessive used as drink (me): A lecture on pronouns, la primera peça del que es va anunciar com a lectura performativa lligada espiritualment al festival Barcelona Poesia. "La ciclàdica va ser una cultura neolítica basada en el blat, l’ordi salvatge, les ovelles, els porcs i la tonyina que es pescava en petites embarcacions", va recitar a By chance the cycladic people, segon acte d’una vetllada porosa i líquida en la qual la canadenca va revestir d’èpica l’ús dels pronoms i va explorar els detalls d’una civilització desapareguda del mapa fa més de 3.000 anys.

Una tarda d’encanteri i de ple de púbic en què Carson va arribar, va recitar i va enlluernar. També, a estones, va desconcertar amb el seu maneig del llenguatge, el seu afilat sentit de l’humor, i aquest col·loqui posterior impossible de domesticar en el qual es va parlar, entre altres coses, de John Cage, bolets al·lucinògens i la vitalitat de l’escena cultural islandesa. El més normal per a un dilluns a la tarda de principis de maig. ¿Una revelació? "Els canadencs són educats però estan equivocats". Al final, Yoko Ono style, deu segons de crit eixordador amb tot el públic fent cors.

Abans d’això, gairebé en trànsit, Carson va cantussejar i va musicar amb la veu els seus poemes, va imaginar Adonis i Marcel Duchamp, i va transformar una recepta de sopa i fruita seca en un eloqüent manifest artístic. En el menú, esquitxat d’audiovisuals i efectes sonors, una bona ració de sonets desfermats i deliciosament irònics coreografiats per la ballarina Aðalheiður Halldórsdóttir i brodats a mà per James Merry, col·laborador habitual de Björk, que feia servir fil i agulla al ritme de les paraules i, de tant en tant, utilitzava la tela com a instrument de percussió. Poesia en moviment i en perpètua transformació cortesia d’un dels tòtems de les lletres anglosaxones.

"L’ONU de la poesia"

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Carson, eterna candidata d’un Nobel que es continua fent el romancer, repeteix avui al Palau de la Música com a veu destacada del 40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, mascletà final d’una intensa setmana poètica que reunirà a l’escenari el que el català Adrià Targa ha batejat com "l’ONU de la poesia" i el més a prop que estaran molts de participar a Eurovisió.

Amb ell, expandint el mapamundi, la gallega Lupe Gómez, el georgià Shota Iatashvili, l’hongarès Márton Simon, la valenciana Berta Garcia Faet i la romanesa Ana Blandiana, que torna a la ciutat dècades després d’estrenar-se al festival.