El Govern portuguès dilapida la seva popularitat un any després de la majoria absoluta

Un recent baròmetre de CNN Portugal apunta a una victòria del principal partit de l’oposició, el conservador Partit Social Demòcrata (PSD), en unes hipotètiques eleccions amb el 30,6% dels vots. El Partit Socialista obtindria el 26,9% dels vots, molt lluny del 41,3% aconseguit en els comicis de fa un any. Les enquestes també mostren un creixement de dues forces de dretes més, Iniciativa Liberal i Chega –la formació d’extrema dreta–, cosa que obriria les portes a un Govern de coalició conservador en cas que se celebressin eleccions anticipades. Aquest escenari, no obstant, ha sigut descartat per ara pel president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa.

Dimissions i vagues

La caiguda de la popularitat del Govern socialista es deu en gran part als recents escàndols i dimissions de ministres i secretaris d’Estat. En total, han sigut 13 els alts càrrecs de l’Executiu que han renunciat al seu càrrec en menys d’un any, entre ells la ministra de Salut, Marta Temido, i el ministre d’Infraestructures, Pedro Nuno Santos. En el cas de la primera, va ser la delicada situació a les urgències dels principals hospitals públics el que va precipitar la seva caiguda, mentre que Santos hi va renunciar després de la polèmica indemnització que va rebre una secretària d’Estat, també dimitida, després d’abandonar el seu càrrec a l’aerolínia estatal TAP, una empresa que ha rebut milers de milions de fons públics.

Els escàndols i dimissions al Govern se sumen a un descontentament social cada vegada més gran, empès per l’alta inflació –un 7,8% de mitjana el 2022– i per la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. Funcionaris públics de diversos sectors han convocat vagues i manifestacions en els últims mesos per demanar millors condicions laborals i augments salarials, entre els quals els professors, que mantenen des de mitjans de desembre un intens pols amb l’Executiu. Les aturades en el sector educatiu estan provocant el tancament temporal d’escoles i han afectat el dia a dia dels pares, que reclamen solucions urgents. Però ni els docents ni el Govern semblen per ara disposats a cedir.

Gestió econòmica

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

Davant els atacs dels sindicats i de l’oposició, l’Executiu socialista ha mirat de treure pit de la seva política econòmica, que pretén establir un difícil equilibri entre la reducció del dèficit i del deute públic amb paquets d’ajudes per a les classes més colpejades per la crisi inflacionària. Unes ajudes que inclouen un xec de 240 euros per a prop d’un milió de famílies o l’augment de les pensions per compensar la pujada dels preus al consum. Organismes internacionals com el Banc Central Europeu, no obstant, adverteixen que hauran de ser més quirúrgiques per evitar agreujar la inflació encara més.

Malgrat les crisis en l’Executiu i del context econòmic, que preveu una forta desacceleració del creixement aquest any, Costa ha garantit que seguirà en el càrrec fins al final de la legislatura, el 2026. «Aquesta legislatura no és una carrera de 100 metres, sinó una marató. Els músculs poden fer molt mal, però soc aquí per arribar a la meta», ha dit el primer ministre en un acte aquest cap de setmana. El cap de Govern confia que l’execució dels fons de recuperació europeus doni un nou impuls a l’economia portuguesa i ajudi a rellançar la popularitat dels socialistes en els pròxims tres anys.