La foto de la «nena del napalm» compleix 50 anys

És qüestionable que aquella icònica imatge, feta el 8 de juny de 1972 per Nick Ut, un fotògraf vietnamita de 20 anys que llavors treballava per a l’agència nord-americana Associated Press (AP), fos publicada avui com ho va ser llavors. Els criteris editorials han canviat i avui abunden els mitjans reticents a publicar imatges massa explícites sobre els estralls de la guerra, els seus morts i els seus toments, un criteri justificat sovint pel desig d’esmorteir l’impacte emocional d’aquestes imatges sobre els lectors, però també sobre els supervivents i els familiars de les víctimes. Si bé no és un debat tancat, el dilema sobre si publicar-les es veuria aquests dies accentuat complicat per la nuesa de la nena i la seva minoria d’edat. El 2016 Facebook va arribar a retirar la fotografia de Nick Ut penjada en una cadena de comentaris, una decisió de què es va acabar retractant davant les crítiques rebudes.

Llavors tampoc hi va haver un criteri unànime. ‘The New York Times’ i altres grans diaris van publicar la imatge a les seves portades de l’endemà, amb la qual Ut va acabar guanyant el premi Pulitzer, però molts d’altres la van ignorar invocant la nuesa de Phan Thi Kim Phuc, la nena de 9 anys que corre amb els braços oberts després d’haver-se arrencat les robes ardents de napalm mentre fugia de Trang Bang, el llogarret atacat aquell migdia fatídic. «Només tinc flaixos de memòria d’aquell dia horrible», va explicar aquesta setmana Kim Phuc en una tribuna al diari novaiorquès. «Estava jugant amb els meus cosins al pati del temple. Un moment després, es va produir el sobrevol d’un avió i un soroll eixordador. Després explosions i fum i un dolor insuportable. Tenia nou anys». 

Publicada per la meitat dels grans mitjans

Segons un estudi de la Universitat Americana, només 21 dels 40 diaris nord-americans més importants de l’època –tots subscrits a AP– van publicar la imatge de «la nena del napalm», batejada formalment com «el terror de la guerra». En el subconscient col·lectiu ha passat a simbolitzar els excessos de la intervenció nord-americana al Vietnam, on les seves tropes es van mantenir durant una dècada fins al 1975. Però no van ser els seus caces els que van llançar aquelles bombes de napalm, sinó els avions dels seus aliats sud-vietnamites.

La versió oficial de tot allò afirma que els comandants nord-americans van rebre informes testificant que el llogarret de Trang Bang s’havia buidat de civils després de diverses setmanes de combats entre els militars del Vietnam del Nord i del Sud a la zona. Però pensant que algunes unitats nord-vietnamites podrien haver-se amagat al llogarret, van ordenar bombardejar-lo. Un grup de civils, inclosa la família de Kim Phuc, es mantenia amagat al temple del Trang Bang quan les bombes van començar a caure i, al veure’ls fugir, un dels pilots sud-vietnamites els va confondre amb combatents enemics i els va bombardejar amb el napalm.

La fotografia va ajudar a reforçar la creixent oposició a la guerra entre la societat nord-americana, tot i que possiblement s’exagera al pensar que la imatge va canviar el curs de la contesa. En el moment de la publicació, el gruix de les tropes nord-americanes ja havia abandonat el Vietnam i l’opinió pública estava majoritàriament en contra de la contesa. Més del 60% dels nord-americans considerava que havia sigut un error intervenir al Sud-Est Asiàtic, segons una enquesta de Gallup realitzada uns mesos abans. I la guerra no acabaria fins a 1975, quan les forces comunistes del Nord van prendre el control de Saigon.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Aquell instant immortalitzat a Trang Bang es va convertir, en qualsevol cas, en un al·legat etern contra la guerra, indissociable des d’aleshores dels seus protagonistes. Abans d’emigrar a Los Angeles per guanyar-se la vida fent retrats de celebritats, Ut s’havia guanyat la redempció ajudant la nena de la fotografia. Tot just feta la imatge, la va embolicar en una manta i se la va endur fins a un centre mèdic pròxim per salvar-li la vida.

Per a Kim Phuc tot va ser molt més difícil. Marcada pel trauma i les cremades del napalm per sempre, va créixer odiant aquella fotografia. «Em sentia lletja i avergonyida», va explicar aquesta setmana. Però amb el temps també ella va aconseguir fer les paus. Va emigrar al Canadà i va obrir una fundació dedicada a ajudar nens víctimes dels conflictes bèl·lics. «Ara em sento agraïda del poder d’aquesta fotografia meva de quan tènia 9 anys i del viatge que vaig emprendre com a persona. El meu horror, el qual amb prou feines recordo, s’ha fet universal. I estic orgullosa que, amb el temps, s’hagi convertit en un símbol de pau».