Crisi entre Rússia i Occident
Guerra híbrida: ¿Què és i quina relació té amb el conflicte Ucraïna-Rússia?
Directe: Última hora de la guerra entre Rússia i Ucraïna
Multimèdia: Un mes de guerra a Ucraïna
Mapa: Així avança la guerra de Rússia i Ucraïna
El concepte «guerra híbrida» s’ha popularitzat arran del conflicte actual entre Rússia i Ucraïna, tot i que no és la primera vegada que s’utilitza. A continuació els expliquem en què consisteix, les seves possibles conseqüències i quina relació té amb aquesta guerra.
Significat
Una guerra híbrida es pot definir com un «conjunt d’accions hostils» que porta a terme un país contra un rival geopolític «aprofitant-se de les seves vulnerabilitats» amb l’objectiu de debilitar-lo des de dins.
Tàctiques
A diferència del que passa en les guerres tradicionals, els mètodes que es posen en pràctica en les anomenades guerres híbrides poden englobar des d’un boicot a l’economia de la nació enemiga, introduir-se en xarxes cibernètiques o fins i tot establir centres culturals només per finançar partits polítics afins als seus interessos.
Perills
Els estudiosos coincideixen que les amenaces híbrides han vingut per quedar-se i que es convertiran en el principal protagonista dels conflictes que tinguin lloc en els pròxims anys, ja que en el dia d’avui les guerres convencionals impliquen un «cost excessiu», amb la possible destrucció de la civilització.
No obstant, el professor Tomasz Smura, director d’investigació de la Fundació Pulaskiego, va advertir en una entrevista a EL PERIÓDICO que hi ha el risc real que una guerra híbrida acabi descontrolant-se i derivant en una guerra convencional.
El seu paper en el conflicte entre Rússia i Ucraïna
A ulls de Rússia, els països occidentals li han declarat una guerra híbrida després que decidís envair Ucraïna. Ho ha afirmat aquest divendres el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, arran de les sancions imposades contra el seu país després de l’inici de l’ofensiva. «Avui ens han declarat una veritable guerra híbrida, una guerra total», ha dit en una reunió del Fons de Recolzament a la Diplomàcia Pública de Rússia.
Lavrov ha recordat que el terme de «guerra total» va ser utilitzat per l’Alemanya nazidurant la Segona Guerra Mundial. «Ara és esmentat per molts polítics europeus quan expliquen el que volen fer amb Rússia, i no oculten els seus objectius; els declaren públicament: destruir, fer fallida, aniquilar, asfixiar l’economia russa, i Rússia en general», ha afirmat.
Ha asseverat que «el desenfrenament de les sancions» mostra amb claredat «que tots aquests valors que tot el temps ens inculcaven els nostres col·legues occidentals, em refereixo a la llibertat d’expressar les seves opinions, l’economia de mercat, la inviolabilitat de la propietat privada, la presumpció d’innocència, no valen res per a ells». «Quan Occident va necessitar fer una cosa concreta en contra de Rússia, va rebutjar aquests valors», ha denunciat
«Occident no aïllarà Rússia»
No obstant, també ha declarat que, malgrat tots els esforços, Occident no ha aconseguit aïllar Rússia: «Diré més. Nosaltres no tenim la menor intenció d’autoaïllar-nos; tenim molts amics, aliats, socis al món, una gran quantitat d’associacions internacionals amb les quals Rússia treballa amb països de tots els continents, i continuarem fent-ho».
El cap de la diplomàcia russa ha arremès també contra la condemna a l’«operació especial militar» de Rússia a Ucraïna que van aprovar 141 de 193 Estats membres de l’ONU, en la qual també es va exigir la retirada immediata de les tropes russes. Només cinc hi van votar en contra: Rússia, Bielorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea.
«Malgrat la propaganda que fa malabars amb els vots a favor de la resolució provocadora aprovada l’ONU, la immensa majoria dels països del món que no són part d’Occident [...] no volen jugar per a un sol bàndol», ha argumentat, i ha lamentat que molts «són objecte de pressions colossals».
Lavrov ha fet una crida a no deixar-se portar per aquesta propaganda, la que ha contraposat «l’estat real de les relacions econòmiques i comercials» entre Rússia i la comunitat internacional. «La immensa majoria del món no s’ha sumat i no se sumarà, estic convençut, a aquests jocs de polítiques de sancions d’Occident», ha afirmat.
Notícies relacionadesSegons l’alt diplomàtic rus, el gruix de la comunitat internacional «està interessada en el desenvolupament d’una cooperació internacional en igualtat de drets, basada en els principis clau de l’ONU, en particular de la igualtat sobirana dels Estats».
«Occident viola grollerament aquest principi i imposa als altres països la seva superioritat. Hem vist en la nostra Història, i en la Història d’Europa, intents semblants de subjugar a tots i a tot, i aquests intents estan condemnats al fracàs», ha conclòs.
