Enginyers treballen a Getafe per fer invisibles els avions de combat

El caces de sisena generació que defensaran Espanya –i Europa– en un futur hauran de ser de molt baixa visibilitat al radar, si no no podrà esquivar les cada vegada més afinades mires de les bateries antiaèries i els cada vegada més sensibles morros dels míssils. L’exèrcit que aconsegueix la capacitat del vol furtiu multiplica la seva dissuasió. En l’aviació militar en diuen stealth, sigil, volar i tocar objectius sense ser detectat. El vol furtiu és el gran esglaó en les forces aèries del món: el dominen els caces F35 i els bombarders B2 nord-americans. La resta de països els van al darrere.

Un grup d’enginyers persegueix aquesta capacitat no només en escoles d’enginyeria britàniques, o també des de plantes aeronàutiques a Alemanya o França, sinó a TecnoGetafe, un parc tecnològic al centre de l’altiplà. Allà hi ha FIDAMC, una fundació dedicada a la investigació sobre materials. La dirigeix un enginyer industrial veterà d’Airbus, Ernesto González Durán, que té un despatx que està presidit per una paret convertida en pissarra plena de fletxes i equacions. "S’aconseguirà –assegura–. Espanya lidera a Europa el coneixement dels materials compostos".

La fundació –de la qual Airbus és el principal patró– ocupa un complex de 8.000 metres quadrats de 26 milions d’euros en el qual, a la californiana, els enginyers de càlcul i disseny i els tècnics de les taules de tall i les sales netes conviuen en dues ales. Allà es cavil·la com es pot fer perquè al caça de sisena generació que ha de venir no se’l vegi arribar en combat.

Hi ha dues estratègies per fer indetectable el radar a un avió de combat. Una depèn de la forma del seu fuselatge. L’altra, dels seus materials. O més aviat són tres, perquè n’hi ha una de prèvia, i és acceptar l’advertència de l’enginyera química Vanessa García, cap del projecte: "La invisibilitat total del caça és impossible, quasi una utopia", assegura des del seu laboratori.

Expliquen a FIDAMC que els dissenyadors dels caces moderns miren de fugir de l’angle recte. A menys rigidesa de la forma, menys rebot del senyal que envia el radar. Els radars han evolucionat molt, però es continuen basant en el mateix amb què els van inventar: calcular temps entre rebot i rebot. Fugir d’angles rectes és el motiu de les cues bífides de molts avions de guerra. Però deformar-ne el disseny perquè la forma que el radar percebi no li sembli un avió implica també fer menys efectiu el seu vol. "D’allà ve una part dels problemes de l’F117", comenta Ernesto González en al·lusió al bombarder predecessor de l’actual F35 americà, avui el caça més furtiu del món.

Els materials, la clau

Per aconseguir un vol fantasma, l’F35 amaga l’armament al seu fuselatge, de manera que el radar no pugui apreciar míssils que pengin de les ales, tot i que "es paga en aerodinàmica", assenyala. Però a TecnoGetafe pensen més en la segona estratègia. Les investigacions que estan desenvolupant els enginyers espanyols per a Airbus entren en el terreny del secret. Però sí que se sap que és una recerca de materials que absorbeix l’impacte de les ones i que torna moltes menys vibracions de les que reben. I aquesta és una altra manera de fer-se electrònicament invisible.

Aquesta segona estratègia es veu acompanyada amb els esforços dels enginyers per reduir l’empremta tèrmica, o sigui, el rastre del raig calent dels motors.

El caça que és avui referent de les forces aèries europees, l’Eurofighter, no oculta el seu armament. Tampoc el seu fuselatge de titani, alumini i polímers de carboni aconsegueix el màxim silenci electrònic durant el vol. Per això és un caça de quarta generació. Aconseguir l’stealth està reservat, en el cas d’Europa, per als caces de sisena generació, que s’esperen per al 2035.

L’enginyera García assegura que "Europa va per darrere", però aposta perquè "de cara al 2030 ja tindrem alguna cosa... si no passa res que ho impedeixi". "En aquest àmbit, els plans es poden espatllar molt ràpid", afegeix.

"Som sastres"

García parla de la indústria de defensa i de la inestabilitat que ha patit el sector. Ara se sent optimista aquesta doctora en Ciència de Materials per la Universitat Rei Joan Carles, que s’amaga en la seva bata blanca després d’haver passat part del matí a la planta de sota, als tallers, veient com una màquina teixidora –"En el fons som sastres", diu Ernesto– confecciona una mena d’estovalles de fina fibra per al Sirtap, el Sistema Remotament Tripulat d’Altes Prestacions.

Es tracta del dron principal d’alta cota per a les forces armades que començarà a rebre el 2026 l’Exèrcit i que protagonitza un dels programes de modernització de defensa. 595 milions d’euros d’inversió per 27 unitats amb nou estacions de control, encàrrec per a Airbus i per a la firma finlandesa Patria. Serà una màquina voladora no tripulada, peça clau per a l’obtenció d’intel·ligència, l’aeronau insígnia d’una naixent flota espanyola de grans drons.

Com en el cas del material per fer poc visible el futur caça de sisena generació, tot allò relacionat amb el Sirtap és secret a FIDAMC. I s’escenifica eloqüentment. Als grans espais oberts de la planta hi ha plafons blancs per guardar la confidencialitat dels treballs. I biombos negres guarden el màxim secret. Es tanquen amb clau i estan vigilats.

Notícies relacionades

ERC vol que les dones liderin el 40% de les seves llistes municipals

El Govern pretén reduir la burocràcia i simplificar 170 tràmits administratius

Contraintel·ligència

La contraintel·ligència és una constant per al personal: "Se’ls explica a l’entrar i se’ls recorda sovint: som objectiu d’espionatge", relata González. Per aquesta cultura parlen, reservats, els tècnics de tallers. Se’ls veu uniformats amb roba blava i botes de seguretat, joves, una part dels quals tenen salaris mitjans de 35.000 euros anuals.