Millora de l’administració pública
El Govern pretén reduir la burocràcia i simplificar 170 tràmits administratius
La Generalitat posa el focus a agilitzar les ajudes al vehicle elèctric o el reconeixement del grau de discapacitat
"És una guerra contra la burocràcia", afirma el conseller Dalmau

Tot i que el traspàs de Rodalies i el nou finançament s’emporten tots els focus, el Govern de Salvador Illa ha fiat la legislatura a un altre objectiu d’envergadura: la reforma de l’administració de Catalunya. Aquest assumpte, a diferència dels trens i de les finances públiques, té un avantatge i és que els avenços només depenen de la cura que hi posi la mateixa Generalitat. No s’ha de negociar res amb el Govern central. Així, l’Executiu català s’ha fixat el repte de simplificar 170 tràmits administratius –dels 2.371 que gestiona la Generalitat– i alleugerir la càrrega burocràtica als catalans. L’objectiu final és fer l’administració catalana "més fàcil, més amable i més accessible".
Dels 170 tràmits que s’ha posat com a fita, el Govern ha decidit començar per prioritzar-ne 10, que són alguns dels que produeixen més volum d’expedients i també més espera –i el disgust conseqüent– entre els ciutadans. Entre aquests, recollits al gràfic que encapçala aquesta pàgina, destaca la tramitació de les ajudes al vehicle elèctric i a les renovables, el reconeixement del grau de discapacitat, les pensions no contributives d’invalidesa o jubilació, la renda garantida de ciutadania, les ajudes a la dependència o els títols de família monoparental i nombrosa. Per esmentar-ne un exemple, actualment la tramitació del grau de discapacitat triga 360 dies i l’objectiu és reduir-lo en 120.
Gestionat per Presidència
Un altre exemple és l’homologació dels estudis estrangers no universitaris, és a dir, els tràmits que han de fer els catalans que tornen amb títols d’altres països o migrants que volen oficialitzar aquí els seus mèrits formatius del seu país. "Tenen un temps d’espera d’un any a un any i mig. El nostre objectiu és reduir-lo a sis mesos", explica el conseller de Presidència, Albert Dalmau. El seu departament serà l’encarregat de pilotar aquest assumpte. El conseller defensa que en ple segle XXI i en ple auge de tecnologies com la intel·ligència artificial es "fa difícil entendre que determinats tràmits triguin tant". "És una guerra contra la burocràcia i la pèrdua de temps per intentar fer la vida més fàcil als ciutadans. En els temps que corren és possible", assegura.
Una de les primeres mesures que ja ha pres la Generalitat és contractar 198 persones per alleugerir la càrrega d’expedients pendents de resoldre. En el cas de les homologacions de títols no universitaris cursats a l’estranger, entre el 2022 i aquest any es van arribar a acumular 16.000 sol·licituds. En el cas del reconeixement del grau de discapacitat, les sol·licituds pendents pugen a 165.085. "No és normal que al nostre país les coses triguin tant", protesta Dalmau.
Primeres mesures
En alguns casos ja s’han començat a aplicar millores. Per exemple, en el cas de les ajudes als vehicles elèctrics i a les energies renovables en autoconsum, se sol·liciten amb un formulari directe a la web. Fins ara calia descarregar un document –en format PDF–, emplenar-lo i tornar-lo a enviar a la mateixa Generalitat. Tot això alentia el procediment. "El nou format per demanar les ajudes és més simplificat", resumeix Guillem Ayats, de l’empresa Serenovables. Aquesta companyia s’encarrega d’instal·lar carregadors per a vehicles elèctrics. La seva experiència és que les sol·licituds d’ajuda triguen entre un any i un any i mig i les que es complicaven més podien arribar a dos anys i mig. Ara es tracta que aquest temps es redueixi.
Famílies monoparentals
Un altre dels tràmits que provoquen més paperassa són els títols de família monoparental (26.846 expedients tramitats el 2024) i de família nombrosa (63.094). En aquest cas també s’ha intentat millorar la interconnectivitat entre la Generalitat, Hisenda i les universitats per reduir el tràfec de documentació que havien d’anar presentant les famílies. "Calia posar-hi seny perquè hi havia tràmits que acabaven afectant els beneficis als quals tenen dret les famílies", explica el president de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc), Raül Sánchez.
El pròxim objectiu de la Generalitat és introduir en aquesta primera fase del pla de simplificació administrativa dos tràmits més, que són les subvencions al lloguer i també la preinscripció universitària. Quan ho faci, intentarà reduir la burocràcia a un conjunt de processos administratius que, únicament el 2024, van moure 657.000 sol·licituds. A la plaça Sant Jaume admeten que, per acabar d’aplicar tot el pla, probablement també hauran de portar alguna modificació legislativa al Parlament. La idea del conseller és portar un projecte de llei després de les vacances d’estiu.
Sector privat i pagesos
Notícies relacionadesA banda dels mateixos ciutadans corrents, la Generalitat també vol prioritzar la reducció de la burocràcia en l’àmbit de les empreses i dels agricultors. Així, també ha seleccionat 10 tràmits habituals més del món econòmic i 11 tràmits recurrents del món pagès per intentar reduir els obstacles a curt termini. Per exemple, per a les companyies vol agilitzar l’autorització ambiental, la llicència d’obres i l’autorització administrativa de la construcció d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. En el cas del camp, buscar accelerar l’autorització per a plantes de biogàs, el registre d’explotacions ramaderes i els permisos i llicències de caça i pesca, entre d’altres. "L’objectiu és que els pagesos del nostre país no passin més temps emplenant els papers d’una subvenció que no pas podent fer la seva feina", resumeix el conseller.
La simplificació de tràmits administratius és només un dels àmbits de la reforma de l’administració. El Govern té altres "guerres" obertes en paral·lel. Fins a aquest moment ja ha anunciat un projecte de llei per professionalitzar els directius del sector públic i un altre per facilitar la relació dels ciutadans amb l’administració. El pròxim, si no hi ha cap canvi de plans, hauria de ser una llei d’ocupació pública per regular la selecció i la mobilitat dels funcionaris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Assaig clínic en fase 3 Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Visita d’Estat Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos