Trump canvia noms de llocs i festivitats en un intent de reescriure la història dels EUA

Algunes d’aquestes accions han generat escàndol immediat. D’altres, amb prou feines han aixecat una cella fora dels cercles acadèmics. Trump fa anys que impulsa canvis de nom amb fins polítics, fins i tot imposant malnoms als seus rivals polítics. Però en el seu segon mandat ha anat un pas més enllà: des de treure-li el nom de Kennedy al centre operístic de la capital per donar-li el de l’absent primera dama, Melania Trump, fins a demanar als funcionaris públics de Parcs Nacionals que revisin com s’explica la història dels EUA als panells dels grans monuments del país, per assegurar-se que s’alinea amb la seva ideologia d’“Amèrica primer”.

Reescriure la història

El salt de canviar noms a literalment reescriure la història, era només qüestió de temps. Al març, Trump va signar una ordre que obliga el Servei de Parcs Nacionals a revisar 433 monuments a tot el país per eliminar o modificar qualsevol exposició que “desprestigiï els nord-americans”. En la pràctica, això afecta referències a l’esclavitud, el racisme sistèmic, l’opressió indígena, el canvi climàtic o la contaminació de l’aire.

Algunes plaques i panells explicatius ja han desaparegut, com les que explicaven el llegat racista del naturalista John Muir al parc de Muir Woods, en una de les zones més progressistes del país, a prop de San Francisco, on la mesura ha fet coïssor. En resposta, un grup d’historiadors ha llançat la campanya “Save Our Signs” (salvar els nostres signes) per documentar el contingut abans de la seva retirada. Per a aquests, la mesura suposa una reescriptura selectiva i blanquejada de la història nacional, que margina les comunitats no blanques i LGBTQ en favor d’una narrativa patriòtica uniforme.

Una òpera per a Melania

L'exemple més famós és el canvi de nom del golf de Mèxic per ‘golf d’Amèrica’, que li va valer a l'agència de notícies Associated Press la revocació de les credencials de la Casa Blanca per no acceptar la nova denominació.

No obstant això, aquesta era només una de moltes més mesures similars recollides en una ordre executiva titulada “Restaurar noms que honren la grandesa nord-americana”, en el qual es van anomenar fortes i llocs militars. En les últimes setmanes, dos nous casos han saltat a l’esfera mediàtica.

El centre John F. Kennedy per a les Arts Escèniques, l’imponent edifici modern en la rivera del riu Potomac a Washington D. C. on se celebren òperes, ballets i grans concerts, Trump vol dedicar-lo a la seva esposa. Però no pot fer-ho sol, sinó que depèn del Congrés. Per això, diversos legisladors republicans fidels al president han proposat rebatejar la seva gran sala en honor a la primera dama, que va trepitjar el centre per primera vegada al juny, malgrat ostentar recentment el títol de presidenta honorària de la institució. El més probable és que la proposta no prosperi però els demòcrates i la família Kennedy l’han titllat de provocació política quan, a més, Trump ha retallat dràsticament el pressupost de les arts.

Glòria als colons

L’altra polèmica recent és la de l’equip de futbol de Washington DC. El 2020, després de les protestes antiracistes per l'assassinat de George Floyd a mans d'un policia, l'equip de la Lliga Nacional de Futbol americà (NFL) va optar per canviar voluntàriament el seu nom, fins aleshores els Redskins (els pells vermelles, una forma despectiva de referir-se a les comunitats indígenes). No obstant, cinc anys després, del no-res, Trump ha decidit intervenir, amenaçant l’equip que no li donaria permís per fer les obres del seu nou estadi si no es desfà d’«aquest ridícul sobrenom».

Canviar els noms pot ajudar a restaurar els danys, glorificar o esborrar la història. El president Joe Biden va canviar el 2021 el nom del Dia de Colón per «Dia dels Pobles Indígenes», atenent peticions de més d’una dècada de comunitats natives. El gir indica un canvi de focus: ja no se celebra la colonització, sinó la resistència dels pobles. El 2025, aquesta lògica s’inverteix: l’actual president pretén desfer aquesta memòria corregida.

Renombrar per modificar la història és una pràctica comuna entre líders autoritaris de tot el món. Després de l’annexió de Crimea el 2014, Putin va impulsar una campanya de russificació, recuperant noms soviètics i, des del 2022, el Kremlin es refereix a les zones ocupades d’Ucraïna com ‘la Nova Rússia’, recuperant un terme imperial del segle XVIII en desús.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

Per la seva banda, Pequín ha buscat eufemismes per referir-se a la massacre de la plaça de Tiananmen del 4 de juny del 1989, inicialment anomenada ‘rebel·lió contrarevolucionària’, que va passar a ser ‘l'incident’ de Tiananmen i que ha estat esborrada completament dels llibres de text i d’història, fins al punt que els cercadors es bloquegen quan s’introdueix aquesta paraula a Internet.

Amb aquests precedents com a teló de fons, són molts els polítics i analistes que han alçat la veu d’alarma. Trump no només vol deixar empremta històrica governant en el present. Vol modelar com es recorda el passat. I per això, ha entès que les paraules, i els noms, són una de les eines més poderoses del poder.