Crisi humanitària a l’Afganistan
Mèxic acull l’equip femení de robòtica de l’Afganistan
L’equip tecnològic, reconegut internacionalment pel seu treball, és acollit pel país centreamericà en la seva fugida del règim talibà
Encara sense ser una situació idíl·lica, l’Afganistan de fa uns mesos havia obert una porta de llibertat per a les dones. Un grup format íntegrament per noies va crear llavors el primer equip de robòtica del país, que no va tardar a convertir-se en una icona de progrés. Ara, la tornada al poder dels talibansha forçat els seus membres a escapar-se del règim. Cinc d’elles van ser acollides aquest dimecres a Mèxic.
«Seran rebudes amb molt carinyo pel poble de Mèxic [...] Elles són portadores d’un somni: demostrar que podem tenir un món igualitari, fratern i d’igualtat entre els gèneres», va tuitejar el ministre d’Exteriors, Marcelo Ebrard. En la seva arribada a Ciutat de Mèxic, les noies van saludar el públic i van fer gestos d’agraïment per la seva acollida.
El país centreamericà ha informat que una institució del país ha ofert hostalatge, aliment i serveis bàsics per garantir l’acollida de les cinc noies. Les altres integrants de l’equip femení de robòtica han posat rumb a Qatar o s’han quedat a l’Afganistan, segons va explicar en un comunicat l’empresària tecnològica Roya Mahboob, fundadora de l’equip.
Conegut a tot el món
Notícies relacionadesEl 2017 aquest pioner equip de robòtica es va fer conegut mundialment quan els Estats Units van denegar als seus membres un permís per participar en una competició internacional a Washington, una cosa que es va deure al tancament de portes als països musulmans del llavors president Donald Trump. La pressió va portar la Casa Blanca a intervenir-hi per resoldre la situació.
Aquesta situació va permetre al món veure que, malgrat la seva inestabilitat social i política, l’Afganistan oferia una finestra d’oportunitats per a les dones. Un avanç en els drets humans que la tornada dels talibans torpedinarà. Tot i que els gihadistes han promès que respectaran les dones i les minories religioses, la implantació de la xaria –la interpretació reaccionària i fonamentalista de la llei islàmica– va en la direcció contrària. El seu últim règim va prohibir l’educació per a les dones, que van quedar presoneres en la foscor.
