Polvorí a l’Àsia central

Talibans digitals: com han utilitzat les xarxes socials per controlar l’Afganistan

  • El grup gihadista s’ha servit de plataformes digitals per atemorir els seus rivals, propagar les seves idees i mirar de convèncer el món que poden governar

  • Després de 20 anys de guerra, els integristes han passat de prohibir internet a instrumentalitzar-lo per moderar la seva imatge mentre segueixen les violacions de drets humans

Talibanes

Talibanes / AFP or licensors (AFP)

5
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La primera vegada que els talibans van governar l’Afganistan van optar per prohibir internet. El juliol del 2001, pocs mesos abans que la coalició militar encapçalada pels Estats Units enderroqués el règim islàmic en represàlia pels atemptats de l’11-S, Kabul anunciava el bloqueig d’una eina encara residual en un país rural per evitar la importació d’idees «vulgars, immorals i antiislàmiques».

Dues dècades després, els fonamentalistes xiïtes han aprofitat la retirada de Washington per tornar a prendre el control d’un país devastat per la guerra. Aquesta vegada, no obstant, s’han adaptat als temps. Un 70% dels afganesos tenen mòbil i un 40% accés a internet. Conscients d’això, han utilitzat les xarxes socials com megàfons per a la propagació de les seves doctrines, per atemorir els seus rivals i per vendre com a maquillada la regressió medieval que impulsen. El que fa anys era vist com una amenaçadora eina occidental s’ha instrumentalitzat ara en una oportunitat de màrqueting i comunicació política.

El portaveu de l’organització militar insurgent, Zabihullah Mujahid, il·lustra aquesta estratègia. Amb més de 357.000 seguidors, utilitza ara el seu compte de Twitter per mantenir un to conciliador, però en els últims mesos va compartir vídeos en els quals les forces talibans executaven i cosien soldats afganesos. La plataforma de l’ocell blau és el canal més atractiu per al grup, ja que és de les poques que no ha prohibit la seva presència.

Imposar la seva narrativa

Els talibans controlen des de fa anys grans parts del territori, però ara les xarxes «han ajudat a accelerar aquest procés de conquista», segons explica Gabriel Reyes, investigador associat del CIDOB. «Des que van començar les negociacions amb els EUA han generat una narrativa de victòria que ha sigut determinant per desmoralitzar les forces armades i la classe política local».

Després de capitalitzar l’ús de les xarxes per atemorir els seus rivals primer i imposar aquesta lògica de «victòria inevitable» després, els talibans han virat cap a una estratègia de moderació. L’objectiu és legitimar internacionalment el nou emirat gihadista. «Han llançat molts missatges en anglès perquè són conscients que han de buscar aliats o països que els tolerin», apunta Reyes. «Ja no els fa falta explicar que són capaços de matar, el gran repte que tenen és convèncer, dins i fora del país, que són capaços de governar».

Per a això, han promès que respectaran els drets de dones i minories religioses i que no hi haurà venjança contra els afganesos. Mujahid, per exemple, ha passat d’estar amagat durant anys a fer rodes de premsa i acceptar preguntes dels periodistes.

Inundar internet de propaganda

Entre el 1996 i el 2001 el primer règim talibà va ser conegut per les execucions públiques dels seus opositors. Aquesta setmana, l’ONU va assegurar haver rebut informes que es continuen cometent violacions dels drets humans al país. No obstant, els gihadistes han trobat a les xarxes un canal per soterrar aquesta imatge i vendre la idea d’una transició pacífica de poder. «Us hem perdonat, ho juro per Al·là», va tuitejar l’activista Qari Saeed Khosty, amb referència als afganesos que van recolzar les forces aliades.

La tornada de la ‘xaria’ (llei fonamentalista islàmica) al poder, insisteixen, no suposarà una regressió. Així, activistes protalibans com Ahmed Fayez es passegen pel país gravant testimonis que venguin aquesta versió. «Els estudiants no tenen cap problema per continuar els seus estudis amb normalitat», tuitejava. En el vídeo apareixen tres nens «que tornaven a casa de l’escola». No hi ha nenes perquè els talibans els han prohibit anar a l’escola.

A més de Twitter, aquests talibans 2.0 han intentat utilitzar les aplicacions de missatgeria instantània WhatsApp, Signal i Telegram per articular campanyes d’intimidació i coordinació militar, assenyala Reyes.

Xarxes per perseguir opositors

Però les xarxes socials no només serveixen als talibans per amplificar el seu missatge, sinó també com a porta posterior per poder rastrejar i perseguir enemics. «Són una finestra a la intimitat de la gent que abans no tenien i això suposa una nova amenaça», adverteix Reyes. Així, s’ha documentat que els fonamentalistes han utilitzat les fallades de privacitat de Facebook per trobar ciutadans afganesos amb vincles amb els Estats Units o les forces aliades. La setmana passada la xarxa social –que també controla Instagramva introduir mesures per amagar millor els perfils dels seus usuaris.

Malgrat el seu odi a la modernitat, també estan utilitzant aplicacions recents com Clubhouse, on controlen sales d’àudio per parlar amb ciutadans corrents. Davant el temor que els talibans també la utilitzessin per detectar i perseguir crítics, la plataforma va resetejar milers de fotografies i descripcions de perfil dels seus usuaris per reforçar la seva privacitat.

¿Desconnectar el país?

Notícies relacionades

Tot i així, les xarxes socials són una arma de doble tall. Els talibans les han utilitzat però també podrien fer-ho els seus opositors, com van il·lustrar les revoltes de la Primavera Àrab. Alguns ja han impulsat campanyes perquè, per exemple, no es modifiqui la bandera del país, però molts d’altres han eliminat o netejat els seus comptes per temor de represàlies.

Els talibans han passat de prohibir internet a utilitzar-lo com a base de la seva comunicació política. El que faci el règim gihadista amb el món digital és encara una incògnita. ¿Desconnectaran el país? ¿Pressionaran les plataformes per continuar vigilant la gent? «Crec que utilitzaran les xarxes per inundar l’esfera digital amb les seves narratives», apunta Reyes. Podran seguir l’exemple de tantes altres autocràcies.