¿És veritat que Trump ha parat 8 guerres? ‘Fact check’ sobre l’afirmació del president dels EUA

Però, ¿què hi ha de cert en l’afirmació del magnat? ¿És veritat que ha contribuït a frenar vuit guerres? Com sol passar, hi ha matisos. Fem una revisió seguint l’ordre de la llista de l’Administració Trump.

La frontera entre Cambodja i Tailàndia va viure al juliol una escalada violenta que va deixar 35 morts i uns 300.000 desplaçats als dos països. El primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, va impulsar unes converses de pau entre el seu homòleg cambodjà i tailandès que van fructificar en un alto el foc. Malàisia va exercir d’amfitrió de les negociacions, però Trump va jugar la seva carta de talismà: va amenaçar d’imposar aranzels del 36 % als dos països si no posaven fi als enfrontaments. No obstant això, des que van segellar la treva, les dues parts s’han acusat mútuament de violar l’acord.

En aquest cas no es compleix la màxima de Trump. Sèrbia i Kosovo es van declarar la guerra el 1998 i quan va arribar l’alto el foc, el juny de 1999, encara faltaven 17 anys perquè el magnat arribés per primera vegada a la Casa Blanca. Des d’aleshores, el conflicte polític persisteix i es va trobar amb la declaració unilateral d’independència kosovar el 2008, que Sèrbia no reconeix. L’únic fruit de Trump va ser facilitar un acord de normalització econòmica entre els dos països el 2020, durant el seu primer mandat, però no es pot afirmar que hagi resolt una guerra. Les tensions rebroten de forma cíclica.

Tampoc es pot donar per pacificada aquesta regió africana. La República Democràtica del Congo (RDC) i Ruanda van firmar al juny l’Acord de Washington, promogut per l’Administració Trump, per posar fi al conflicte armat a l’est de la RDC per la presència del grup rebel M23, avalat per Ruanda. No obstant, tant l’ONU com Human Rights Watch denuncien que els combats continuen i que l’M23 continua perpetrant execucions extrajudicials en àrees rurals. La part de l’acord que sí que està funcionant és la que representa un benefici econòmic per als EUA: l ’accés preferencial a minerals estratègics de la regió. La RDC ha atorgat permisos d’exploració a l’empresa nord-americana KoBold per identificar jaciments d’albergínia, liti i coltan, entre d’altres.

L’Índia i el Pakistan es van comprometre el maig a detenir l’escalada militar a la zona fronterera del Caixmir després de quatre dies d’enfrontaments que van deixar almenys 66 morts. Caixmir és un territori en disputa des de la partició de l’Índia i el Pakistan, el 1947. Trump es va avançar als dos països i va anunciar l’alto el foc entre dues potències nuclears històricament enfrontades «una llarga nit de converses amb la mediació dels Estats Units». Però les versions difereixen: L’Índia va desmentir el paper mediador de Washington, mentre el Pakistan sí que va lloar la gestió del mandatari nord-americà i va demanar el Nobel de la pau per a ell.

L’Iran va ser l’objectiu del primer atac directe contra un altre país del segon mandat de Trump. El 22 de juny, els EUA van bombardejar tres instal·lacions nuclears iran ianes després de 12 dies d’intercanvis de míssils entre l’Iran i Israel. Va utilitzar per a això unes potents bombes de 13.000 quilos capaços d’arribar fins als profunds búnquers on el règim de Teheran estava enriquint urani per desenvolupar el seu programa nuclear. És a dir, Trump no va exercir de mediador, sinó que es va involucrar directament en aquesta derivada de la guerra de Gaza per, a continuació, anunciar una treva entre els dos països, arxienemics des de la instauració de la república islàmica el 1979. Des d’aleshores no hi ha hagut més hostilitats, però tampoc pot afirmar-se que Israel i l’Iran estiguin en pau.

En aquest cas, no pot proclamar-se la pau si prèviament no ha existit una guerra. Egipte i Etiòpia mantenen fortes tensions per la construcció de la Gran Presa del Renaixement Etíop, el projecte hidroelèctric més gran de l’Àfrica. Construïda sobre el Nilo Azul, la seva inauguració al setembre va revifar els recels d’Egipte i Sudan, molt dependents del cabal del riu, que consideren la presa una amenaça a la seva seguretat hídrica. L’argument de Trump és que les negociacions sobre la gestió de la presa promogudes en el seu primer mandat van evitar una guerra, però el juliol passat va reconèixer que el projecte «s’ha convertit en un problema molt greu» i va instar les parts a «trobar una solució».

Notícies relacionades

Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració

Putin rep el president de Síria per primer cop després de la guerra

A l’agost, la Casa Blanca va acollir la firma de l’acord entre els líders d’Armèniai l’Azerbaidjan, països enfrontats des de fa més de tres dècades pel control de Nagorno-Karabaj, un enclavament de població majoritàriament armènia en territori azerbaidjanès que ha patit dues guerres que han costat la vida a més de 40.000 persones. En el document firmat es van comprometre a cessar les hostilitats i a restablir relacions diplomàtiques, però el tractat de pau definitiu encara no ha sigut ratificat perquè Bakú exigeix a Erevan que elimini de la seva Constitució tota reivindicació sobre Nagorno-Karabaj. La base del pacte és la creació d’un corredor de trànsit que connecti l’Azerbaidjan amb el seu enclavament de Najicheván a través de territori armeni, i sobre el qual els EUA tindran drets exclusius durant 99 anys. Un corredor que serà batejat com a ‘Ruta Trump per a la pau i la Prosperitat Internacional’.

Trump es va arrogar el protagonisme absolut en la cimera de Sharm al-Sheikh (Egipte) que va solemnitzar l’alto el foc a Gaza després de dos anys de guerra. El mandatari nord-americà es va implicar personalment en les converses amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per aturar la matança (més de 67.000 morts) provocada en resposta als atacs terroristes de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 (més de 1.200 morts i més del 200 segrestats), i dos dels seus homes de confiança (Steve Witkoff i Jared Kushner) van forjar el pla de pau que ha permès l’alliberament de tots els ostatges israelians que quedaven amb vida. Però la pau definitiva en aquest enquistat conflicte encara és lluny: l’alto el foc trontolla, l’ajuda humanitària continua encallada i en l’horitzó encara cal aclarir la retirada d’Israel, el desarmament de Hamàs i el futur govern de la Franja.