Cita electoral

Rebolcada als candidats de Bolsonaro en les municipals del Brasil

La ultradreta va tenir el pitjor resultat imaginat en la segona volta de les eleccions municipals

zentauroepp56033129 brasil elecciones201130101442

zentauroepp56033129 brasil elecciones201130101442 / Sebastiao Moreira

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Les aspiracions del capità retirat Jair Bolsonaro de governar el Brasil més enllà del primer dia del 2022 acaben de xocar amb dades dures de la realitat. La ultradreta va tenir el pitjor resultat imaginat en la segona volta de les eleccions municipals.  El Partit dels Treballadors (PT), que durant dècades va créixer al compàs de la insatisfacció d’una part de la societat, tampoc té raons per celebrar: no controlarà cap capital estatal. Els vencedors de la contesa són els partits de centredreta, entre els quals el PSDB, que continuarà administrant São Paulo, la ciutat més gran del país (12,5 milions d’habitants) amb la reelecció de Bruno Covas, que va guanyar amb gairebé el 60% dels vots. «Governarem per a tothom», va prometre Covas, que ja s’anota en la carrera per a les presidencials.

Bolsonaro sabia per endavant que, a diferència del 2018, les urnes aquesta vegada no li donarien cap alegria. Ni tan sols li va anar bé a Rio de Janeiro, la ciutat on va acumular més poder polític després del seu discurs a favor de la «mà dura» contra la delinqüència. El seu candidat, el pastor evangelista Marcelo Crivella, va fracassar en l’intent de ser reelecte malgrat el suport explícit del mandatari. Eduardo Paes tornarà a administrar la «ciutat meravellosa», per a disgust del clan presidencial.  «¿Vaig fer una caravana per a algú, un míting per a algú, una marxa per a algú? Silenciosament vaig prestar el meu nom a alguns candidats», va dir Bolsonaro per desenganxar-se del fracàs.

La politòloga Vera Lúcia Chaia no té dubtes: el president ha sigut «el gran perdedor» de la jornada electoral. «La radicalització, la intolerància, l’anticientifisme, van portar el votant a expressar-se críticament». Aquest rebuig, afegeix, va acabar afavorint el centre polític. El diari ‘Estado’ va advertir no obstant que s’equivoquen els que pensen que el bolsonarisme no reaccionarà per preservar el poder.

El retrocés de l’esquerra

Notícies relacionades

El Brasil ha acumulat 6,3 milions d’infectats i 173.000 morts per Covid-19. La pandèmia ha provocat estralls econòmics. Tot i així, el malestar col·lectiu no ha pogut ser capitalitzat per l’esquerra, que sembla trobar-se en un procés de dràstic recanvi davant el retrocés del PT que ni tan sols la figura de Luiz Inacio Lula da Silva va poder frenar. Guilherme Boulos, del  Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), va obtenir el 40% dels vots en les eleccions paulistes. Malgrat la seva derrota, va assenyalar el diari ‘Folha’, ha convertit el seu partit, un despreniment del PT el 2003, en «un dels actors polítics indispensables en la costura d’un eventual front ampli d’esquerra» contra la reelecció de Bolsonaro el 2022.

La comunista Manuela D’Ávila, que durant la seva campanya electoral va ser recolzada per bona part dels artistes d’aquest país, va perdre per poc a Porto Alegre. «Sabem que el Brasil és un país masclista i amb prejudicis. Les campanyes van patir un gran atac de ‘fake news’. La dona sempre és criticada i sempre té un estereotip», va opinar Chaia.