NOVA FIGURA POLÍTICA
Guilherme Boulos, ¿el nou Lula?
Dirigent del Moviment dels Treballadors sense Sostre, ha aconseguit passar a la segona volta electoral a São Paulo i es consolida com un nou lideratge d'esquerra
zentauroepp55850760 ame7666 sao paulo brasil 12 11 2020 guilherme boulos 201117191306 /
¿El Brasil cova un nou Lula malgrat aprofundir el seu gir conservador? La pregunta està en la ment de diversos analistes des del moment en què Guilherme Boulos, del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), va ser elegit juntament amb Bruco Covas per a la segona volta electoral del 29 de novembre que decidirà qui administrarà São Paulo, la ciutat més important del gegant sud-americà. Professor, filòsof i, abans que res, líder del Moviment dels Treballadors sense Sostre (MTST), Boulos, de 38 anys, no només ha tret de la carrera pel control del municipi més ric Celso Rusomano, el predicador evangelista que invocava el nom de Jair Bolsonaro. Ha irromput amb una força desconcertant a la mateixa São Paulo, que quatre dècades enrere va veure emergir Luiz Inácio Lula da Silva durant la històrica vaga dels treballadors metal·lúrgics. Caetano Veloso i Chico Buarque, dues llegendàries figures de la música brasilera, així com l’actor Wagner Moura, l’han recolzat amb entusiasme.
Diumenge passat el van votar més del 20% dels paulistes. La popularitat que ha assolit Boulos ha afavorit al seu torn el creixement del seu partit. Erika Hilton, de 27 anys, és la primera dona trans negra del Brasil a ser electa regidora d’un ajuntament. «Aquesta victòria significa una bufetada en el sistema transfòbic i racista», va dir la flamant edila de São Paulo. Boulos va mirar de treure’s importància al referir-se a l’assoliment de Hilton. El politòleg Cláudio Couto, de la Fundació Getúlio Vargas, creu no obstant que ha sorgit «un nou líder en el camp progressista». Tot i que perdi en la segon tornada, «ja va guanyar les eleccions en cert sentit». Una percepció similar ha tingut el diari ‘Folha’: els comicis municipals poden haver sigut «el cant del cigne» d’una generació del Partit dels Treballadors (PT) que Lula va fundar en el cordó industrial als anys 80 i va arribar a governar 12 anys el Brasil.
De moment, Lula i el seu entorn han decidit recolzar sense objeccions Boulos a les urnes i començar a treballar junts per impedir la reelecció de Bolsonaro el 2022. En rigor, el PSOL és un despreniment del PT. Diversos dirigents intermedis van decidir marxar el 2004 quan Lula va arribar al poder en aliança amb un sector de la centredreta i, van dir llavors, va abandonar part del seu programa polític. En aquell moment, Boulos tenia 26 anys i una incipient inserció acadèmica. Amb el pas dels anys, va canviar la investigació pels moviments socials. «El sistema no dona alternatives per a les persones que no tenen accés als drets bàsics», va dir sobre la seva defensa dels 25.000 homes i dones que viuen a la intempèrie a una São Paulo on hi ha 40.000 cases abandonades. La megalòpolis, ha insistit, necessita portar a terme un pla de creació de vivendes populars.
Bo en les xarxes socials
Notícies relacionadesBoulos no té l’oratòria de Lula però ha sabut introduir en els debats públics nombrosos temes d’actualitat en les xarxes socials que sempre van ser un caldo de cultiu del bolsonarisme. En aquests espais on preval la difamació ha plantejat problemes com els dels treballadors precaritzats i la necessitat de superar les antinòmies entre els barris acomodats i els marginals. D’acord amb la premsa paulista, el candidat del PSOL s’ha inspirat en les polítiques de La França Insubmisa i l’esquerra portuguesa.
La visibilitat del PSOL es va fer més intensa com a conseqüència d’una tragèdia: l’assassinat de la regidora carioca Marielle Franco, el 2018. Igual com Franco en el seu moment, Boulos és objecte d’una profunda aversió per part de l’extrema dreta brasilera. Alhora, ja ha començat a rebre atacs de sectors que no simpatitzen amb el capità retirat però que odien la possibilitat d’una regeneració de l’esquerra. «Boulos és Lula amb bòtox; mai creguis un PSOL moderat», va escriure l’empresari i bloguer Ricardo Kertzman a la revista ‘Istoé’. «Ell creu i promou la invasió contra la propietat privada i està en contra de qui treballa i produeix». El dimoni ha trobat un altre rostre. H
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La recepta d’Erra "S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"
- LA INTRAHISTÒRIA DE LA CONTINUÏTAT DE XAVI El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça
- CRISI HÍDRICA A CATALUNYA El final de l’emergència més a prop
- Tones de deixalles en una zona protegida del Besòs
- HANDBOL El Barça torna a guanyar el PSG i segella la sisena Final Four seguida
- col·loqui David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"
- SUCCESSOS Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Mobilitat compartida La IA, la millor amiga del Bicing
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"
- EL GP DE F1 DE MIAMI Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton