ALS 81 ANYS

Mor l'expresident argentí Fernando de la Rúa

"La seva trajectòria democràtica mereix el reconeixement de tots els argentins", diu Macri després d'anunciar la defunció

Va ser el cap d'Estat que va aplicar el 'corralito' financer i l'estat de setge per aturar el col·lapse econòmic

fernando-de-la-rua-argentina

fernando-de-la-rua-argentina

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

L’expresident argentí Fernando de la Rúa ha mort aquest dimarts a Buenos Aires als 81 anys, tot just unes hores després d’haver sigut hospitalitzat. "Lamento la mort de l’expresident Fernando de la Rúa. La seva trajectòria democràtica mereix el reconeixement de tots els argentins. Acompanyem la seva família en aquest moment", va dir l’actual president, Mauricio Macri, en el seu compte de Twitter. El record de bona part de la societat relaciona De la Rúa amb el “‘corralito’ financer" amb el qual va intentar aturar l’inevitable col·lapse econòmic que el va obligar a dimitir a finals de 2001. Abans d’abandonar la seu del Poder Executiu en helicòpter, havia decretat l’estat de setge. Les protestes contra les mesures que va intentar dur a terme el seu ministre d’Economia, Domingo Cavallo, van provocar 33 morts.

"Diuen que soc avorrit". Així es va autodefinir De la Rúa durant la campanya electoral que el va portar a la presidència el 1999. La seva carrera política havia començat de manera tan precoç com exitosa. El 1973 es va convertir en el senador més jove de la història republicana quan, en nom del seu partit, la Unió Cívica Radical (UCR), va derrotar a les urnes el peronista d’ultradreta Marcelo Sánchez Sorondo. Des d’aquell moment, De la Rúa, un advocat de províncies i moderat a l’extrem, va quedar associat a la idea del "mal menor" en la política argentina. 

Durant l’última dictadura (1976-83) no va tenir cap paper dins del seu partit i es va refugiar principalment en l’activitat privada. Després de la derrota dels militars davant la Gran Bretanya durant la guerra de les Malvines, el país va iniciar la seva transició institucional. Va ser llavors quan De la Rúa li va disputar sense sort el lideratge del partit a Raúl Alfonsín, que encarnava en aquell moment les aspiracions de renovació progressista del radicalisme.

UNA CARRERA ASCENDENT

Va ser diputat el 1991, senador un any més tard i el primer cap de Govern de la ciutat autònoma de Buenos Aires, el 1996, el trampolí de la seva batalla per la presidència en una aliança amb el centreesquerra que es va trencar pocs mesos després d’assumir el càrrec.  Els publicistes el van mostrar com algú que reconeix la seva falta de carisma però en el qual els argentins podien confiar. En rigor, ‘Chupete’, com se'l coneixia, era un polític molt desconfiat, fins al punt que durant la seva presidència va delegar en Antonio, el seu fill gran i llavors nòvio de la cantant colombiana Shakira, alguns dels temes estratègics de la gestió. D’acord amb els relats periodístics de l’època, el president va decretar l’Estat de setge seguint el seu consell. La presidència va acabar de manera abrupta.

De la Rúa va cavar la seva tomba política des del moment en què va decidir continuar el model econòmic del seu antecessor, Carlos Menem, que equiparava el valor del dòlar al del peso, la moneda nacional. L’anomenada "convertibilitat monetària" el va obligar primer a un ajustament fiscal sever que va implicar la reducció de les pensions i els salaris. Quan el Fons Monetari Internacional (FMI) es va negar a un nou préstec, al Govern no li va quedar cap altra alternativa que el ‘corralito’. Gairebé dues dècades més tard, Macri aplica les mateixes restriccions de la despesa pública però l’FMI ha après la lliçó i ha invertit més de 50.000 milions de dòlars a l’Argentina per enfrontar la seva severa crisi econòmica.

Notícies relacionades

Els últims mesos de De la Rúa en la presidència van ser d’un declivi que va concloure amb la seva pujada a un helicòpter. Un programa televisiu, ‘Show match’, es burlava d’ell de manera descarnada a través d’un imitador.  Per atenuar els efectes de la burla, el mateix president va aparèixer una nit davant el seu imitador. Però el De la Rúa real es va equivocar en l’estudi televisiu en més d’una oportunitat, enfonsant encara més la seva imatge.  El mandatari sempre s’ha sentit víctima d’una conjura del peronisme que el va treure del poder. En diverses ocasions va donar suport a Macri. El seu partit, l’UCR, forma part de la coalició de Govern. "El balanç és totalment positiu", va dir.

Al dimitir, l’Argentina va enfrontar una crisi històrica amb sis presidents en pocs dies. Ja no hi havia lloc en la política per a De la Rúa. Va abandonar per complet l’activitat pública. Només va tornar a convertir-se en notícia pels seus problemes de salut. Al conèixer-se la seva defunció, l’expresidenta Cristina Kirchner i diferents dirigents del peronisme i el radicalisme, van expressar les seves condolences a la família.

Temes:

Buenos Aires