El recolzament a Maduro s'esquerda al front militar

 “Ningú pot donar-nos un ultimàtum”,va dir Nicolás Maduro a la CNN Türk en resposta a l’exigència de la UE de convocar eleccions. Després se’n va anar a supervisar exercicis militars al Fort Paramacay, a càrrec de la 41 Brigada Blindada, i els va qualificar de “els més importants de la història de Veneçuela” i una demostració del “poder d’una Força Armada amb capacitat operativa, de combat, de defensa”. Dissabte semblava un dia d’èxits. El Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides s’havia negat a acompanyar els EUA en la seva política contra Caracas. Però l’alegria va durar poc. El coronel José Luis Silva, que com a premi a la seva lleialtat exercia des del 2014 com a agregat militar ni més ni menys que a Washington, decidia desconèixer la seva autoritat presidencial i avalar la interinitat de Juan Guaidó, que,  enfortit pel recolzament internacional, posa més pressió i ofereix una amnistia als militars que li girin l’esquena a Maduro.

Silva no va fer altra cosa que donar suport als rumors que s’estenen per Caracas sobre esquerdes i intensos debats a diversos estaments del front castrense, el principal suport de Maduro. “El meu missatge és per a tots els militars, per a tots els que porten armes, que sisplau no ataquem el poble. Nosaltres també som del poble”, va dir el desertor, que també va explicar que “continua sent l’agregat de Defensa de Veneçuela”, subordinat “al Govern legítim, no a l’il·legítim”.

El cas Silva mostra d’un costat la rapidesa amb què ha començat a moure’s Elliot Abrams, el vell falcó republicà a qui l’administració Trump va designar com a encarregat del tema veneçolà. Després de la ruptura de les relacions amb els EUA i l’ordre donada per Maduro a tot el personal diplomàtic, Silva no només es va quedar a “territori enemic”:  va posar en una dificultat severa el ministre de Defensa, el general Vladimir Padrino López, a qui suposadament representava davant del Pentàgon. López va ser l’encarregat d’afirmar el suport a Maduro hores després que Guaidó s’autoproclamés president “encarregat” en la seva condició de màxima autoritat de l’Assemblea Nacional i amb la benedicció nord-americana. 

La inquietud de la “família militar” no només es reflecteix a les desercions de sotsoficials i soldats que ja no accepten uns salaris tan magres i les sancions i l’empresonament d’oficials superiors per dissidències amb la jerarquia. El cop de porta de Silva es coneix uns dies després de l’alçament fallit dut a terme per uns 30 uniformats com a part d’un intent de cop d’Estat, segons el madurisme. Alhora, a les xarxes socials s’escampen pronunciaments d’exmilitars chavistes que fa anys que han trencat amb Maduro i que entreveuen un nou moment polític al país a partir del desafiament de Guaidó.

Chavistes dissidents

L’exministre d’Alimentació i Transport d’Hugo Chávez, el major general Hebert García Plaza, s’ha mostrat actiu aquests dies a Twitter: “El sol fet que Espanya i altres Governs del món demanin la convocatòria d’eleccions, significa que a Veneçuela hi ha un buit de poder. Cada dia que passa Guaidó és més legítim.  El temps conspira contra Maduro per la qual cosa hem d’estar atents a les seves forassenyades accions”. Miguel Rodríguez Torres va ser ministre de l’Interior i del Servei Bolivarià d’Intel·ligència (Sebin) de Chávez, a més d’un protagonista de la fracassada insurrecció que li va donar notorietat nacional. El 2014 va trencar amb Maduro. Mesos enrere creia que “les condicions objectives d’un cop d’Estat avui són 100 vegades superiors a les del 4 de febrer” (de 1992). El van acusar de tenir contactes amb la CIA i va tenir problemes amb la justícia. Rodríguez Torres va formar el Movimiento Amplio Desafío De Todos (DDT). El chavisme dissident, va assenyalar aquesta petita agrupació, no té perquè estar “amagat, penedit o humiliat per un pensament que teníem i que avui s’està desfent, perquè el problema es tracta d’un home”, en al·lusió a Maduro.

Notícies relacionades

Veneçuela rebutja l'ultimàtum d'Europa: «¿Vuit dies de què?»

Veneçuela afirma que els EUA han retirat el seu personal diplomàtic a Caracas

És en aquest context que l’oposició, amb Guaidó al capdavant, promou des del Congrés, a qui el Tribunal Suprem considera en desacatament, una llei d’amnistia per als militars  que decideixin “acatar la Constitució” de 1999. 

L’oposició no va triar el camí de l’amnistia per un sentit pietós ni de benevolència. De fet, Guaidó va participar d’una missa d’homenatge als caiguts per les bales estatals durant les últimes protestes. El que es busca amb aquesta llei de l’AN és afeblir o fracturar el llaç que uneix el president i les Forces Armades. De fet, Silva va ser el primer d’emparar-se amb aquest text. ¿Hi haurà un efecte cascada entre els quadres mitjans? Aquest diumenge, el document va ser entregat a diversos destacaments de Caracas. El diputat Ivlev Silva, i un grup de dirigents estudiantils el van portar a un grup de funcionaris de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB). Com que hi havia càmeres, els uniformats no van dubtar a cremar-lo davant dels presents.