Veneçuela rebutja l'ultimàtum d'Europa: «¿Vuit dies de què?»

El cèrcol internacional s’estreny sobre el president veneçolà, Nicolás Maduro. Els grans països europeus –Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit, als quals s’han sumat Portugal i Holanda– li han donat aquest dissabte vuit dies de termini perquè convoqui eleccions o, altrament, reconeixeran com a president l’autoproclamat Juan Guaidó, que ja compta amb el reconeixement del dirigent nord-americà, Donald Trump. 

A les 12 del migdia, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut a la Moncloa per donar a conèixer l’ultimàtum, en una declaració en què ha defensat, a més, que Guaidó lideri la transició cap a unes eleccions "lliures", com a cap de l’Assemblea Nacional veneçolana. Amb aquesta decisió, ha recalcat Sánchez, no es busca "posar i treure governs", sinó aconseguir la democràcia des d’unes "eleccions justes, lliures i transparents".

A aquesta posició "clara" anunciada pel cap de l’Executiu i a l’ultimàtum s’han afegit posteriorment França, Alemanya, el Regne Unit, Holanda i Portugal. El president francès, Emmanuel Macron, ho ha fet de forma gairebé immediata després de la intervenció de Sánchez . L’oficina de l’alta representant per a política exterior de la Unió Europea (UE), Federica Mogherini, ha emès després un comunicat en què es demanen eleccions "en els pròxims dies", sota l’amenaça de reconèixer Guaidó en cas contrari.

Sense marxa enrere

Fonts governamentals espanyoles han aclarit que la decisió de reconèixer Guaidó "no té marxa enrere" i que només té l’excepció dels vuit dies anunciats, un termini "negociat amb altres països”. En la seva declaració a la Moncloa, el mateix Sánchez ha assegurat que Espanya ha estat treballant des de dimecres passat amb "cautela, responsabilitat i fermesa" en la configuració d’una resposta europea, una actitud "coherent" amb la relació especial entre Espanya i Veneçuela.

"La UE reclama encaridament la celebració d’eleccions presidencials lliures, transparents i creïbles d’acord amb els estàndards democràtics internacionals i l’ordre constitucional veneçolà", assenyala el text de Mogherini, que ha sigut objecte d’una intensa negociació en les últimes hores. "En absència d’un anunci per a l’organització de noves eleccions amb les garanties necessàries en els pròxims dies, la UE emprendrà més accions, incloent-hi la qüestió del reconeixement del lideratge al país en línia amb l’article 233 de la Constitució veneçolana”, afegeix sense esmentar expressament Guaidó.

La declaració s’ha fet pública hores després de la compareixença de Sánchez, que ha optat per no esperar que Mogherini acabés de negociar el text amb els Vint-i-vuit per anunciar el camí que prendran Madrid i la resta de grans capitals europees si el règim de Caracas no convoca comicis en els pròxims dies.

Les resistències d’Itàlia, segons fonts diplomàtiques, han impedit reflectir l’ambició que els grans països volien imprimir al text comunitari. Amb l’objecte del consens i la unitat –la UE només pot adoptar posicions comunes en matèria de política exterior per unanimitat–, la solució ha sigut incloure una formulació més ambigua –"en els pròxims dies"– i no esmentar explícitament Guaidó.

Maduro, sense legitimitat

El text es fa, en tot cas, ressò de les "massives manifestacions" a Veneçuela dels últims dies, respostes per les autoritats amb "una violència indiscriminada" que ha causat "la tràgica mort de nombroses persones i molts més ferits i detinguts". I torna a recordar que les eleccions presidencials de l’any passat "no van ser lliures, justes ni creïbles" i que "van desposseir Nicolás Maduro de legitimitat democràtica". 

En aquest sentit, tornen a remarcar el seu suport a l’Assemblea Nacional, perquè és la institució democràtica de Veneçuela i els seus poders han de ser restablerts i respectats, incloent-hi les prerrogatives i la protecció dels seus membres. 

En el Consell de Seguretat de l’ONU, reunit a Nova York, el ministre d’Afers Exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, ha rebutjat l’ultimàtum europeu. "Europa, ¿donant-nos vuit dies de què?”, s’ha preguntat, acusant els Estats Units d’"estar al capdavant" del "cop d’Estat" i de dictar les ordres "a l’oposició veneçolana" i "als estats satèl·lits", informa Ricardo Mir de Francia.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

El xoc entre els Estats Units i Rússia ha centrat el debat sobre Veneçuela a l’ONU . Mentre el representant rus, Vassily Nebenzia, ha denunciat que la situació creada per Guaidó és un "trencament del dret internacional", el canceller nord-americà, Mike Pompeo, ha descrit el Govern del successor d’Hugo Chávez  com un "estat mafiós i il·legítim" i ha instat altres països a donar suport a Guaidó com a primer pas perquè Veneçuela pugui transitar cap a la democràcia.

Segons publica ‘The Washington Examiner’, un diari conservador de la capital nord-americana, la Casa Blanca estaria preparant un pla per oferir una sortida airosa i segura a Maduro en cas que accepti abandonar de forma pacífica el poder, una possibilitat que en aquests moments sembla molt remota. Maduro no només manté el recolzament de la plana major de l’Exèrcit veneçolà, sinó que compta també amb poderosos aliats internacionals; entre d’altres, la Xina, Rússia i l’Iran.