Sense immigrants, un país a mig gas

«Els immigrants són la columna vertebral de la indústria de la restauració i són absolutament essencials per a les nostres operacions diàries», es llegeix a la porta del restaurant Red Apron de Washington. «Recolzem els nostres empleats, així com els milers de treballadors d’altres restaurants de la regió que estan exercint el seu dret a la protesta i a l’assemblea pacífica». Cartells similars penjaven ahir de molts establiments dels Estats Units, on centenars de comerços, col·legis i restaurants es van sumar a la vaga convocada per protestar contra les polítiques immigratòries de Donald Trump. No va ser més que un aperitiu secundat parcialment, però el país es va poder fer una idea de què seria de la seva economia sense els immigrants.

La crida va sorgir a les xarxes socials i va tenir repercussió en ciutats com Filadèlfia, Houston, Phoenix, Washington i Minneapolis. «Un dia sense immigrants», proposava el pasquí, que no només feia una crida a absentar-se de la feina o a tancar negocis, sinó també a boicotejar les compres, no posar gasolina o a deixar els nens a casa. «Senyor president, sense nosaltres i la nostra aportació aquest país es paralitza», deia el cartell que cridava a la vaga. Només a la capital van tancar mig centenar de restaurants i molts altres només operaven a mig gas. Al menjador del Senat, les hores d’obertura es van reduir i cadenes com és ara Sweetgreen van secundar completament la protesta.

A Merzi, un restaurant de menjar ràpid hindú, cinc dels seus 14 treballadors no es van presentar a treballar. Quatre són hispans i l’altre, etíop. «Els vam dir que es podien prendre el dia lliure perquè l’empresa recolza la vaga, és una protesta necessària», va explicar el director d’operacions, Ricky Dobbs. «Aquest país funciona en part gràcies als immigrants, així ha sigut des del principi de la nostra història. L’Administració de Trump els està utilitzant com a boc expiatori, que és una manera molt simplista d’abordar un problema complex». A la protesta també s’hi va sumar el conegut xef espanyol José Andrés, que va tancar la meitat dels seus restaurants a la regió de Washington.

«La comunitat llatina està espantada, hi ha molta confusió», va dir Rubén García, el director de creativitat de Think Food Group, l’empresa que gestiona els restaurants d’Andrés. «El missatge de Trump és molt agressiu i hostil envers els immigrants», va afegir aquest espanyol que acaba d’obtenir la ciutadania nord-americana. Aquesta hostilitat va ser un dels eixos de la campanya del nou president nord-americà, que poc després d’arribar al poder va firmar decrets per construir el mur a la frontera de Mèxic i per eixugar el finançament a les anomenades ciutats santuari, les urbs que protegeixen els immigrants i es neguen a cooperar amb les autoritats federals per deportar els indocumentats. Més tard va intentar sense èxit tancar les fronteres als refugiats i als viatgers de set països musulmans.

Inquietud per  les batudes

Les batudes dels últims dies no han fet més que augmentar aquesta inquietud. Els rumors abunden i també les històries de mainaderes o treballadores domèstiques que truquen plorant per dir que no aniran a treballar perquè han sentit que es prepara una batuda al seu barri per arrestar immigrants. Algunes de les coses que estan passant són realment poc habituals. Aquesta setmana, una mexicana sense papers va ser detinguda en un jutjat de Texas al qual  va anar per sol·licitar una ordre d’allunyament contra el seu nòvio per maltractament. «Això té un increïble efecte intimidatori per a totes les víctimes d’algun crim que no tenen papers», ha dit la fiscal del comtat d’El Paso, Anne Bernal.

Trump ha acusat els indocumentats de prendre la feina als nord-americans, depreciar els salaris i ser una font de la criminalitat. Però diferents estudis suggereixen que els uns i els altres són essencials per a l’economia dels Estats Units. El Pew Research va estimar fa un parell d’anys que el país dona feina a 8,4 milions de sensepapers, el 5.4% de la força laboral. Indústries com l’agricultura, la producció alimentària, els serveis de neteja o els restaurants gairebé es paralitzarien sense ells. Només a pagès representen entre el 53% i el 70% de la mà d’obra, segons la mateixa font.

Impostos i consum

Els detractors dels immigrants solen esgrimir que el cost que suposen pels serveis que reben és més gran que els beneficis que aporten amb els seus impostos i el seu consum. Però un estudi del 2007 de l’Oficina Pressupostària del Congrés ho contradiu. «En el transcurs de les últimes dues dècades, la majoria d’esforços per estimar l’impacte fiscal de la immigració han arribat a la conclusió que, a llarg termini i en termes agregats, els ingressos per la tributació dels immigrants, tant legals com il·legals, excedeixen els costos dels serveis que reben».

Notícies relacionades

Una protesta contra la política migratòria de Trump tanca diversos restaurants als EUA

Trump es defensa amb un virulent atac a la premsa

L’aturada no sols es va notar ahir en comerços i restaurants. A la capital, van tancar alguns col·legis concertats. Un d’ells, el Latin American Montessori, va enviar una circular als pares justificant la mesura per la quantitat de professors que pensaven sumar-se a la vaga. 

Del que no hi ha dubte és que la inquietud s’ha instal·lat en moltes comunitats del país. «Hi ha una por terrible a l’acceleració de les deportacions», va dir Jorge González, un obrer salvadorenc que es va presentar a la feina però va exercir el seu dret a no treballar. «Aquesta gent ens necessita per a moltes coses i és necessari que els ho recordem».