Trump es defensa amb un virulent atac a la premsa

La Casa Blanca s’ha convertit amb Donald Trump en un escenari d’espectacles inclassificables als quals ahir es va sumar un capítol més. El president va convocar per sorpresa una roda de premsa, en principi per anunciar la selecció del seu nou nominat per a la cartera de Treball després de la retirada del seu polèmic primer candidat per al càrrec. Però després de despatxar en unes poques frases l’anunci sobre Alexander Acosta, que si és confirmat serà el primer hispà en el seu Gabinet, Trump es va submergir en els 77 minuts següents en una diatriba plena de ferotges atacs a la premsa (menys alguna excepció de mitjans que li són més favorables) i d’una encesa defensa dels primers 28 dies de la seva Administració.

  

 Trump va ser pur Trump: formal en els escassos moments en què va llegir notes que portava escrites; grandiloqüent, excessiu, erràtic i a vegades inconnex quan va improvisar, que va ser gran part del temps. Però amb la seva estratègia de comunicació va tornar a ser efectiu respecte al seu objectiu: va aconseguir que les notícies desfavorables que han dominat les dues últimes setmanes de la seva jove presidència (el fre dels tribunals al seu veto a refugiats i immigrants de països musulmans i les sospites sobre els contactes de membres del seu equip amb Rússia durant i després de la campanya electoral) quedessin en un segon pla tot i centrar una gran part dels interrogants que li van plantejar els periodistes.

NOVA ORDRE EXECUTIVA

Respecte al veto, Trump va tornar a criticar el «mal tribunal» que va prendre la decisió de deixar-lo en suspens i va anunciar per a la setmana que ve una nova ordre executiva «per protegir de forma àmplia el país». Aquesta ordre estarà feta, va dir, «a la mesura» del fre judicial, que va qualificar d’«incorrecte» i que no va aclarir si recorrerà. La setmana passada ja havia anunciat que arribaria aquesta nova ordre. De fet, havia dit que la promulgaria aquesta setmana.

  

 Respecte a les ombres sobre els possibles contactes amb Rússia mentre Moscou estava interferint en la campanya electoral nord-americana (una ingerència que consideren provada els serveis d’intel·ligència nord-americans i per la qual Barack Obama va imposar sancions), Trump va tornar a negar-los. Novament va acusar la premsa d’estar prodigant «informació falsa» i va qualificar d’«acudit» algunes de les coses publicades. I va preferir centrar-se a denunciar les filtracions que han originat els articles, prometent que seran investigades i perseguides pel Departament de Justícia.

    

En aquests intercanvis va deixar algunes afirmacions incomprensibles, com que «les filtracions són reals, les notícies són falses». I la vehemència del seu atac a la premsa i a les filtracions es va transformar en un «no que jo sàpiga» quan se li va demanar que respongués categòricament a si algú del seu equip va estar en contacte amb Moscou.

    

Respecte a la dimissió del general Michael Flynn –el seu assessor de seguretat nacional que va abandonar el càrrec dilluns, tres dies després que 'The Washington Post' publiqués un article on es va ratificar que havia parlat durant la transició amb l’ambaixador rus a Washington, entre altres coses de les sancions d’Obama–, Trump va insistir que li va demanar la renúncia per «no donar les dades» al vicepresident Mike Pence. «No va fer res malament», va dir. Unes hores després, el 'Post' informava en exclusiva que Flynn va mentir en la seva entrevista amb l’FBI, cosa que seria un delicte. El president va negar haver indicat a Flynn que parlés de les sancions.

L’«EMBOLIC HERETAT»

Clarament exasperat per les informacions que recullen el caos de la seva Casa Blanca i els revessos de les seves primeres setmanes, Trump es va defensar assegurant que va heretar «un embolic, al país i a fora». Va reiterar insults a la premsa com els de «deshonesta» i «fora de control» i es va mostrar impassible davant de les preguntes de si no el preocupa estar minant la confiança en una premsa lliure i en la primera esmena. La seva posició va ser: «Vull fer una presentació directament al poble americà amb la premsa present perquè molts dels periodistes de la nostra nació no diran la veritat i no tracten la meravellosa gent d’aquest país amb el respecte que es mereix».

Notícies relacionades

Sense immigrants, un país a mig gas

Els EUA tornaran a permetre la venda d'armes a persones amb problemes mentals

  

 La seva versió va ser que «no hi ha hagut un president que hagi fet tant en tan poc temps» com ell i que la seva Administració «està funcionant com una màquina ben ajustada». Va citar un sondeig on l’aprovació arriba al 55% (encara que la mitjana d’enquestes de RealClearPolitics situa aquest índex en el 44,6% enfront del 50.3% de desaprovació). Va assegurar que la premsa el tracta amb «odi». I va tornar a vanagloriar-se del seu triomf en el col·legi electoral, assegurant que va ser el més gran des de Ronald Reagan. Quan un reporter li va indicar amb dades que el que estava dient no era veritat, Trump va contestar: «No ho sé, aquesta és la informació que m’han donat».