La policia deté quatre persones relacionades amb l'atemptat de Berlín

La policia alemanya segueix estrenyent el setge sobre Anis Amri, el jove tunisià de 24 anys a qui es considera autor de l'atemptat que dilluns a la nit va causar 12 morts i 48 ferits a Berlín a l'encastar a gran velocitat un camió contra el popular mercat nadalenc de Breitscheidplatz. Aquest matí les autoritats han detingut quatre persones a Dortmund, al nord-oest del país, que estarien presumptament relacionats amb el pitjor atac terrorista que ha viscut la capital d'Alemanya.

Segons ha avançat la policia, cap dels detinguts és Amri, la persona més buscada d'Europa en aquests moments. La captura d'aquests subjectes, dels quals no ha transcendit encara més informació, s'emmarca dins l'operació terrorista que les forces de seguretat alemanya han desplegat. A primera hora del matí fins a 100 policies han registrat un alberg per a refugiats a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, al nord-oest del país i on el presumpte autor de l'atemptat hauria residit durant aquest 2016. Al març les autoritats d'aquest ‘land’ van iniciar una investigació contra Amri “davant les sospites de la preparació d'un acte criminal greu contra la seguretat de l'Estat”.

La policia també ha portat a terme registres infructuosos en dos domicilis del barri berlinès de Kreuzberg. Se sap que el presumpte autor de la massacre hauria fet de camell al parc de Görlitzer, al centre d'aquest barri. Aquest dimecres, la fiscalia alemanya va oferir una recompensa de 100.000 euros a qui proporcionés informació que ajudés a la detenció del principal sospitós. Des de Tunísia, el seu suposat país d'origen, la família d'Amri li ha demanat al jove que s'entregui a les autoritats per determinar la seva responsabilitat en els fets que han castigat el cor d'Europa.

Amri és relacionat amb Abu-Walaa, la principal figura del radicalisme gihadista i a qui la policia ha considerat el líder del grup terrorista Estat Islàmic a Alemanya. Encara que la investigació oficial no ho ha pogut contrastar amb dades, el Daesh (nom amb què es coneix EI) va reivindicar dimarts un atemptat que pel seu 'modus operandi' recorda el brutal atac comès a Niça, França, el 15 de juliol.

ENDURIR LA DEPORTACIÓ

Les noves informacions sobre el cas d'Anis Amri han reobert el debat sobre la deportació. El sospitós perseguit per la policia estava classificat com a subjecte “perillós” des del desembre de l'any passat, i se li seguia la pista. Segons va avançar ‘Der Spiegel’, a l'estiu la justícia alemanya van decidir que havia de ser deportat i el van traslladar a un centre de detenció, però problemes burocràtics amb Tunísia van paralitzar el procés i eventualment Amri hauria quedat lliure. Ara, després de tota aquesta sèrie de complicacions, l'autor o els autors de l'atemptat estan fugits “armats i violents”, com va apuntar el cap de la policia de Berlín, Klaus Kandt.

Notícies relacionades

¿Què ha fallat abans i després de l'atemptat de Berlín?

Fico segueixa l’uci "molt greu" després de ser operat per segon cop

Això ha tornat a donar ales als sectors més crítics contra la cancellera Angela Merkel. La política migratòria que ha defensat a capa i espasa es troba ara davant el seu test més sever. Si dimarts el president de la CSU -els seus aliats conservadors de Baviera-, Horst Seehofer, va demanar endurir les polítiques migratòries i de seguretat, aquest dijous el diputat Stephan Mayer ha demanat estendre el temps de detenció de persones en cas de deportació aprofitant el fet que Amri s'havia pogut moure lliurement per Alemanya i marcar Tunísia com a “país d'origen segur” per així facilitar la deportació dels seus ciutadans.

Davant la pressió de la CSU, el vicepresident dels socialdemòcrates (SPD), Ralf Stegner, ha rebutjat les peticions per endurir la política migratòria impulsada de la mà de Merkel des de Berlín. “Creure que es pot aconseguir alguna cosa amb una mica de duresa és un disbarat”, ha apuntat aquest dijous en una entrevista al canal públic ZDF. Davant les crítiques rebudes per membres de la CDU, Stegner també ha rebutjat la introducció de zones de trànsit a les fronteres que actuarien com a filtre per rebaixar l'arribada de refugiats.