Arriben els Stones, terratrèmol a l'Havana

Ses satàniques majestats aterren a la ciutat, on aquest divendres ofereixen un esperat concert gratuït a l'aire lliure

abertran33305160 hab01  la habana  cuba   24 03 2016   la banda bri160325164624

abertran33305160 hab01 la habana cuba 24 03 2016 la banda bri160325164624 / Alejandro Ernesto

4
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / L'HAVANA (ENVIADA ESPECIAL)

Enrique Carballea sap que plorarà aquest divendres a la Ciudad Deportiva de l'Havana, “pels amics, pels amors, pel temps, perquè se'ns hagi endarrerit tanta bellesa”. Ell és un dels diversos centenars de milers de cubans que s'esperen aquest divendres al barri d'El Cerro de la capital de Cuba, on s'ultimen els preparatius per a un macroconcert dels Rolling Stones a l'aire lliure i gratuït, un autèntic esdeveniment històric. S'espera amb tanta anticipació que fa sentir que Barack Obama, protagonista de l'altra històrica visita aquesta setmana, era un mer teloner.

“No he estat més de 50 anys esperant el president dels Estats Units”, explica Carballea, un destacat productor musical que ha treballat i treballa amb noms clau de la música cubana que inclouen Silvio Rodríguez, Pablo Milanés, Chucho Valdés, Interactivo i Arte Vivo, la primera banda de rock simfònic que es va formar a Cuba als anys 70. “Això sí que serà un abans i un després en el cervell de moltes persones d'aquest país, serà tel·lúric del sistema social cubà”, afegeix.

No exagera. Cuba és un país on ha existit un concepte com el “diversionisme ideològic” per justificar prohibicions més o menys obertes i on es va viure el “quinquenni gris” de 1971 a 1975, quan estratègies i normes burocràtiques per dictar com s'havia de produir la cultura a Cuba van marginar intel·lectuals, artistes i també l'idioma anglès. I és també una nació sotmesa pels EUA des de 1962 a un embargament econòmic i comercial que fins fa poc ha fet impossible que una empresa com AEG, la promotora nord-americana dels Rolling, portés les seves estrelles a l'illa.

JAGGER, ENAMORAT DE L'ILLA

Però ara hi han arribat, cinc mesos després que Mick Jagger visités Cuba i s'enamorés de l'illa i es posessin en marxa complexes negociacions que han donat fruit. “Cuba no hi posa cap recurs econòmic i els Stones ho paguen tot, però el principal problema era la infraestructura i on celebrar el concert”, explica Michel Hernández, el crític musical del diari 'Granma' que va donar al món l'exclusiva del viatge privat de Jagger.

Hernández maneja amb facilitat les dades que demostren un desplegament imponent: els 61 contenidors que hi han arribat els últims dies, un Boeing que hi va aterrar dimarts, les set pantalles i els vuit repetidors de so, el sistema d'àudio totalment nou, els cinc milions de dòlars que es calcula que costa tot... Però sap que el simbolisme d'aquest concert, “per als Stones i per als cubans”, és molt més que el que poden donar els números. “A molts els permetrà saldar deutes amb la seva joventut, amb els seus afectes”, explica.

No és només qüestió de la gent que, com Carballea, se les enginyava fa dècades per escoltar la música prohibida, usant la ràdio curta del seu pare per escoltar clandestinament la ràdio de Miami WQAM, robant-li tres paquets de tabac per donar-los a un mariner que arribava del Japó a canvi d'una edició en japonès de l''Aftermath' dels Stones o aconseguint les còpies pirates que els sempre resolutius i imaginatius cubans feien amb plaques d'alumini i una pasta de plàstic abans que comencessin a córrer els cassets.

"UN IMPACTE ESPECTACULAR"

El concert de ses satàniques majestats també és una cita transcendental per a altres fans del rock més joves a l'illa que segueixen tenint dificultats per trobar el seu gènere (hi ha un programa de ràdio que s'emet a les nou del matí i un de televisió). I entre ells hi ha David Rico, un il·lustrador i músic de 33 anys que canta a Aire Libre, una banda que fa versions de rock i que dimecres va incloure en el seu repertori al bar El Submarino Amarillo 'Satisfaction' i 'Brown Sugar'. “L'impacte d'aquest concert és des de tots els punts de vista espectacular”, deia en un descans de la seva actuació.

En una illa on el domini actual del reaggeton amenaça de fagocitar-ho tot, el concert és fins i tot fonamental per als que prefereixen altres gèneres, com l'electrònica o el hip-hop. “Els Rolling no m'agraden, són uns vells xarucs, però evidentment aniré al concert perquè no tenim gaires oportunitats així”, deia un adolescent de 16 anys que dimecres anava en un autobús mirant amb un amic al mòbil un vídeo del raper nord-americà Wiz Khalifa.

Descarregar-se aquest vídeo, com qualsevol arxiu a Cuba, havia sigut per al noi qüestió de paciència i de diners perquè Cuba té una de les xarxes més dolentes i més pobres, i una de les connexions més prohibitives (a dos euros per hora). I per això els concerts en directe tenen encara més transcendència. Ho diu Carballea: “La gent ho veu tot a través d'una pantalla i està àvida del directe”.

Notícies relacionades

Ja n'hi ha hagut alguns que han demostrat aquesta avidesa, com el d'Audioslave el 2005 o aquest mateix mes el Diplo i Major Lazer, una explosió d'electrònica que va congregar més d'un quart de milió de persones al Malecón. Però molts intueixen que les coses començaran a canviar encara més després de la visita dels Stones i Hernández, el periodista de 'Granma', explica que ja es rumoregen pròxims concerts d'U2 i Paul McCartney.

De moment, no obstant, queda el regal de veure gratis Mick JaggerKeith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood en una cita batejada com 'el concert de l'amistat' que serà gravada i retransmesa en una data encara no determinada per la televisió cubana. Les autoritats han prohibit el consum d'alcohol en el concert i hi haurà poc fum perquè, com explica un consumidor de marihuana, “és impossible trobar res aquests dies a l'Havana per la visita d'Obama i perquè a més aquí la gent no consumeix en públic”. Però hi haurà rock and roll. I balls. I història. I llàgrimes.