Platges tot l'any sota el nivell del mar

Al baixar-hi per carretera, les orelles es taponen. Dels 800 metres d'altura de Jerusalem es passa en tan sols uns 20 minuts als 260 metres per sota del nivell del mar de la ciutat palestina de Jericó. El paisatge es transforma dràsticament. Als marges de la carretera hi apareixen campaments beduïns i, una mica més endins, vetustos refugis d'eremites, com el monestir cristià de Sant Jordi, del segle VI, i el mahometà de Nebi Musa, on els musulmans creuen que està enterrat Moisès.

Així s'arriba fins al mar Mort, situat a la fondalada més gran del planeta (-420 m), a la frontera entre Israel, Jordània i els territoris ocupats palestins. Des de la llunyania, aquest llac salat sembla un miratge, un mar vaporós encaixonat entre els congostos ocres i abruptes del desert de Judea. Amb la boira, les muntanyes es difuminen fins a gairebé des- aparèixer i, al capvespre, canvien de color. Per aquí asseguren que s'alçaven les ciutats de Sodoma i Gomorra fins que van ser arrasades per la ira de Déu.

Aquest no és un paisatge per a grans farres, tot al contrari. El silenci penitent, la monocromia àrida del paisatge i la severitat de les temperatures han atret històricament ascetes i renegats fins a la riba d'aquest mar Pudent, com el van batejar en l'antiguitat pels efluvis pestilents que desprenen en alguns racons els minerals de les seves aigües. Des dels essenis, que van escriure uns manuscrits (del mar Mort) que va trobar un pastor beduí fa 61 anys, fins als rebels jueus que es van immolar als turons de Masada per escapar-se de l'oprobi de la rendició davant els romans.

Aquests dies les úniques legions que ronden per aquest paratge, esquitxat de plantacions de palmeres datileres, són les dels turistes i els autòctons que vénen a banyar-se a les seves aigües terapèutiques. O més ben dit, a flotar-hi, perquè la concentració de sal és tan elevada --nou vegades superior a la del Mediterrani-- que les aigües t'escupen, com si no volguessin saber res dels humans.

Aquest és un mar de platges obertes tot l'any. De fet es disfruten més a la tardor i a l'hivern que a l'estiu, quan les temperatures poden arribar fins als 50 graus. La majoria són privades. S'hi pot entrar, però pagant l'equivalent en xéquels a entre 6 i 10 euros. Un cop a dins, hi ha vestidors, cafeteria, dutxes i gandules. Algunes instal.lacions, com la platja Mineral o el balneari d'Ein Gedi, compten, a més a més, amb piscines d'aigües sulfuroses i cossis per empastifar-se amb el fang que comercialitzen algunes empreses instal.lades a la riba.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

També hi ha platges lliures i agrestes, on es pot practicar el nudisme, sempre que no se sigui palestí. Per als palestins el mar Mort és territori prohibit, malgrat que una bona part transcorre dins de les fronteres de la Cisjordània ocupada.

El mar Mort està malalt. Cada any el seu cabal es redueix un metre. L'ús excessiu per al regadiu de les aigües del riu Jordà que l'alimenten l'està abocant a una mort lenta. Potser algun dia aquí no hi haurà res més que una llera buida. Aleshores sí que podrem parlar d'un verdader miratge.