Menús amb truc

Treballar el menú de migdia és una recomanable –necessària– ocupació. Els cuiners afronten aquestes opcions a preu tancat de dues maneres: recorren a tediosos bàsics per ulcerar estómacs o abandonen fregitel·les i rutines per una creativitat moderada (i possible). Per necessitat, milers de ciutadans s’apunten diàriament al primer-segon-postres (o cafè) per buscar elaboracions variades, saludables i, si pot ser, amb gràcia. I que la pitança costi uns euros que siguin una càrrega suportable per als malmesos comptes corrents. I passa –cada vegada més– que al costat dels plats que verdaderament formen part del conjunt sorgeixen els carregats amb suplement. L’última contrarietat va ser en un lloc on, en teoria, el menú el venien a 13 euros, encara que –entre els segons– hi havia tres viandes amb extra (dos i tres euros de més) i dos de normals. I, a més, els que portaven gravamen estaven anunciats en primera posició. Massa mala fe: hi havia intenció múrria en l’acte. No va ser una badada. Si el client pensava gastar 13 euros –o 16 repetint beguda i amb cafè–, arribar als 19 o 20 significava un altre registre, un altre lloc, una altra voluntat.