El final de l’emergència més a prop

Segons va explicar Mascort, l’emergència per sequera no s’aixecarà en funció d’un percentatge concret d’aigua emmagatzemada als embassaments. És a dir, tal com es va insinuar anteriorment, després d’arribar al 20% o el 28% d’aigua embassada als pantans catalans. El conseller va afirmar que la decisió sobre si relaxar les restriccions es prendrà en funció del total d’aigua present en el conjunt de reserves hídriques del territori. En aquest sentit va recordar que el llindar que planteja el Pla Especial de Sequera per sortir de l’estat d’emergència és arribar als 165 hectòmetres cúbics. Ahir al matí, segons els últims balanços, els embassaments catalans acumulaven 147,69 hm3. Els del sistema Ter-Llobregat, que proveeixen prop de sis milions d’habitants de 202 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i part de Girona, reunien 136,16 hm3 i estan al 22,25% de la seva capacitat.

Mascort va afirmar que, més enllà de les pluges dels últims dies que han arribat de manera directa als pantans, és probable que els pròxims dies les reserves d’aigua augmentin encara més a causa del desglaç del Pirineu i la seva gradual arribada als rius i embassaments catalans. "La setmana que ve, quan tinguem la informació completa, mirarem en quin punt estem i prendrem les decisions que corresponguin", va explicar el conseller durant un acte celebrat a Collserola.

El més ferm possible

Aragonès, per la seva banda, també va fer èmfasi en la necessitat que, arribat el moment, la decisió sobre l’estat d’emergència per sequera sigui el més ferma possible. "Per a mi el més important és no fer un pas endavant i un altre enrere tota l’estona. La decisió que prenguem s’haurà de poder mantenir durant un període el més llarg possible. No tindria cap sentit tornar a l’estat d’excepcionalitat i d’aquí un mes tornar a declarar l’emergència perquè seria una irresponsabilitat", va afirmar en l’acte d’EL PERIÓDICO. En aquest fòrum també va reconèixer la necessitat de relaxar mesures tan aviat com sigui possible per al sector primari, ja que "l’agricultura i la ramaderia són les que estan assumint la major part de l’esforç".

Les pluges de les últimes setmanes han sigut claus per donar un respir als pantans catalans. A principis de març, els embassaments van arribar al seu punt més baix des que hi ha registres: van caure fins al 14% de la seva capacitat, la pitjor xifra anotada al llarg de tota l’emergència per sequera. Ara, dos mesos després, segons els balanços publicats ahir, el conjunt de les conques internes de Catalunya ha assolit per fi el 21,27% de la seva capacitat i els embassaments del sistema Ter-Llobregat, per la seva banda, han superat el 22%. Es tracta de l’augment més significatiu registrat des de l’inici de l’emergència per sequera a Catalunya.

La millora de l’estat dels pantans ja ha permès prendre les primeres mesures per relaxar les restriccions associades al consum d’aigua. Segons es va publicar ahir al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, les abundants precipitacions del mes de març han permès passar d’un estat d’"excepcionalitat" a un d’"alerta" en els 23 municipis situats a la capçalera del riu Llobregat. Això implica una lleu, tot i que significativa, relaxació de les restriccions en el consum d’aigua en aquestes zones. Per exemple, es permet un ús agrícola, ramader, industrial i fins i tot recreatiu més gran.

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

El debat sobre quan es decretarà el final de l’emergència per sequera al conjunt de Catalunya, així com totes les restriccions associades a aquesta, es posarà sobre la taula la setmana que ve a la comissió interdepartamental de sequera, en què intervé des del mateix Govern fins a representants d’administracions, operadors i empreses gestores. El grup estudiarà, d’una banda, l’estat dels embassaments catalans després de l’últim episodi de pluges –que ha arribat a descarregar fins a 100 mm en punts del Pirineu i el litoral– i, de l’altra, les necessitats de determinats sectors com, per exemple, les campanyes de reg del sector agrícola que haurien de començar en les pròximes setmanes. També s’estudiaran els pronòstics de les pròximes setmanes i mesos per veure si es preveu l’arribada de més precipitacions que permetin donar aire als pantans i no estar sempre al límit.

Segons va explicar el conseller Mascort en una entrevista amb aquest diari, un dels grans punts d’inflexió per plantejar el principi del final de les restriccions per sequera seran els pronòstics meteorològics. És a dir, saber si en les pròximes setmanes i mesos continuarà plovent o no i si, per tant, els embassaments tenen opcions de continuar millorant en els pròxims mesos. "Serà important observar la tendència. Si ens diuen que continuarà plovent molt, podríem sortir de l’emergència amb els pantans al 20%. Si, al contrari, resulta que no hi haurà més precipitacions, no serà possible", va explicar Mascort.