"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Un menú d’entrants amb missatge polític. Erra cerca reivindicar els orígens i els productes de proximitat, sense amagar que els musclos són una "picada d’ullet" a Carles Puigdemont. Tot i que reconeix que a ella li agraden més bullits i acompanyats d’alguna salsa –la que ha triat per a l’ocasió és d’ametlles– que amb patates, com es mengen a Bèlgica, lloc on el seu cap de files ha passat més de sis anys.

Amb el menjar es decanta pel quilòmetre zero, però la seva banda sonora té molt més recorregut. En la seva llista de reproducció podem trobar "clàssics" de Police o Queen, música catalana actual al ritme d’Oques Grasses –per influència dels seus fills– i d’Els Amics de les Arts. Fins i tot òpera.

No és gaire de cuinar, tot i que li ha tocat fer-ho en el "dia a dia" pels seus tres fills. Ara ja són grans, dos d’ells viuen fora, i confessa que a casa seva qui cuina és el seu marit. Ella l’"ajuda" com una "bona mossa de cuina". Però encara que no li agradi cuinar, això no va disputat amb disfrutar del menjar. Els seus plats preferits són l’escalivada i els canelons. Explica que qui els feia sempre i "molt bons" era la seva mare, però que ara és la seva parella la que ha agafat les regnes.

Carmanyola al Parlament

Tampoc hi pot dedicar gaire temps. Quan exercia com a professora, una mica més, però amb la seva entrada al món de la política –primer a l’Ajuntament de Vic i ara al Parlament– els fogons se li resisteixen. "Tinc la sort que quan arribo al vespre el sopar està fet", comenta amb cert orgull. I moltes vegades el que sobra ho guarda en una carmanyola i s’ho emporta al Parlament. Ho prefereix així abans que menjar sempre fora de casa.

La seva rutina, quan no té compromisos, és dinar al despatx amb l’equip i baixar a fer el cafè al bar de la institució. És conscient que els preus de la cantina no tenen res a veure amb els del Congrés –el menú del dia costa més del doble–, però explica que es tracta de concursos públics i fa broma que a Catalunya "tot és més car". "No ens arriben tots els diners, ni totes les inversions que haurien d’arribar", remata amb falca política.

Sigui dins o fora del Parlament, Erra assegura que aniria a dinar amb "qualsevol persona d’ERC", "alguna gent de la CUP" i, de forma més "excepcional", també dels Comuns, tot i que creu que ells rebutjarien la invitació. "Amb un bon cafè segur que podríem contrarestar coses i en alguna cosa podrien donar-nos la raó". ¿I amb el PSC? "Sí, sí, també. Evidentment", respon.

En els 10 mesos que ha durat la seva presidència, Erra ha fet un bon equip amb les vicepresidentes Alba Vergés (ERC) i Assumpta Escarp (PSC), a qui agraeix la seva "col·laboració" des de l’inici. "És l’actitud que hi hauria d’haver més a les meses del Parlament", deixa caure. No ho diu, però es fa evident la diferència amb l’etapa liderada per la seva antecessora, Laura Borràs, marcada per les bronques.

Competències en immigració

Del que no s’ha lliurat, en canvi, és de les disputes amb l’extrema dreta de Vox. Reconeix que li ha costat trobar l’equilibri entre llibertat d’expressió i "discursos d’odi i discriminació". "De vegades no ets prou ràpida o ho ets massa. Uns es queixen per poc i els altres per massa", confessa. El que té clar és que s’ha de ser molt "estricte" amb les seves vinculacions constants entre immigració i delinqüència. I si en les eleccions Aliança Catalana obté representació a la Cambra, creu que s’ha d’actuar de la mateixa manera que amb Vox, "per molt independentistes que siguin".

En els últims mesos, Junts ha començat a abordar el fenomen de la immigració, però Erra rebutja que el seu discurs de "drets i deures" vagi vinculat a l’expulsió d’immigrants que delinqueixin. "Nosaltres tenim clar que el que la fa la paga. Sigui nouvingut o tingui vuit cognoms catalans".

De jove, Erra jugava a bàsquet. Un esport que, en aquell moment, encara era més considerat d’homes que ara. Explica que a Vic va costar de "digerir" que l’equip femení jugués en categories superiors al masculí i admet que van haver d’esquivar diversos "obstacles". "Només hi havia un pavelló i, per jugar a la pista bona, ens havíem d’entrenar a les 11 de la nit, perquè als homes els tocava a dos quarts de nou". Admet que la situació ha canviat, però no prou.

Un pica-pica especial

Ingredients:

- Musclos del delta de l’Ebre

- Carpaccio de llobarro

- Maduixes del Maresme

- Llonganissa de Vic

- Pa amb tomàquet

- Xocolata de Lluc Crusellas

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Anna Erra va preparar per a EL PERIÓDICO un «curiós» pica-pica amb productes de proximitat. Primer va bullir els musclos i, amb l’ajuda del minipímer, va preparar la salsa d’ametlles. Va tallar el llobarro a talls fins i el va amanir amb tomàquet, alfàbrega, escalunyes i una mica d’oli i sal.

Per al còctel, també va utilitzar el minipímer per trossejar les maduixes i barrejar-les amb el sucre morè. Hi va afegir un raig de tequila, uns trossos de xocolata de Lluc Crusellas –un jove pastisser de Vic que ha sigut condecorat com el millor mestre xocolater del món– i ho va decorar amb unes fulles de menta. Tot això acompanyat d’una llonganissa de Vic. La seva preparació no va tenir secret, però el sabor era realment exquisit.