Així ha canviat la mentalitat davant del Mundial femení entre pares i fills: "El futur promet"

El Mundial femení de futbol està obrint camins i també ments. El paper de les futbolistes espanyoles en aquest campionat disputat a França, on Espanya ha sigut eliminada en vuitens de final fent un gran partit davant de la favorita, els Estats Units, ha fet que creixi l’admiració pel seu treball i ha conclòs el debat sobre la seva capacitat per crear un espectacle igual que el dels homes.

Partint amb un clar desavantatge educatiu i social, les jugadores han provocat un efecte en milers de ciutadans que ara es plantegen per què no havien vist aquest esport abans amb els mateixos ulls. 

En aquesta línia s’ha manifestat l’il·lustrador Fromthetree, que en un relat viral sobre com el viu el seu fill de vuit anys i com l’hauria viscut ell en la seva infància, dona clara mostra de la percepció social i els prejudicis amb què es viu.

Una qüestió purament educativa que ha deixat en evidència amb aquest fil a Twitter en el qual comença explicant com el nen està enganxadíssim al Mundial, no només als partits sinó a resums i tota mena de contingut que s’ofereix en televisió.

Mi hijo mayor (8 años) está enganchadísimo al Mundial femenino de fútbol. Viendo por las noches los partidos/resúmenes con él, además de estar empezando a engancharme también, observo varias cosas que me llaman la atención.

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019

La primera reflexió al veure-ho és que ell mai hauria actuat d’aquesta manera pels prejudicis que tenia, i celebra aquest canvi de mentalitat amb noves generacions. 

La primera es que yo a su edad (bueno, ni más tarde) hubiera visto un partido de futbol de chicas ni de coña. Sin embargo, tanto él como sus amigos ven el futbol femenino con total naturalidad. Es un cambio de mentalidad a mejor que me flipa.

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019

Ell continua arrossegant el que ha viscut i no pot veure-ho de cap altra manera, però el seu fill, des d’ulls més purs i sense prejudicis, ho viu exactament igual que quan es tracta d’un Mundial d’homes.

En este sentido, yo sigo arrastrando mi mochila, y no puedo dejar de ver el futbol femenino con cierta "condescendencia"; sin embargo, mi hijo lo vive de igual a igual: las insulta, se cabrea, las exige, se emociona exactamente igual que en el futbol masculino. Jaime 2-Fromthe 0

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019

Notícies relacionades

Una cantant respon a les crítiques per tenir els pits caiguts: "Són naturals i m'encanten"

Així és la batalla fictícia entre famosos que té en suspens milers de persones: només en pot quedar un

Tal és la implicació que ara juga a ser com elles. Per exemple, juga a ser la portera d’Espanya, Sandra Paños.

Pero lo mejor es esto: ayer me puse a jugar con él al futbol en el jardín, él se pidió ser portero, y me dice: "me pido Sandra Paños". Me quedé un poco pillado al principio, pero luego pensé: "qué cojones, pero si Sandra Paños mola quintales".

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019

En definitiva, és una manera de veure com ens relacionem, quin tipus de relacions s’estableixen i el camp d’igualtat.

Me gusta ver cómo, modas aparte, el interés por el fútbol femenino saca a la luz una forma de vivir la identidad y la relación inter-sexos en las antípodas (y creo que en líneas generales para mejor) que la que yo viví de pequeño. Realmente el campo para una igualdad efectiva...

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019

...entre hombres y mujeres está ahí, creo que los niños lo tienen claro; se trata de ver ahora qué vías y qué desarrollos toma, pero intuyo que el futuro, al menos en este campo, es bastante prometedor. Fin de la chapa.

— fromthetree (@thefromthetree) 26 de junio de 2019