"Hi ha clubs que incompleixen mesures en matèria d’igualtat"

Hi ha hagut canvis, però tampoc diria que gaires. Sí que s’ha produït un canvi de mentalitat en algunes institucions, que s’han adonat que estan molt a la cua quant a la igualtat. I ara estan sent molt col·laboratives i constructives. En això sí que crec que hi ha hagut un abans i un després des del Mundial. Però encara no s’han materialitzat els canvis que s’han de produir a les institucions grans, als clubs, a tot arreu.

¿És frustrant que hagi hagut de passar el cas Rubiales perquè la gent desperti?

Fa molta pena i és lamentable. Al final hem necessitat un acte notori públic no només a escala nacional, sinó també mundial. Perquè recordem que, si això no hagués tingut transcendència mundial, no s’haurien donat tots aquests canvis. És lamentable. Però, ja que ha servit per alguna cosa, ho haurem d’aprofitar.

Cada setmana hi ha petits avenços. L’últim, les sancions per part d’Inspecció de Treball i Seguretat Social que va anunciar ahir la ministra Yolanda Díaz contra la Federació i clubs com el Barça, l’Espanyol i l’Europa per falta de mesures en igualtat de gènere.

Vam tenir el cas Alhama, però ningú ens va escoltar. Després, el cas de la Federació en el Mundial. Llavors tothom ens va escoltar perquè se’ns va donar un altaveu molt potent. I vam decidir aprofitar-lo. Vam aprofitar la reunió amb la ministra Yolanda Díaz per transmetre-li la nostra preocupació. I jo vaig ser molt clara. No és un fet aïllat.

Amb la federació sempre hi ha hagut uns llimbs perquè les futbolistes no tenen una relació laboral amb la institució.

Sempre hi havia aquesta excusa amb les jugadores de la selecció: elles no són treballadores de la Federació. Era un comodí per desentendre’s de plans d’igualtat, temes d’igualtat retributiva i altres tipus de proteccions en matèria d’assetjament sexual. Llavors, vaig parlar amb la ministra [Yolanda Díaz] i li vaig dir: "Faré una denúncia i la presentaré davant la Inspecció de Treball pel que està passant amb la Federació. No està aplicant el protocol correcte". En el cas Rubiales, en comptes d’aplicar el protocol d’assetjament sexual, va aplicar el d’integritat sabent que no hi hauria condemna. També li vaig dir que a la resta de clubs i a la pròpia Lliga F podien estar passant coses i que era important veure si a tot arreu estan complint les obligacions en matèria d’igualtat.

Després d’aquella reunió va ser quan la ministra va anunciar que iniciaria una investigació.

Així t’adones que tenim molta feina per fer i que cal canviar moltes coses. I per això el Mundial marca un abans i un després no només a nivell de selecció i Federació, sinó a nivell de tot el futbol femení, perquè a Futpro vam decidir incloure-ho tot. Vam voler aprofitar aquesta inèrcia mostrant suport al S’ha acabat per reconduir-lo també cap als clubs de la Lliga F. A la vista està. Encara bo que ho hem fet.

La primera sancionada és la Federació Espanyola.

El que va passar després de l’entrega de medalles va ser un petó sense consentiment. Clarament havia d’aplicar el protocol d’assetjament sexual, però no va aplicar-ne aquest, sinó el d’integritat. D’aquest protocol d’integritat surt una resolució que, per a sorpresa de ningú, diu que allà no ha passat res. Just el dia en què va sortir es va produir l’assemblea del "No dimitiré" de Rubiales. Vam decidir prendre mesures. Els nostres advocats van redactar la denúncia que vam presentar. De fet, la resolució diu que sembla que hi ha dos protocols d’assetjament sexual, que no queda gaire clar quin s’ha d’utilitzar, i això el que fa és induir a error les treballadores de la institució.

¿Es tracta d’un toc d’atenció que era necessari?

Per mi, el que s’ha fet és el millor per fer entendre als clubs que si tu estàs en el futbol femení, o no, és igual, has de tenir un pla d’igualtat. Al final, el pla d’igualtat no és només per a les futbolistes, és per a tots els treballadors i treballadores d’aquesta institució. Aquesta investigació ha sigut la millor manera de donar un toc d’atenció als clubs. Han de tenir un pla d’igualtat, uns requisits en igualtat retributiva i protocols d’assetjament sexual en cas de necessitar-los.

Al final, més enllà de les esportistes, el pla també és per a les treballadores de les entitats.

De vegades ens creiem que el món de l’esport és un món paral·lel, un univers únic que té les seves pròpies lleis i normes. Les lleis de la jungla. Però, tot i que de vegades ho sembli, no pot ser així. Tots els esports i les institucions que el componen estan obligats a complir amb les lleis d’aquest país, entre les quals trobem els drets laborals. Això que ha fet el Ministeri de Treball és importantíssim perquè els clubs recordin això, que ells també tenen treballadors, tant esportistes com persones dins del seu organigrama, i que han de complir una sèrie de drets. És el moment perquè tots aquests clubs també facin una mirada interna i treballin en els defectes que tenen.

¿Quin paper ha tingut la Lliga F en tot això?

Cap ni un quant a temes d’igualtat i de protecció a les futbolistes. No va protegir les jugadores de l’Alhama i no protegeix moltes altres futbolistes. Hi ha casos que no es fan públics. Ara mateix el paper de la Lliga F és bastant lamentable. Ja veurem quina postura adopta, perquè, al final, recordem que la presidenta [Beatriz Álvarez] es va recórrer les televisions per parlar de la Federació Espanyola. A veure què fa ara quan té diversos clubs dins de la seva lliga, no només condemnats com va passar amb el cas de l’Alhama per assetjament laboral, sinó que estan incomplint algunes mesures en matèria en igualtat.

Ha unit tota una professió, més enllà del que sempre ens han fet creure que hi ha d’haver una competència ferotge entre dones.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Futpro lluitarà sempre pel bé del col·lectiu, però és impossible que totes tinguin la mateixa mentalitat, i això és molt respectable. I hem aconseguit que totes estiguessin d’acord que els nostres cossos no es toquen sense consentiment. En aquest punt va ser en el qual les vam unir a totes i vam fer aquell comunicat, que va ser molt potent. A partir de llavors, jo els vaig enviar un missatge molt clar a totes: "Estem totes juntes en això. Si toquen a una ens toquen a totes, i si una parla, cal defensar-la i cal creure-la". No pot tornar a passar que una futbolista parli com va passar en l’Alhama i que la creguin.

¿És el seu gran objectiu?

Com a presidenta, m’encantaria que, el dia que jo marxi del sindicat, això sigui inherent en cada jugadora, perquè crec que hauré complert una missió. I no és cap altra que creure-les a totes. Passi el que passi. I siguin com siguin. Si una jugadora alça la veu, cal escoltar-la. Això sí que ho hem aconseguit després del Mundial. I ara, el que estem fent des del sindicat és regar-ho, cuidar-ho i continuar inculcant-ho entre elles perquè no ho oblidin. Hi ha un punt en què totes som al mateix vaixell i és igual que siguis futbolista, periodista o advocada: és el respecte envers la dona i la igualtat.