El gir copernicà de González Amador

"El tren del pacte de conformitat on volien pujar Neira i González Amador ja ha passat. És clar que Neira i González Amador ara diran “donde dije Diego” i la parella d’Ayuso, en lloc de declarar-se culpable, proclamarà la seva innocència".

(El PERIÓDICO, 30 de març del 2025)

Una declaració que el magistrat instructor, Ángel Hurtado, va denegar a la defensa del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, i que li va ser imposada per la Sala d’Apel·lació del cas a la Sala Segona del Tribunal Suprem, va revelar ahir un gir espectacular després de l’esclat del cas fa ja més d’un any, el març del 2024.

"Destrossa" en la seva activitat

González Amador, propietari de l’empresa Maxhvell Cremona –amb la qual va intermediar en la venda de mascaretes en la pandèmia, amb un benefici de dos milions d’euros– va declarar ahir que no va conèixer la proposta del seu advocat, l’ex alt càrrec d’Hisenda, Carlos Neira, al fiscal de Madrid, Julián Salto, de pactar la conformitat en els dos delictes fiscals que se l’imputen –350.951 euros de quotes defraudades el 2020 i 2021– i que ha patit una "destrossa" en les seves activitats al ser estigmatitzat com a "defraudador confés". Per tant, va proclamar la seva innocència.

Però aquesta declaració no tenia res a veure res el motiu pel qual va ser citat a declarar: com a querellant contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, i la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, per la filtració d’un correu del 2 de febrer del 2024 en què, precisament, es reconeixia pel seu advocat, Carlos Neira, haver comès els dos delictes citats.

González Amador té un procediment penal obert pels delictes fiscals al jutjat número 19 de Madrid, a càrrec de la jutge María Inmaculada Iglesias, però es va negar a prestar declaració sobre ells mentre no hi hagi desenllaç sobre una peça separada que investiga la seva relació de negocis amb el grup sanitari Quirón, alhora, un dels principals contractistes amb la Comunitat de Madrid que presideix la parella de González Amador: Díaz Ayuso.

Per tant, és la primera vegada que González Amador qüestiona els delictes fiscals i les factures falses que s’atribueixen a la seva empresa Maxwell Cremona que durant més d’un any es donaven com a acceptats.

Teòricament, el magistrat instructor –que curiosament ja havia assenyalat en una interlocutòria que González Amador no pot ser anomenat "defraudador confés"– podria haver limitat la declaració a la filtració –que és objecte de la causa– i considerar el contingut matèria del jutjat d’instrucció 19 de Madrid. Però no ho va fer. González Amador només es refereix a Neira en relació amb el correu del 2 de febrer del 2024, en què l’esmentat advocat atribueix al seu defensat l’acord que estava proposant.

Però és que hi ha més fets: amb aquest correu –que reconeixia els dos delictes– Neira va enviar al fiscal un document annex de vuit folis en què l’informava sobre la sanció que acceptava per evitar vuit mesos de presó (quatre per cada un dels dos delictes); el pagament de la quota defraudada (350.951 euros), els interessos de demora i una sanció del 40% del deute amb Hisenda. En total eren 520.000 euros.

Segons la seva versió d’ahir, Neira va actuar a la seva esquena i pel seu propi compte i risc va adoptar la iniciativa de contactar amb la Fiscalia de Madrid. Però és que el mateix dia que va enviar el correu i la seva proposta també en va enviar un altre a un membre de l’advocacia de l’Estat amb què preparava el terreny per a la negociació.

Notícies relacionades

Imputats dos excàrrecs del Govern de Madrid per la covid en residències

El nòvio d’Ayuso es desvincula de l’‘email’ on assumia dos delictes fiscals

González Amador no només col·loca Neira a la picota, sinó també Miguel Ángel Rodríguez (MAR), cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Perquè els tres van acordar, segons va declarar MAR davant el jutge, passar al diari El Mundo el dia 13 de març del 2024 el correu pertanyent al fiscal Julián Salto en què contestava a Neira que era possible negociar el pacte de conformitat que proposava. Va ser aquesta la primera ruptura de la reserva i, per acabar-ho d’adobar, amb un correu que no era d’ells sinó del fiscal de Madrid. El que va venir després – la filtració del contingut del correu del 2 de febrer del 2024– va ser la segona filtració, aquesta que el jutge Hurtado atribueix, sense proves directes, al fiscal general de l’Estat.

¿A qui beneficia? A Díaz Ayuso. Perquè si González Amador no en sabia res d’acceptar haver comès els dos delictes... ¡Menys ho sabia ella.