La cruel lesió de lligaments encreuats s’acarnissa amb les futbolistes

Por. Darrere de cada lesió, hi ha el temor de no tornar igual, de no tornar al més aviat possible, d’haver de prendre decisions si les coses no funcionen. Cada lesió és única i cada esportista també. La mateixa lesió, en dos cossos diferents, pot evolucionar de manera totalment diferent. I si parlem d’homes i dones, encara més. Els temps de recuperació i els factors que condicionen l’evolució són diferents i, per això, la medicina s’ha hagut de posar les piles per donar respostes concretes. La ruptura del lligament encreuat, una de les lesions més cruels i que està assolant el futbol els últims anys, és la que reuneix més esforços i estudis.

"Si un home i una dona practiquen el mateix esport, per exemple el futbol, l’esportista dona es trenca entre 4 i 5 vegades més que l’home. Està comprovat", constata el doctor Joan Carles Monllau, referent internacional en el camp de la cirurgia de genoll, i que ha operat d’encreuats grans estrelles com Alexia o Gavi. Les xifres són demolidores. Les dones, per la seva morfologia, ja tenen una tendència més gran a patir aquesta lesió i, a més, el seu temps de recuperació sol ser el doble que el dels homes (necessiten més d’un any). "Sembla que el fet de tenir la pelvis una mica més ampla, les cames una mica més rectes i la tendència al valguisme (el genoll sempre va cap endins) fa que les dones es trenquin més els lligaments encreuats", analitza Monllau.

Processos hormonals

A més de per la seva morfologia, les dones també estan condicionades pels processos hormonals que van associats al cicle menstrual. "Sabem que els pics menstruals afecten i en moments en què hi ha una caiguda o una pujada d’hormones, que respon a la necessitat de tenir una laxitud més gran i es pugui donar a llum en un moment donat, es dona una laxitud més gran en els lligaments i just en aquests dies et trenques més", afegeix. És per això que alguns equips decideixen sotmetre les seves plantilles a teràpia anticonceptiva durant tota la temporada, per mantenir un estatus hormonal estable durant tot el cicle menstrual i que així no tinguin aquestes variacions d’hormones i que els lligaments siguin més resistents.

Hi ha diferents maneres en què un o una esportista es pot trencar l’encreuat, però és cert que la majoria de ruptures es deuen al mateix tipus de moviment: un autotraumatisme (un gir mal fet o descoordinat), el peu clavat a terra i l’esportista es gira i els músculs no acaben de protegir l’articulació o la torsió és tan bèstia que s’acaba trencant el lligament, ja que se supera el seu límit d’elasticitat i de resistència.

"És recent que les dones s’hagin començat a professionalitzar en el futbol, i amb prou feines hi ha hagut temps per fer estudis i conèixer una mica més el cos de les jugadores. És clar que és un cos diferent del d’un home. Crec que són coses que cal millorar", va criticar recentment Alexia Putellas en una entrevista a FIFPro. Precisament el sindicat internacional de futbolistes va publicar recentment un estudi en el qual es buscaven les principals causes de l’augment de casos en els últims anys. "La càrrega de treball més gran, els desplaçaments i el descans insuficient en el futbol femení provoquen més propensió a les lesions, incloses les de lligaments", concloïa l’estudi amb dades de futbolistes de les principals lligues d’Anglaterra, França, Alemanya i Espanya de les temporades 2021-2022 i 2022-2023.

Entorn influent

"Fa uns anys, el Barça va tenir en una temporada quatre ruptures de lligament encreuat. Van saltar totes les alarmes i es va fer una recerca exhaustiva de la literatura mirant el tipus de botes, de gespa, les hores competides... I hi havia molt poques evidències i comprovacions científiques que això que semblava lògic en fos realment la causa. En aquest cas, de fet, les jugadores no utilitzaven ni les mateixes botes ni s’havien lesionat jugant en el mateix tipus de gespa... Tot era diferent", refuta el doctor Monllau, amb 40 anys d’experiència.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Més enllà dels aspectes morfològics o relatius a la salut, hi ha elements de l’entorn que influeixen en aquest tipus de lesions. "Els esportistes sempre s’han lesionat, però és cert que ara acumulen més partits. Això s’ha convertit en un negoci i hi ha un interès comercial al voltant que ha provocat que el que abans era un partit per setmana i esporàdicament en algun moment de la temporada dos partits, ara són mínim dos a la setmana fixos. Són professionals i estan molt preparades per fer això, però hi ha un punt que estem arribant al límit", analitza el doctor, que recalca la importància que l’esportista lesionat tingui un entorn que el convidi a la calma. "Les presses són el pitjor aliat en aquest tipus de lesions".

Cal tenir en compte, a més, que els esportistes ara són rellevants més enllà dels que passa al terreny de joc. "Aquests esportistes tenen contractes brutals, són empreses en si mateixos. I estar aturat és un drama. Si són gent consolidada, que tothom els respecta no passa res. Però si és gent que està a punt de petar-ho, com és el cas de Gavi, la pressió que rebrà serà monstruosa. És millor esperar-se un any ara que haver de penedir-se’n al cap de dos mesos", acaba Monllau, que va operar el jugador blaugrana.