ESCÀNDOL FEDERATIU

El moment en què Jenni Hermoso es posa a plorar en la seva declaració pel petó de Rubiales

El moment en què Jenni Hermoso es posa a plorar en la seva declaració pel petó de Rubiales
4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Jenni Hermoso es mostra molt sencera durant la seva declaració davant la fiscalia pel cas no consentit del petó de Luis Rubiales, però hi ha un moment en què no pot evitar emocionar-se. És quan parla de la pressió mediàtica, de la por de sortir al carrer i de la frustració per no haver pogut disfrutar de la seva victòria al Mundial. «El que he hagut de viure durant aquests dies...», denuncia la jugadora, que explica que no havia pogut sortir de casa fins al punt d’«haver d’anar-se’n de Madrid per no tenir aquesta pressió».

Unes pressions que van començar al vestidor d’Austràlia després de proclamar-se campiona del món amb la selecció, van prosseguir en el vol de tornada a Espanya i van tenir una continuació en les vacances de celebració a Eivissa. En el seu testimoni, Jenni Hermoso relata la persecució que va sentir a l’illa balear per part de l’RFEF per ajudar Rubiales en un moment que havia de ser de felicitat i companyerisme.

«Ens en vam anar a Eivissa i quan hi arribo hi havia el director de Màrqueting. Em passa el telèfon d’una altra persona, del director d’Integritat, que estava fent un informe, i em diuen que he de fer un Zoom. Els vaig preguntar si hi estava obligada, ells em van dir que era el que havia decidit l’RFEF i que calia fer-ho, tot i que no hi estava obligada. Els vaig dir que volia consultar-lo amb el meu agent, més si em deien que hi estava obligada d’aquella manera. Eren molt insistents, els vaig comentar que no tenia bateria al mòbil i ells es van oferir a carregar-me el telèfon. Als 10 minuts, aquest em diu que si pot passar-me ja el telèfon per al Zoom i li vaig dir que no, que estava dinant i que em deixés tranquil·la [...] Després, aquest director de Màrqueting, Rubén Rivera, em diu si puc parlar amb Albert Luque [director esportiu]. Jo amb Luque tenia bona relació personal, m’havia escrit per donar-me l’enhorabona i per veure si podíem parlar. Li vaig dir al Rubén que sí, que ja parlaria amb ell i que m’havia escrit. No li vaig contestar en aquell moment i vaig continuar dinant», relata Jenni Hermoso, que explica a més que les pressions van seguir al llarg del dia.

«A la tarda anàvem a un hotel a veure el capvespre. El Rubén em continuava insistint que parlés amb l’Albert. Al final vaig respondre a Luque i li vaig dir que ho feia perquè tenia confiança en ell, però que no volia parlar de res del que havia passat. Abans, ell m’havia dit que si no parlaria ni dos minuts amb ell només per la relació de confiança que teníem», apunta la jugadora, que revela que, després de la seva negativa a parlar amb Luque, l’RFEF va canviar d’estratègia i l’objectiu d’aquestes pressions va passar a ser una amiga seva.

Assetjament de la seva amiga

Càrrecs pròxims a Rubiales van començar a assetjar la seva amiga Ana. «Estant en una hamaca ajaguda, veig que el Rubén truca a la meva amiga Ana. Em va dir que li va traslladar que Luque volia parlar amb mi. Jo li vaig dir que no, que el que volia era disfrutar. Ni a Eivissa vaig estar tranquil·la [...] Ella va estar parlant amb Luque un munt de temps per telèfon i em va dir que ell es presentaria al meu hotel d’Eivissa. Li vaig dir que no, que no parlaria amb ell, però ell es va presentar a l’hotel. Va ser la meva amiga Ana la que va baixar a parlar amb ell. ¿De què va parlar amb Luque? Van parlar durant molt temps, jo li vaig dir que ni m’ho expliqués, que no ho volia sentir. Va insistir que volia parlar amb mi, però en el dia d’avui no sé la conversa sencera. Va intentar convèncer-la perquè jo accedís a parlar amb ell, va estar com mitja hora parlant amb Luque», declara Hermoso davant la fiscal.

Notícies relacionades

Finalment, Luque li va transmetre aquest missatge a l’Ana, l’amiga de Jenni Hermoso. «Em sembla tan injust, tan injust, el que se li està fent al Luis. Em sembla tanta baixesa humana l’actitud de la Jenni... Tan poca empatia i humanitat... Un simple gest, treure-li a una persona l’embolic més gran de la seva vida... Sabent ella que hi ha mala fe zero, pujant al carro de matar-lo», li va traslladar. Malgrat les pressions tant directes com a través del seu entorn, la jugadora no va accedir als intents de l’RFEF.

Hermoso es posa a plorar: «No podia sortir de casa, amb una càmera tot el dia intentant gravar-me, perseguint-me, fent-me fotos amb la meva mare... Vaig pel carrer pensant que qualsevol em farà alguna cosa. Crec que no em mereixo viure aquest infern i no poder disfrutar el que he fet. Només s’ha parlat d’aquell moment. El que hem fet estarà sempre allà però no ho he pogut disfrutar. Me n’he hagut d’anar de Madrid per no rebre pressions de gent que només vol fer-me mal. Només buscaven veure’m plorant, però en cap moment em volia ensorrar. ¿Per què m’he de quedar en una habitació plorant quan no he fet res?».