Ricky: "No ens conformem amb els quarts de final"

Espanya treu el cap a la fase de les medalles buscant una gesta en els Jocs (encadenar tres podis consecutius) que únicament ha estat a l'abast de les grans potències: els EUA, la Unió Soviètica o l'extinta Iugoslàvia. Després de tancar la classificació en l'última jornada, amb un solvent triomf contra l'Argentina, Espanya arriba carregada de moral a l'aparellament decisiu amb França. "No ens conformem amb els quarts de final", admet Ricky Rubio, el base d'1,91 metres i 25 anys, dels Minnesota Timberwolves.

-França torna a aparèixer en els quarts. ¿Com hi arriben vostès? Després d'un inici complicat, hem aconseguit capgirar la situació i ara toca França, a la qual hem trobat en els últims campionats per jugar-nos les medalles. La veritat és que serà molt complicat. Els francesos estan a un gran nivell. Sabem que és un equip molt dur i, físicament, del millor del campionat.

-Les dues derrotes van generar molts dubtes fora al voltant de la consistència de l'equip ¿També entre vostès? No. Nosaltres sabíem que no estàvem fent les coses del tot malament i que només eren petits detalls els que ens van impedir guanyar els dos primers partits.

-Una de les raons que es van esgrimir és que era un problema físic. Que no van arribar ben preparats. Jo crec que no era això. Estàvem una mica obsessionats que l'atac no funcionava i era la defensa la que havia de marcar la diferència amb els altres equips. També potser hi havia una mica de component mental. Sempre ens costa entrar en els campionats. Quan intentes estar en la lluita per les medalles, com últimament hem tingut la sort de fer, tampoc pots començar al màxim.

-Vostè tampoc es va escapar dels dubtes dels primers dies, però Scariolo ha destacat la feina que aporta en defensa i el ritme que ha sabut aplicar en els últims tres partits com una de les claus de la reacció. Em sento amb més confiança. Els dos primers partits no em trobava còmode amb el tir. Em van aparèixer alguns dubtes. Però l'experiència m'ha ensenyat que encara que no anoti, puc ser important per a l'equip fent altres coses.

-No va poder ser a l'Europeu de l'any passat per lesió. ¿Com viu el retorn a l'equip? Quan ho vius des de fora és especial. Però quan hi ets dins és increïble. Vaig ser a Pequín, el 2008, amb 17 anys, i llavors et sembla molt bonic. No acabava de saber que difícil que era arribar a uns Jocs i més després de perdre'm els de Londres.

-Contra l'Argentina van aconseguir un triomf convincent. ¿Arriben en el millor moment a la fase decisiva? Afrontem el partit com si es tractés d'una final. Teníem confiança en nosaltres mateixos perquè ens coneixem des de fa temps. Sabíem que no havíem de perdre la calma i crec que hem fet grans partits tant amb l'Argentina com amb Lituània, que són seleccions molt bones.

Notícies relacionades

Som de mar

El Barça vol el seu desè títol coper, a l’avantsala de la final de Bilbao

¿Què és el que més el preocupa dels francesos? Atlèticament són molt bons i molt forts. Sempre ens costa contra un equip així. Els bases Heurtel, Parker, De Colo estan en un gran moment. Sobretot De Colo. L'objectiu serà intentar frenar-los, que no se sentin còmodes i pressionar-los a tota la pista.

Abans d'arribar a Rio, van marcar l'objectiu de lluitar per les medalles. Som ambiciosos. No ens conformem amb els quarts de final. Però hem après molt dels errors. En el Mundial del 2014 parlàvem molt de la final o del podi i fer-ho abans que s'iniciï el torneig no és bo, tot i que entenem que la gent en parli.