Juan Carlos Navarro : «No em conformo amb menys que jugar la final»

Poc més de tres setmanes ha disfrutat Juan Carlos Navarro des de la conquista de la Lliga de bàsquet abans de tornar a la feina. Temps suficient, això sí, per desconnectar amb la seva família, disfrutar de les seves dues filles (Lucía i Elsa) i carregar bateries a les platges d'Eivissa, abans d'afrontar un dels reptes més engrescadors  de la seva carrera: la Copa del Món, que es disputarà a Espanya a partir del 30 d'agost. Com a integrant de la generació del 80, la que es va coronar al Japó, el 2006, Navarro ja sap el que se sent com a campió del món. El repte ara és aconseguir-ho a casa. Aquest és l'al·licient que el mou en la concentració que la selecció fa a Madrid aquests dies per preparar el debut en el torneig, el mateix dia 30 davant l'Iran.

­—¿Quines sensacions té de cara a aquest Mundial?

—En tinc moltes ganes. És un nou repte per a tots. El fet que la cita sigui a Espanya ens motiva encara més, encara que això suposi també bastanta més pressió. Però també ens agrada jugar amb el nostre públic. A casa. Ja vam tenir l'experiència de l'Europeu del 2007, que al final no va sortir del tot bé, encara que vam aconseguir la plata. Ara arribem  amb el mateix bloc, amb més experiència i la mateixa motivació.

—L'any passat es va perdre l'Europeu per una operació als peus ¿Ha acollit la tornada amb més ganes?

—Em va costar prendre la decisió i renunciar a la selecció però ara, veient-ho en perspectiva, crec que ha sortit genial. Va valer la pena operar-se. Era una cosa que havia de fer. Vaig descansar tot l'estiu i aquest any m'he trobat físicament molt millor. Les molèsties no han desaparegut del tot, però sí en un 70% o un 80%, un percentatge que al nostre nivell és molt.

—Després d'una temporada molt llarga amb el Barça, amb prop de 80 partits jugats, va arribar molt bé a la fase decisiva de la Lliga.

—Vam mesurar molt bé les càrregues de treball i vam conquistar la Lliga, cosa que molt poca gent s'esperava.  Vam saber reaccionar al cop de la final four i vam acabar de forma genial. L'equip tenia un gran potencial i vam fer uns play-off molt bons, al marge dels problemes de les semifinals que, malgrat tot, vam tirar endavant. A vegades l'esport va d'una cistella. Vam salvar el cinquè partit de les semifinals fora de la nostra pista i vam aconseguir emportar-nos la final, tot i que no érem favorits.

—¿Què li semblen les arribades de Satoransky i Doellman al Barça per a la temporada que ve?

—Crec que estan molt bé. Satoransky és un base amb molta projecció, que ha acabat l'any molt bé. I Doellman ha sigut un dels millors jugadors de la Lliga. Penso que encara falta algun reforç més; però, en general, és un projecte que pinta bé. A més, no hi haurà gaires canvis respecte de l'any passat i això també és interessant.

—Orenga deu estar més que satisfet amb la convocatòria. El seu retorn a la selecció coincideix amb el de Pau Gasol, Reyes i Ibaka, que van estar absents a Eslovènia.

—Estem davant d'una generació que serà difícil que es repeteixi. Per la implicació que demostra tothom, per la qualitat que tenen, per les ganes de venir cada estiu i sacrificar, entre cometes, el seu descans, perquè és un equip que no es cansa de guanyar. Per a mi és un orgull estar aquí un altre cop.

-El fet que el Mundial es disputi a Espanya, ¿converteix aquesta cita en una oportunitat única?

—Cada any és un repte per a nosaltres. Fa bastants anys que estem entrant en la lluita per les medalles i aquest serà també el nostre objectiu. Però no em canso de repetir que hi ha un munt d'equips que es marquen reptes igual d'ambiciosos. Ja vam tenir l'experiència de l'Europeu del 2007, aquí a Espanya, quan tothom pensava que guanyaríem. Ara la gent ja pensa en una hipotètica final amb els Estats Units i és veritat que hem lluitat dues vegades contra ells de tu a tu. Però per arribar aquí encara falta molt. Hi ha els encreuaments. Hem d'estar més units que mai per evitar les badades.

—¿Quines són les virtuts d'aquesta selecció, que es manté en la brega per les medalles gairebé de forma ininterrompuda des del bronze a l'Europeu de Turquia el 2001?

—El compromís i l'ambició. Sens dubte, la gent té moltes ganes d'estar en aquest equip. És un bloc molt compensat, en el qual qualsevol jugador pot ser important. Al marge de l'experiència amb què  compta la selecció, molts jugadors arribaran a aquest Mundial en el millor moment de la seva carrera. Confio que ens surti tot bé.

—¿Quin resultat se li pot exigir?

—Sempre demanem el màxim. Jo no em conformo amb menys que jugar la final. Això segur. I crec que a qualsevol que li preguntis al vestidor et respondrà el mateix, però sabent que el camí que ens espera serà molt complicat.

—¿Diria que, posició per posició, estem davant la millor versió d'aquesta selecció?

—Jo crec que tenim molt de talent. Si tots arribem a un bon nivell, serem un equip molt competitiu, sobretot en el joc interior, encara que això mateix es podria dir del joc exterior o dels bases. Hi ha dos o tres jugadors en cada posició que poden fer-ho molt bé. Això alimentarà també la competència, que és el que ens agrada en cada entrenament i ens ajuda a millorar.

—Els EUA tindran absències importants, com les de Kobe Bryant, Lebron James o Dwyane Wade. ¿Què li sembla la convocatòria nord-americana per a aquest Mundial?

—Penso que podrien fer una llista de 30 o 40 jugadors i igualment els sortirien tres o quatre equips molt bons. A Londres, per exemple, qui va marcar punts importants va ser Durant, que sí que hi serà, i crec que qualsevol dels que tenen a l'equip et pot embolicar, perquè seguiran comptant amb un equip d'una qualitat i un físic excepcionals. Però

nosaltres mai hem anat a un campionat amb por o dient estic preocupat de qui vingui o no. Sabem del potencial que tenim, i si el compromís de la gent es manté, que jo crec que sí, arribarem lluny.

Notícies relacionades

Del Toro clava un bon cop al Giro després d’una caiguda

El Bernabéu celebra i plora l’adeu de Modric i Ancelotti

—Fa temps que s'especula dient que aquest Mundial d'Espanya suposarà l'última aparició dels jugadors dels 80 com vostè, Pau Gasol o Felipe Reyes. ¿És veritat que s'estan plantejant la retirada?

—Ara estem aquí. Contents. Amb ganes. Mentalment estem bé i si el físic aguanta, qui sap. Els Jocs de Rio serien els cinquens de la meva carrera i hi ha poca gent que en tingui ja quatre. La veritat és que no ho he pensat gaire. Intento anar al dia. ¿Però a qui no li agradaria anar al Brasil?