«Ferrari sap que lidera el Mundial gràcies a les mans d'Alonso»

Últims dies de vacances abans de viatjar a Spa. A Porto Colom (Mallorca), és clar. Netejant la seva llanxaNippon Ichi(Núm. 1en japonès) abans de guardar-la -«quin dolor», diu- fins l'any que ve. Pedro Martínez de la Rosa (Barcelona, 24-2-1971), a prop del seu gran premi número 100 a la F-1, llueix orgullós la seva etiqueta de pilot de l'equip espanyol HRT i president de l'associació de pilots delgran circ.

-Fantàstic campionat, ¿oi?

--El campionat està molt obert, malgrat que hi ha un dominador, Fernando (Alonso), que és qui està traient més partit tant del material que té com de les condicions en què se celebren les carreres. Ara mateix hi ha set equips, és a dir, 14 pilots, que poden guanyar carreres, cosa que no s'havia vist mai de la vida, mai.

-¿Per què hi ha tanta igualtat?

--Perquè hi ha un reglament tècnic estable, que amb prou feines s'ha modificat en el transcurs dels últims anys i això escurça la diferència entre els equips. L'aerodinàmica ja està al límit i, en aquest sentit, és horrible que, el 2014, entri en vigor un altre reglament, força agressiu a nivell de motor i aerodinàmica, cosa que permetrà als poderosos i rics tornar-se a distanciar.

-¿Veu molt favorit Alonso?

--El veig impressionant. Ferrari va començar fatal, van posar a les seves mans un cotxe que ells mateixos van considerar indigne de Ferrari. Doncs bé, amb tot i amb això, Fernando va aconseguir grans resultats. Ara han evolucionat el cotxe més que ningú i ja estan lluitant per la victòria amb un dels cotxes més veloços. Però no el millor, per descomptat. Ferrari sap que lidera el Mundial gràcies a les mans d'Alonso. Tot és cosa de Fernando, del seu cap, de la seva mestria, de la seva experiència, ja que és el pilot que més partit treu del que li donen. I, a sobre, no comet errors, cap ni un, no importen en absolut les condicions en què es corri. És completíssim, juntament amb Sebastian Vettel i Lewis Hamilton, els tres millors, sí. I això, insisteixo, que el Red Bull i el McLaren encara van al davant del Ferrari.

-Li concedeix, doncs, gran valor al que està fent Alonso.

-Aquest any, sí, molt, moltíssim ­valor. I no ho dic perquè sigui es­panyol, no. Hi ha hagut altres ­Mundials en què el cotxe del guanyador, del líder, del campió, era, clarament, el millor, el més veloç. En aquest cas, puc assegurar-li que el líder no disposa del millor cotxe. I, en això, coincidim tots. I, tot i això, té un porró de punts més, 40 em penso que són, que el segon. Això és mèrit de Fernando Alonso, tot és mèrit d'ell. I Ferrari ho sap perfectament.

-Fa la sensació que vostè pensa que Alonso guanyarà el títol.

--Per descomptat que veig Fernando Alonso campió. Per dues raons fonamentals. Primer, perquè, en un campionat tan disputat, és qui menys errors comet. I, segon, perquè Ferrari té una capacitat d'evolució del cotxe tremenda i continuaran ajudant-lo.

-Que hi hagi tants candidats a la victòria en cada GP i aspirants al títol beneficia el líder, ¿oi?

--El beneficia, sí, perquè si alguna cosa té Fernando, a més de la seva velocitat, experiència i destresa, és que és molt regular. És com els grans equips de futbol que, quan juguen bé, guanyen i, quan juguen horrible, empaten. A més, tot sembla indicar que en aquesta segona part del Mundial seguirà sense haver-hi un dominador únic. A parer meu, continuarà l'alternança. Seguirà sent impossible predir els podis. Fernando, en l'últim GP, va acabar cinquè. I va ser un gran resultat. I aquest diumenge, pot guanyar. I encara falta que guanyin els Lotus, Kimi Raikkonen o Romain Grosjean. Jo no he vist res igual mai.

-En aquesta última part del campionat no hi ha circuits que beneficiïn més un que un altre.

--El final de Mundial és molt dur per als equips ja que hi ha moltes carreres fora del Vell Continent. Difícilment hi haurà més evolucions ja que els equips estan treballant en el cotxe de l'any que ve i perquè hi ha moltes carreres fora i el ritme de desenvolupament és menor.

-Se'l veu radiant després de fitxar per HRT, l'equip espanyol de F-1.

--Ho estic, sí. Estic molt content d'haver fet aquest pas, del que m'he trobat i orgullós del que estem fent amb un pressupost molt modest comparat amb el que mouen els altres. I no ens aturarem.

-¿Li va costar molt aquesta decisió?

--Ni un segon, ni mig. Crec en el projecte i en la gent que hi ha al darrere, especialment en Luis (Pérez Sala). Per a mi era ara o mai. Espanyol en un equip espanyol, no podia deixar que fos un altre qui ho intentés i tingués aquest honor. Segueixo disfrutant, segueixo aprenent i sé que no és un projecte a deu carreres. Som 75 persones, menys de la meitat del nostre més directe rival (Marussia) i, en aquest sentit, hem d'aspirar a ser el doble per anar millorant i ficar-nos entre els deu millors equips els pròxims dos anys.

-Difícil repte, molt difícil.

-Almenys ara ja tenim la nostra pròpia casa a Madrid, que és molt, ho és tot. Estem fent les coses a poc a poc però bé. No tenim diners per fer les coses dues vegades. No podem equivocar-nos. Hi ha una cosa admirable en aquest equip: tothom fa de tot. Estem aprenent tots junts i això és meravellós.

-¿Com ens veuen alcirc?

-A veure, no ens enganyem. Els equips grans juguen una altra Lliga. A McLaren, el que prima en l'evolució del cotxe és clarament la idea. A HRT, el que costa és portar-la a terme. En els meus 10 anys a McLaren, ningú va gosar mai preguntar què costava una idea, aquell nou canvi de marxes, un aleró… ¡Mai! A HRT, tots tenim grans idees, hi ha enginyers fabulosos, però aquí hi poses una idea i, al costat, els diners que costarà. I no et pots equivocar. És cost-oportunitat. Si fas això, no fas allò.

-Es tracta d'optimitzar esforços.

--És, insisteixo, un altre campionat, però molt interessant perquè tens l'oportunitat de copiar solucions aerodinàmiques dels grans, que tu pots incorporar per menys cost. La nostra dècima pot costar-nos 100.000 euros. I el nostre pròxim segon és realment molt barat, ja que moltes de les idees ja estan implantades a la graella. La dècima de millora seguirà costant-nos 100.000 euros, però és que a McLaren un segon potser li ha costat 100 milions d'euros.

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

-Pel que explica, aconseguir l'últim segon, aquell que l'acosti a l'objectiu, fa l'efecte que és dificilíssim.

-Estem en una fase de progressió molt il·lusionant. Això sí, el nostre últim segon serà extraordinari, irracional i, si no, miri equips poderosos com Toyota o Honda, que no ho van aconseguir mai per guanyar. Hem d'explotar aquella qualitat tan espanyola que, amb una miqueta, fem molt.